Si l’empresa concessionària desenvolupa una unitat de l’audiovisual amb voluntat de produir continguts i, tal com han fet les altres dues plataformes digitals, aposta per la producció de cinema, la seva acció resultaria decisiva per a la indústria audiovisual del seu entorn.

La nova TDT necessitarà nodrir-se de continguts per ser competitiva captant abonaments enfront de les altres dues plataformes digitals o, si fos el cas, de la fusió que en resulti. Però en ser la tercera plataforma, que neix gairebé dos anys més tard que les seves competidores, es trobarà que els drets d’emissió de molts productes de ficció han estat ja adquirits en exclusiva. Això l’obligarà a promoure nous productes.

Una important característica de la TDT, que la diferencia críticament del satèl·lit, és la seva capacitat per segmentar territorialment les emissions. Per tant, una estratègia lògica de la TDT no passa només per captar drets d’emissió en competència amb el satèl·lit, sinó per programar continguts locals.

La nova TDT també comprovarà que aquelles pel·lícules que prèviament han obtingut èxit de públic a les sales de cinema són les que més interessen per a la programació, influència que li aconsellarà prendre posicions en el producte ja des del seu desenvolupament, entrant com a coproductora o fent precompres dels drets. Sembla, per tant, que la nova TDT estarà obligada a incorporar en el seu projecte empresarial una àrea de producció de pel·lícules que serà un important instrument per a la promoció de la indústria del “discontinu massiu i de nínxol” del seu entorn.

Però la força motriu de la nova TDT no s’esgotarà amb les pel·lícules. Necessitarà un ampli llistat de productes televisius, principalment de ficció, amb personatges reals o de dibuixos animats, que generarà treball a diverses productores. A això s’afegirà l’adquisició de productes d’arxiu, que tindran així opció a una nova vida comercial.