El Megalitisme
El Megalitisme, fou un fenomen mundial que com a concepte original de cada regió, es desenvolupà des del Japó fins
a l’Amèrica Andina, passant per bona part d’Asia, Àfrica i gairebé tot Europa, amb arquitectura i cronologies molt diverses.
A l’Albera fa 5.000 anys aproximadament que l’home va deixar-hi construccions megalítiques. En aquella època va aparèixer a
Catalunya la cultura megalítica que comprenia els períodes que van del Neolític Mitjà al Calcolític (5.300-3.800) b.P.
La paraula “dolmen” de origen Celta (bretó) significa taula (dol) de pedra (men), i sovint es fa servir per referir-se a totes les construccions megalítiques en general. Menhir ve de pedra (men) dreta (hir).
Dels dòlmens, podem dir en general que l’home del neolític els utilitzava per enterrar els seus difunts, i els situava
majoritàriament a les carenes circumdants de la vall o plana a on tenia el poblat. Es diferencien de forma segons l’època
en què van ser realitzats i el tamany, probablement per la importància de la familia propietària del monument. Dels menhirs,
no s’en pot assegurar una funció concreta ja que es creu que podien tenir diversos motius, donada la morfologia d’alguns
d’ells; que podien ser antropomorfs (en forma humana), estel·liforme (en forma d’estela), o fal·liforme
(en forma de falus).
Parts d'un dolmen
El dolmen en general, consta de diverses parts clarament diferenciades:
· Cambra sepulcral: cambra realitzada amb grans lloses i tapada per una coberta.
· Corredor: passadís d’accés a la cambra, generalment cobert més estret i baix que la cambra.
Només el ténen els dòlmens de tipus “Sepulcre de Corredor “i “Galeria Catalana”.
· Vestíbul-pou: Dolmen simple; està format per una petita cambra d’accés també tapada amb lloses.
· Túmul: conjunt de pedres que es posen al voltant i a sobre de la cambra sepulcral, per tal de cobrir-la completament.
· Cròmlech: Anella radial al túmul formada per pedres clavades al terra per tal d’evitar la disgregació del túmul.
Tipologies
A l’Albera a els monuments més característics d’aquesta cultura són:
· Dolmen Simple: Es tracta d’un dolmen sense corredor format només per la cambra sepulcral, el túmul i el cròmlech.
· Dolmen Simple amb Vestíbul-pou: Al no tenir corredor, l’accés a la cambra sepulcral es fa mitjançant un forat vertical, a la part
superior del túmul que permet accedir-hi mitjançant una petita estança: el vestíbul.
· Galeria Catalana: Sepulcre de corredor més evolucionat. Es tracta d’un corredor que enllaça amb l’exterior del túmul,
i que té la mateixa amplada que la cambra sepulcral.
· Sepulcre de Corredor: Aquesta tipologia pràcticament és exclusiva de l’Albera, i la més comú (més del 70% de dòlmens).
El corredor que enllaça amb l’exterior del túmul, és més estret que la cambra sepulcral.
· Paradolmen: Sepulcre, on part de la cambra és aprofitada per algun element natural. La resta d’elements poden ser de
qualsevol altre tipus de monument.
· Menhir: Són pedres dretes amb finalitats encara desconegudes, tot i que es creu que podien venerar a la fertilitat de
la terra, o senyalar fites territorials.
Emplaçament
Els monuments s’acostumen a situar en zones amb molt bona visibilitat i domini d’una vall determinada; això fa pensar
que envoltaven els poblats situats a les planes de les valls.
Diferenciarem el seu emplaçament en; els que es troben en terreny pla a cotes entre 100 i 200 metres (en un 20%). A turons
i colls de pendent suau (en un 50%); i en vessants de muntanyes (en un 25%), situats entre els 300 i 400 metres. Pocs dolmens
superen els 600 metres d’alçada com en el cas del dolmen de Pedreguers. En molt poques ocasions se situen en fondalades de
valls.
Per acabar, direm que a l’Albera s’han descobert durant els tres últims anys una dotzena de dòlmens, la qual cosa ens fa
pensar que per diversos motius, últimament la gent de la zona s’ha interessat més per aquesta temàtica, i que encara
n’hi pot haver un bon grapat per trobar.