| han pogut dissenyar abans els
projectes de canals temàtics més atractius. Per tant, la capacitat de l’operador de
cable queda limitada respecte a la tradicional d’altres països, on s’han
desenvolupat sense competència oferint generalment canals que es cobren per abonament,
amb uns continguts que prèviament l’operador de cable havia adquirit d’un
empaquetador o amb el lloguer del mateix canal que els conté. En canvi, ara corre el risc
de limitar-se a ser un instrument de transmissió, com una autopista, que cobra per
l’ús de la seva xarxa, que pot ser alimentada fins i tot amb programacions que
pertanyen a altres plataformes digitals. L’operador de cable podria participar en les
transaccions econòmiques que es fessin a través de la seva xarxa i cobrar, a més, pel
coneixement més personalitzat que posseeix dels abonats als quals arriba, disminuint els
riscos per faltes de pagament i assumint la gestió dels cobraments. La interactivitat, en
canvi, en facilitar-li un seguit de serveis, no relacionats estrictament amb la indústria
de l’entreteniment, com són correu electrònic, el teletreball i d’altres
vinculats al món d’Internet, és susceptible d’originar negocis inabastables
per a altres infrastructures. Però en aquest segment està per arribar la novetat tecnològica que pot contribuir de manera decisiva a dinamitzar una potent indústria audiovisual: la propera Televisió Digital Terrenal (TDT). El passat mes de gener el Consejo de Ministros espanyol va autoritzar, en base al Real Decreto de 9 d’octubre de 1998, pel qual s’havia aprovat el Plan Técnico Nacional de la Televisión Digital Terrenal, la convocatòria d’un concurs per habilitar un nou operador. El guanyador disposarà de 5 “multiplex” d’abast estatal, cadascun amb 4 canals, és a dir, 20 canals. D’aquests, 14 seran per a la mateixa plataforma i els 6 restants es repartiran de la següent manera: 3 per a les televisions privades (Tele 5, A3TV i Canal+), 2 per a TVE i 1 que quedaria en reserva. El guanyador està obligat a fer de “carrier” per a aquests 6 canals i a mantenir en els 14 canals propis quatre hores diàries en obert; la resta, si ho desitja, poden ser codificades. L’esmentat decret era conseqüència de la disposició addicional quadragèsima quarta de la Ley 66/1997 de Medidas fiscales, administrativas y de orden social, que estableix que “el otorgamiento… de las concesiones para la gestión indirecta de los servicios públicos de radiodifusión y de televisión con tecnología digital terrenal por entidades privadas se llevará a cabo por el Estado si su ámbito es estatal y por las comunidades autónomas si es |
 |
||
 |
||
 |
 |
 |