|
GRÀFIC 4. Llengua dels torns de parla rebuts per
cada grup lingüístic familiar
Font: corpus Vila, Vial i Galindo
Quan s’encreuen les dades
de les llengües familiars dels participants en la conversa,
s’observa fins a quin punt la identitat lingüística
de l’interlocutor condiciona la tria de la llengua (gràfic
5). Les interaccions entre catalanoparlants familiars es desenvolupen
majoritàriament en català, i entre castellanoparlants
transcorren en castellà. En les converses entre bilingües,
s’escolten ambdues llengües, tot i que hi predomina lleugerament
el castellà.
GRÀFIC 5. Llengua dels torns de parla
que s’intercanvien castellanoparlants, bilingües familiars
i catalanoparlants
Font: corpus Vila, Vial i Galindo
Allà on s’observen diferències
significatives de comportament entre catalanoparlants i castellanoparlants
és en les interaccions entre infants de diferents llengua
familiar: així, els catalanoparlants s’adapten a la
llengua dels companys castellanoparlants en el 69% dels torn de
parla, mentre que els castellanoparlants només s’adrecen
en català als catalanoparlants en el 31% dels casos.
Els percentatges destacats remeten, sens dubte, a
la norma de convergència al castellà afermada al llarg
del segle XX a tot el domini català al sud dels Pirineus.
Aquesta norma preveu que els catalanoparlants se serveixin del català
per parlar entre ells, i es passin al castellà a l’hora
d’adreçar-se a interlocutors castellanoparlants o desconeguts,
mentre que els castellanoparlants poden fer un ús actiu del
castellà independentment de la identitat lingüística
l’interlocutor. Ara bé, cal tenir present que la norma
se segueix, però no pas de manera absoluta: ni tots els catalanoparlants
parlen als castellanoparlants exclusivament en castellà (en
almenys 3 de cada 10 torns se serveixen activament del català),
ni tots els castellanoparlants s’adrecen sempre en la seva
llengua als companys catalanoparlants (mantenen el castellà
en 7 de cada 10 torns de parla).(5)
El gràfic 4 recull les dades del conjunt de
les 52 escoles analitzades. Tanmateix, si les dades s’analitzen
amb més detall, s’observen comportaments força
diferenciats segons la condició lingüística ambiental
o la composició demolingüística dels centres
escolars (per a una ampliació, vegeu Vila i Galindo 2008).
Així, en les escoles on els catalanoparlants no superen el
30%, l’ús del castellà és majoritari,
fins i tot en les converses en què ambdós interlocutors
són catalanoparlants. Per contra, en els centres amb més
del 70% d’alumnat catalanoparlant predomina l’ús
del català. Cal dir, però, que, en aquest darrer tipus
d’escoles, el català no ha penetrat tant en les converses
entre interlocutors castellanoparlants.
Si la llengua de la llar influeix en els usos lingüístics
informals dels escolars, la llengua predominant a les xarxes socials
els condiciona encara més. El 95% dels torns de parla dels
infants que declaren que fan un ús majoritari del castellà
són efectivament en aquesta llengua, i el 88% dels torns
dels que diuen que empren bàsicament el català es
pronuncien en català (gràfic 6). Els que diuen que
tenen xarxes socials bilingües, a la pràctica, parlen
més en castellà (67% del torns) que en català
(33%).
GRÀFIC 6. LLENGUA DELS TORNS DE
PARLA SEGONS LES XARXES SOCIALS DELS PARLANTS
Font: corpus Vila, Vial i Galindo
|