2.3 Dades declarades, dades observades: entre la percepció i la realitat

El fet de comptar amb dades declarades sobre la llengua d’ús principal amb els amics i companys (extreta dels qüestionaris), i amb dades observades sobre els usos lingüístics durant l’hora del pati (enregistraments), permet comprovar fins a quin punt la percepció que els escolars tenen de les seves pràctiques lingüístiques s’acosta a la realitat.

GRÀFIC 2. Tries lingüístiques declarades i observades per cada grup lingüístic familiar

Font: corpus Vila, Vial i Galindo

Com s’observa en el gràfic 2, els usos reals de castellà són sempre superiors que la seva percepció. Tot i que només el 59% dels infants castellanoparlants diu servir-se habitualment del castellà amb els amics, durant l’esbarjo produeixen el 80% dels torns de parla en castellà. Aquestes xifres posen de manifest que part dels castellanoparlants que es declaren bilingües en les seves xarxes socials (11%) i part dels que diuen relacionar-se habitualment en català (30%), a la pràctica, són usuaris actius del castellà.

Amb els infants catalanoparlants familiars ocorre un fenomen similar, i si es vol potser encara més accentuat: només el 12% declara servir-se activament del castellà, però el 42% dels torns que produeixen són en castellà. Com en el cas anterior, segurament els usos declarats bilingües amaguen pràctiques lingüístiques majoritàries en castellà. Les conclusions que poden extreure’s de l’anàlisi dels bilingües familiars segueixen la mateixa línia de les apuntades per als dos altres grups lingüístics.

Ens trobem davant un fenomen que ja ha estat observat en altres estudis (Vila 1996, Rosselló 2003), però que ara queda clarament corroborat de manera empírica en poder-se fonamentar en la comparació entre dades declarades i dades observades d’una mostra prou important d’informants i d’interaccions: alguns infants que usen poc català, a vegades només mots aïllats, atribueixen molt més pes a aquesta llengua en els seus usos lingüístics del que realment té; en canvi, els infants que empren freqüentment el castellà tendeixen a reduir la presència d’aquesta llengua quan se’ls demana que quantifiquin les seves pràctiques lingüístiques. En altres paraules, els informants sobrevaloren l’ús del català en les dades declarades: una dada de gran importància per a la recerca sociolingüística a l’àrea catalana.

3. Els factors explicatius de les tries lingüístiques

3.1. El paper de la llengua familiar i les xarxes socials en les tries observades

D’acord amb les dades disponibles, la llengua de relació amb els altres membres de la llar determina, en gran mesura, la llengua d’ús habitual durant les estones d’esbarjo. A l’escola, tant catalanoparlants com castellanoparlants familiars produeixen i reben més missatges en la seva llengua predominant a casa.

Ara bé, en aquesta relació entre llengua familiar i llengua emprada als centres escolars s’hi observen diferencies importants entre ambdós grups: de cada 5 torns que emeten i reben els castellanoparlants, 4 són en castellà; en canvi, els catalanoparlants només pronuncien i són interpel·lats en català en 3 de cada 5 torns. El comportament dels bilingües familiars s’acosta al dels castellanoparlants: produeixen i reben més torns en castellà (3 de cada 5) que en català (gràfics 3 i 4). (4)

GRÀFIC 3. Llengua dels torns de parla emesos per cada grup lingüístic familiar

Font: corpus Vila, Vial i Galindo