Logotip de la revista Noves SL

Presentació

hemeroteca

bústia

Logo


Els factors explicatius dels usos lingüístics informals entre l’alumnat català: llengua inicial, xarxes socials, competència i llengua vehicular d’ensenyament, per Mireia Galindo i F. Xavier Vila i Moreno


CONTINUA


GRÀFIC 4. Llengua dels torns de parla rebuts per cada grup lingüístic familiar

Font: corpus Vila, Vial i Galindo

Quan s’encreuen les dades de les llengües familiars dels participants en la conversa, s’observa fins a quin punt la identitat lingüística de l’interlocutor condiciona la tria de la llengua (gràfic 5). Les interaccions entre catalanoparlants familiars es desenvolupen majoritàriament en català, i entre castellanoparlants transcorren en castellà. En les converses entre bilingües, s’escolten ambdues llengües, tot i que hi predomina lleugerament el castellà.

GRÀFIC 5. Llengua dels torns de parla que s’intercanvien castellanoparlants, bilingües familiars i catalanoparlants

Font: corpus Vila, Vial i Galindo

Allà on s’observen diferències significatives de comportament entre catalanoparlants i castellanoparlants és en les interaccions entre infants de diferents llengua familiar: així, els catalanoparlants s’adapten a la llengua dels companys castellanoparlants en el 69% dels torn de parla, mentre que els castellanoparlants només s’adrecen en català als catalanoparlants en el 31% dels casos.

Els percentatges destacats remeten, sens dubte, a la norma de convergència al castellà afermada al llarg del segle XX a tot el domini català al sud dels Pirineus. Aquesta norma preveu que els catalanoparlants se serveixin del català per parlar entre ells, i es passin al castellà a l’hora d’adreçar-se a interlocutors castellanoparlants o desconeguts, mentre que els castellanoparlants poden fer un ús actiu del castellà independentment de la identitat lingüística l’interlocutor. Ara bé, cal tenir present que la norma se segueix, però no pas de manera absoluta: ni tots els catalanoparlants parlen als castellanoparlants exclusivament en castellà (en almenys 3 de cada 10 torns se serveixen activament del català), ni tots els castellanoparlants s’adrecen sempre en la seva llengua als companys catalanoparlants (mantenen el castellà en 7 de cada 10 torns de parla).(5)

El gràfic 4 recull les dades del conjunt de les 52 escoles analitzades. Tanmateix, si les dades s’analitzen amb més detall, s’observen comportaments força diferenciats segons la condició lingüística ambiental o la composició demolingüística dels centres escolars (per a una ampliació, vegeu Vila i Galindo 2008). Així, en les escoles on els catalanoparlants no superen el 30%, l’ús del castellà és majoritari, fins i tot en les converses en què ambdós interlocutors són catalanoparlants. Per contra, en els centres amb més del 70% d’alumnat catalanoparlant predomina l’ús del català. Cal dir, però, que, en aquest darrer tipus d’escoles, el català no ha penetrat tant en les converses entre interlocutors castellanoparlants.

Si la llengua de la llar influeix en els usos lingüístics informals dels escolars, la llengua predominant a les xarxes socials els condiciona encara més. El 95% dels torns de parla dels infants que declaren que fan un ús majoritari del castellà són efectivament en aquesta llengua, i el 88% dels torns dels que diuen que empren bàsicament el català es pronuncien en català (gràfic 6). Els que diuen que tenen xarxes socials bilingües, a la pràctica, parlen més en castellà (67% del torns) que en català (33%).

GRÀFIC 6. LLENGUA DELS TORNS DE PARLA SEGONS LES XARXES SOCIALS DELS PARLANTS

Font: corpus Vila, Vial i Galindo

 

   


5 de 9