|
2.2. Les tries lingüístiques
a l'hora del pati
En el moment de realitzar el treball de camp d’aquest estudi,
les dues llengües que se sentien més durant les hores
del pati en el conjunt de les 52 escoles analitzades són català
i castellà, en proporcions força desiguals: mentre que
poc més d’un terç dels torns de parla enregistrats
són en català, gairebé dos terços són
en castellà, i només l’1,6% constitueixen alternances
de codi (gràfic 1). La presència d’altres llengües
s’ha de considerar anecdòtica (0,2%). Al corpus recollit,
els infants se serveixen de l’anglès i el francès
per cantar, usen l’àrab per elaborar un joc lingüístic,
i empren l’alemany per llegir un breu escrit en aquesta llengua
(taula 5). (3)
Gràfic 1. Llengua dels torns
de parla emesos entre infants
Font: corpus Vila, Vial i Galindo
Taula 5. Llengua dels torns de parla en
llengües altres que català i castellà emesos
entre infants
Altres
llengües |
Freqüència |
Percentatges |
Anglès (A) |
52 |
0,179% |
Francès (F) |
5 |
0,017% |
Àrab (AR) |
1 |
0,003% |
Alemany (G) |
1 |
0,003% |
Total altres llengües |
59 |
0,203% |
Font: corpus Vila, Vial i Galindo
Pel que fa a l’escassa presència
de les llengües de les noves migracions, cal tenir en compte
que la recerca es va dur a terme entre 1996 i 1998, anys en què
el percentatge d’alumnat estranger a l’educació
primària se situava al voltant del 2%, percentatge força
allunyat de 12% del curs 2006-2007 (www.gencat.cat/educacio). De
fet, la mostra d’escoles no va incloure centres amb una proporció
elevada d’alumnat nouvingut. Tot i així, el 2,4% dels
infants de la mostra van declarar fer servir una llengua diferent
del català i del castellà almenys amb un membre del
nucli familiar. Aquest percentatge es reduïa considerablement
en els qüestionaris de xarxes socials: només l’1,2%
declarava emprar llengües altres que el castellà o el
català en les seves relacions quotidianes fora de la llar.
En altres paraules, fora de la llar, els infants al·loglots
del nostre estudi adoptaven la llengua de relació habitual
de l’entorn.
És més que probable
que una recerca com la descrita aquí realitzada avui dia
enregistrés una presència superior de llengües
com l’amazic, l’àrab, el xinès, o el romanès.
En aquest sentit, l’extrapolació de les dades aquí
presentades resulta una mica aventurada. Ara bé, cal tenir
en compte que l’ús interpersonal de les llengües
immigrades no és de cap manera proporcional a la presència
de parlants al·loglots a les aules. Recerques com la de Gomàriz
(2008a, 2008b) mostren com fins i tot en contextos en escoles en
què els al·loglots depassen el 10% i són quasi
tots d’un mateix origen (amazic, en aquest cas), l’ús
de les llengües al·lòctones recula ràpidament
no sols en les relacions amb els companys d’escola, sinó
fins i tot en les relacions amb els germans, en benefici de la llengua
ambiental predominant –el català, en aquest cas. D’altra
banda, cal evitar de confondre l’alumnat estranger, immigrat
o nouvingut amb l’alumnat al·loglot: per començar,
bona part de l’alumnat de recent incorporació té
el castellà com a llengua inicial o habitual. Per exemple,
durant el curs 2006-2007, el 43,1% de l’alumnat amb passaport
no espanyol matriculat a Catalunya procedia de l’Amèrica
Central o del Sud. En segon lloc, encara que un percentatge substancial
dels immigrats no transmetin les seves llengües als fills,
hi ha a Catalunya un creixent percentatge d’infants nats al
país que tenen llengües inicials al·lòctones
(Vila 2006). Finalment, és força probable que bona
part dels infants al·loglots educats a Catalunya estiguin
adoptant el castellà com a llengua d’interrelació
social, però cal reconèixer que disposem de molt poques
dades per afirmar-ho amb seguretat. Fet i fet, doncs, tot fa pensar
que, en termes relatius, l’arribada de les noves immigracions
deu haver fet créixer la presència del castellà
als patis, tot i que sigui agosarat afirmar-ho amb rotunditat. En
tot cas, aquí analitzarem les dades provinents del corpus
de l’estudi Escola i Ús.
|