Logotip de la revista Noves SL

Presentació

hemeroteca

bústia

Logo


Els factors explicatius dels usos lingüístics informals entre l’alumnat català: llengua inicial, xarxes socials, competència i llengua vehicular d’ensenyament, per Mireia Galindo i F. Xavier Vila i Moreno


CONTINUA


2.2. Les tries lingüístiques a l'hora del pati

En el moment de realitzar el treball de camp d’aquest estudi, les dues llengües que se sentien més durant les hores del pati en el conjunt de les 52 escoles analitzades són català i castellà, en proporcions força desiguals: mentre que poc més d’un terç dels torns de parla enregistrats són en català, gairebé dos terços són en castellà, i només l’1,6% constitueixen alternances de codi (gràfic 1). La presència d’altres llengües s’ha de considerar anecdòtica (0,2%). Al corpus recollit, els infants se serveixen de l’anglès i el francès per cantar, usen l’àrab per elaborar un joc lingüístic, i empren l’alemany per llegir un breu escrit en aquesta llengua (taula 5). (3)

Gràfic 1. Llengua dels torns de parla emesos entre infants


Font: corpus Vila, Vial i Galindo

Taula 5. Llengua dels torns de parla en llengües altres que català i castellà emesos
entre infants
Altres llengües
Freqüència
Percentatges
Anglès (A)
52
0,179%
Francès (F)
5
0,017%
Àrab (AR)
1
0,003%
Alemany (G)
1
0,003%
Total altres llengües
59
0,203%

Font: corpus Vila, Vial i Galindo

Pel que fa a l’escassa presència de les llengües de les noves migracions, cal tenir en compte que la recerca es va dur a terme entre 1996 i 1998, anys en què el percentatge d’alumnat estranger a l’educació primària se situava al voltant del 2%, percentatge força allunyat de 12% del curs 2006-2007 (www.gencat.cat/educacio). De fet, la mostra d’escoles no va incloure centres amb una proporció elevada d’alumnat nouvingut. Tot i així, el 2,4% dels infants de la mostra van declarar fer servir una llengua diferent del català i del castellà almenys amb un membre del nucli familiar. Aquest percentatge es reduïa considerablement en els qüestionaris de xarxes socials: només l’1,2% declarava emprar llengües altres que el castellà o el català en les seves relacions quotidianes fora de la llar. En altres paraules, fora de la llar, els infants al·loglots del nostre estudi adoptaven la llengua de relació habitual de l’entorn.

És més que probable que una recerca com la descrita aquí realitzada avui dia enregistrés una presència superior de llengües com l’amazic, l’àrab, el xinès, o el romanès. En aquest sentit, l’extrapolació de les dades aquí presentades resulta una mica aventurada. Ara bé, cal tenir en compte que l’ús interpersonal de les llengües immigrades no és de cap manera proporcional a la presència de parlants al·loglots a les aules. Recerques com la de Gomàriz (2008a, 2008b) mostren com fins i tot en contextos en escoles en què els al·loglots depassen el 10% i són quasi tots d’un mateix origen (amazic, en aquest cas), l’ús de les llengües al·lòctones recula ràpidament no sols en les relacions amb els companys d’escola, sinó fins i tot en les relacions amb els germans, en benefici de la llengua ambiental predominant –el català, en aquest cas. D’altra banda, cal evitar de confondre l’alumnat estranger, immigrat o nouvingut amb l’alumnat al·loglot: per començar, bona part de l’alumnat de recent incorporació té el castellà com a llengua inicial o habitual. Per exemple, durant el curs 2006-2007, el 43,1% de l’alumnat amb passaport no espanyol matriculat a Catalunya procedia de l’Amèrica Central o del Sud. En segon lloc, encara que un percentatge substancial dels immigrats no transmetin les seves llengües als fills, hi ha a Catalunya un creixent percentatge d’infants nats al país que tenen llengües inicials al·lòctones (Vila 2006). Finalment, és força probable que bona part dels infants al·loglots educats a Catalunya estiguin adoptant el castellà com a llengua d’interrelació social, però cal reconèixer que disposem de molt poques dades per afirmar-ho amb seguretat. Fet i fet, doncs, tot fa pensar que, en termes relatius, l’arribada de les noves immigracions deu haver fet créixer la presència del castellà als patis, tot i que sigui agosarat afirmar-ho amb rotunditat. En tot cas, aquí analitzarem les dades provinents del corpus de l’estudi Escola i Ús.

 

   


3 de 9