ENTREVISTA
Molt a prop del centre del poble, entre camps i per camins que porten a masies i granges, sobresurt una casa pairal gran amb cobert, que és el que utilitza Marc Coma, campió de quatre Dakars, com a taller per a les seves motos. "Abans això era un femer i ara és un taller. Hem passat de tenir vedells a tenir motos.” De fet aquesta frase uneix les dues coses més importants de la seva vida: la família –la casa de pagès on té el taller és dels seus avis– i la seva passió i ofici, les motos. Sense el suport de la família –als homes de la casa sempre els han agradat les motos– i el seu suport econòmic, sobretot al principi, i afectiu durant tota la seva vida esportiva el Coma no seria el grandíssim campió que és. Un home perseverant i senzill. Molt del seu poble i de la seva gent, sempre que torna a la seva Avià –es passa una mitjana de 160 dies a l’any per carreteres i deserts a l’altra punta del món– queda amb el amics per fer un cafè al mateix bar del centre del poble on sempre l’ha fet.

Coma ha mamat les motos des de ben petit: "A casa sempre hi ha hagut motos, sempre s’ha respirat gasolina. El tiet, amb vuit anys, em va ensenyar a anar amb moto. Als 11 el pare me’n va regalar una, després de treure bones notes.” El procés cap al món professional: "Va ser natural, vaig començar corrent a les festes majors, on ja vaig apuntar maneres. Pilotava per afició i perquè ho feia bé.” Però prop de la majoria d’edat va haver-hi un punt d’inflexió: "Vam fer una aposta, per sort sempre he comptat amb el suport de casa, no és un esport barat precisament; i el 1995 vaig guanyar el Campionat d’Espanya d’Enduro Junior i això em va obrir les portes de l’equip nacional.”

Durant uns cinc anys va seguir al món de l’enduro professional, Coma es va adonar que el recorregut en aquesta especialitat ja estava fet, com a professional internacional "havia de fer un salt” i el 2002 es va produir un segon punt d’inflexió: la participació en el seu primer Dakar "amb un equip modest i una moto prototipus. Va ser un Dakar de molta passió i pocs recursos”.

"A la carretera cal posar la vista més enllà d’on ets, això et fa anticipar els problemes”

EL REI DEL DAKAR
Carlos Sotelo, expilot de ral·lis africans, va obrir-li les portes del Dakar quan el 2002 li va oferir pilotar una moto prototipus. No va aconseguir acabar la carrera però ja va apuntar maneres, i per això el 2003 KTM el va fitxar com a motxiler (pilot de suport) d’Isidre Esteve i Nani Roma. Sens dubte, Coma va complir sobradament amb el seu paper tot i conduir part de la carrera amb el canell trencat. "El primer Dakar va ser el més especial. Vaig tenir molt bones sensacions . Quan vaig acabar va ser un moment de molta plenitud i de buidor alhora.” Per això l’any següent, amb una moto més bona, va ser de nou el perfecte escuder de Roma i Esteve fins que una caiguda molt forta, amb la qual Coma es va colpejar el cap i va perdre la consciència, va impedir acabar el ral·li en la seva tercera incursió africana.

Amb la vista posada en el seu quart Dakar el 2005 l’avianès es va preparar a consciència i amb gran seguretat en si mateix. Sense cap caiguda, tenint molta cura de la moto i salvant alguns contratemps es va catapultar cap al segon lloc.  El 2006 havia de ser l’any del pilot català, que cautelós, solvent , constant i conscient que "l’important al Dakar és no caure”, va aconseguir el seu primer Dakar. Així amb 28 anys Coma es va convertir en el segon pilot espanyol a aconseguir-ho. "Ni en el millor dels meus somnis hauria pensat a arribar on sóc; això sí, ningú m’ha regalat res.”

Des d’aquest 2006 els triomfs són innumerables: "He hagut de fer molts esforços. La vida de l’esportista no és per a mi un sacrifici ni un desgast perquè m’agrada. La combinació de fer una cosa que t’agrada i que no és un sacrifici m’ha donat força tants anys.” A més dels quatre Dakars, també ha conquerit el Ral·li dels Faraons en cinc ocasions, el Ral·li de Cerdanya tres vegades, el Ral·li per les Pampes també tres vegades, la UAE Desert Challenge el 2007 i el Ral·li del Marroc, a banda d’aconseguir quatre vegades el Campionat Mundial de Ral·li Raid. Només podem dir que és un campió de campions.

I aquest 18 de gener a Valparaíso (Xile) el pilot d’Avià va aconseguir el seu quart Dakar, un ral·li que enguany va ser dels més extrems i durs, ja que a banda de les condicions del terreny va patir grip i angines, i tot i malalt es va coronar campió.

Una vida esportiva tan àmplia, tan plena de títols, és difícil de resumir en aquesta entrevista. Marc Coma és conscient que la vida de pilot de ral·lis és prou dura: "Jo he sacrificat molt, però la meva gent, més” i per això, a tocar de complir els quaranta, no sap encara què farà quan decideixi plegar: "M’encantaria passar-me a cotxes, però sigui com sigui són molts anys fent de pilot, m’agradaria continuar vinculat al motor. Tot i que, encara no m’ho plantejo”, conclou.

"Cal ser molt conscient del que es fa en cada moment, parar molta atenció disminueix el risc”

CONSELLS DE PROFESSIONAL
Ell com ningú coneix els perills de la conducció i aprofito l’entrevista per demanar-li consells per a tots aquells que conduïm o compartim l’espai viari. "El consell principal que donaria potser és molt beneit: mirar molt lluny. Cal posar la vista més enllà d’on ets, això et fa anticipar els problemes, sobretot si vas amb moto o amb força velocitat.” També recorda als motoristes que "l’equipament és bàsic, però sobretot cal ser molt conscient del que es fa en cada moment, parar molta atenció disminueix el risc”.