És evident, per tant, que amb les plataformes digitals i el cable s’obren noves finestres per als continguts de recent creació i per als d’arxiu, en augmentar les hores de programació a nivells mai imaginats fa alguns anys. I als nous canals temàtics els caldran els corresponents empaquetadors, que amb més o menys autonomia organitzin els seus continguts, tal com actualment està fent Media Park per a una sèrie de canals de Via Digital, als quals afegeix producció pròpia.

És aquesta, realment, una nova situació que canvia totalment moltes perspectives. Des d’ara, disposar de drets televisius esdevé un patrimoni que reforçarà la viabilitat de moltes empreses, tenint en compte que la globalització aconsella vendre a les televisions de tot el món. Naturalment, la capacitat comercial assolirà una millor rendibilitat a mesura que els productes puguin oferir-se mitjançant treballats catàlegs, les anomenades “llibreries” o “biblioteques”, en les quals ordenats per gèneres, directors, temes o altres conceptes siguin susceptibles de ser organitzats en “paquets”. Una multioferta que caldrà estimular. Com?

Primer, engrandint l’oferta amb un catàleg de producció actual i d’arxiu ben equipat d’obres. Podria ser un bon començament reunir part de la producció pròpia de TVC i una selecció de les pel·lícules produïdes en els darrers quinze anys per empreses privades encara actives, que no van obtenir una bona resposta d’espectadors per les nul·les condicions de publicitat i promoció en què es van estrenar. Cal suposar que la majoria de productores hauran recuperat els drets cedits en el seu dia a televisions, atès el temps ja transcorregut, si bé es podria arribar a pactes que precipitessin aquest retorn.

Segon, facilitant la presència de productores privades als mercats internacionals de drets televisius, especialment les fires de Cannes i la de Nova Orleans, on també l’assistència permet trobar socis locals d’altres països