4.3. Anàlisi multivariable: anàlisi discriminant

L’anàlisi descriptiva permet trobar certes tendències pel que fa a la relació entre llengua d’identificació i llengua amb els progenitors, però no permet saber quina de les variables estudiades permet millor explicar les dades. En aquesta secció s’aplica la tècnica de l’anàlisi discriminant a les dades de l’estudi, centrant-se en el cas dels alumnes que parlen castellà amb tots dos pares. L’objectiu d’aquesta anàlisi és esbrinar quina variable de les estudiades permet explicar millor la llengua d’identificació dels alumnes que parlen en castellà amb els seus progenitors. Per això, es van dividir els alumnes en dos grups (variable dependent): els que s’identifiquen només amb el castellà i els que s’identifiquen tant amb el castellà com amb el català.

La correlació canònica resumeix la capacitat de pronosticació de les variables independents (competència oral, xarxes socials, actituds, autoconfiança i llengua amb els germans) incloses en l’anàlisi. El valor de la correlació canònica va de 0 a 1 i es considera que els valors situats al voltant del 0,7 representen un bon model per a distingir entre els dos grups.

L’anàlisi discriminant per a les dades de la Franja mostra que amb les cinc variables sociolingüístiques es pot discriminar bastant bé segons els dos grups de llengua d’identificació (6)(correlació canònica superior a 0,7). En aquesta primera anàlisi, no s’hi van poder incloure gran part dels casos ja que la major part dels alumnes tenien alguna pregunta sense contestar, i en aquest cas, l’anàlisi discriminant exclou aquests alumnes per complet de l’anàlisi, tot i que hagin respost la resta de preguntes. Només es podien considerar 22 individus, els quals sí que havien contestat la totalitat de les preguntes. Per tal de millorar aquesta anàlisi es va assignar un valor neutre als casos perduts (es va arribar fins a 59 casos). En concret, es va assignar el valor de la mitjana que obtenien la resta d’alumnes que parlaven castellà amb els pares i que tenien un valor vàlid. En aquesta segona anàlisi, el valor de la correlació canònica va ser més baix (0,548), tal com es preveia, ja que els casos perduts eren substituïts per valors que neutralitzaven les diferències inicials entre uns casos i els altres

La matriu d’estructura de correlacions entre les variables discriminants i les funcions mostra que de les cinc variables independents n’hi ha dues que són fonamentals per traçar la funció que millor discrimina entre els castellanoparlants que s’identifiquen amb el castellà i els que s’identifiquen tant amb el castellà com amb el català: la presència del català a la xarxa social d’amics (0,67) i el coneixement oral de català (0,642). Amb menor poder de pronosticació hi ha l’autoconfiança en català (0,443), l’actitud cap al català (0,427) i la llengua parlada amb els germans (0,416). Aquestes tres variables poden ser excloses del model i no es perd pràcticament poder de pronosticació de la variable dependent.

Taula 13. Matriu d’estructura de la correlació entre les variables discriminants i les funcions discriminants canòniques tipificades a la Franja

L’anàlisi discriminant de les dades de Mataró mostra que el poder de pronosticació de les cinc variables independents no és tan potent com a la Franja. En l’anàlisi sense la substitució dels casos perduts (141 casos vàlids), s’obté una correlació canònica de 0,332. Si se substitueixen els casos perduts per la mitjana obtinguda per a la resta dels que parlen castellà amb els seus pares (324 casos), s’obté una correlació canònica encara menor (0,258).

Les dades de la matriu d’estructura de correlació entre les variables i les funcions discriminants mostren –igual que en el cas de la Franja—que és la presència del català a les xarxes socials la que millor pot discriminar entre els dos grups d’alumnes que parlen en castellà amb els pares (els que s’identifiquen amb el castellà i els que s’identifiquen amb el català i el castellà). En segon lloc, l’autoconfiança i l’actitud vers el català obtenen correlacions moderades. En canvi, la competència oral i l’ús del català amb els germans es mostren relativament poc correlacionats amb la funció discriminant i si s’exclouen del model no es perd robustesa en l’explicació.

Taula 14. Matriu d’estructura de la correlació entre les variables discriminants i les funcions discriminants canòniques tipificades a Mataró

5. Discussió i conclusions

Els resultats d’aquest estudi mostren que en la població de sisè de primària a les dues zones estudiades la identificació bilingüe (català i castellà) és molt més alta que en la població adulta. A més a més, s’ha pogut comprovar que la llengua amb què els preadolescents parlen amb els seus progenitors no necessàriament correspon amb la llengua amb què s’identifiquen. L’anàlisi discriminant de la població que parla en castellà amb els progenitors ha permès descobrir que és la presència del català a les xarxes socials el que fa que alguns alumnes incorporin el català com a una de les seves llengües d’identificació tant a Mataró com a la Franja. A més, s’ha observat que a la Franja, a més de les xarxes, és la competència oral en català el que discrimina les dues poblacions, mentre que a Mataró és l’autoconfiança i actitud lingüístiques.

Entre la població de Mataró i la Franja s’observen dues diferències principals. En primer lloc, cal destacar el major nombre de castellanoparlants de Mataró que diuen identificar-se tant amb el català com amb el castellà. A Mataró són prop del 40% del total dels qui parlen castellà amb els seus progenitors (taula 4), mentre que en el cas de la Franja superen de poc una quarta part (taula 5). A aquest fet cabdal l’acompanya la posició ocupada per la competència oral en català. Si bé a Catalunya l’autoavaluació de competència és molt alta en els dos grups estudiats (llengua d’identificació castellà vs. llengua d’identificació català i castellà), i amb molt poca diferència entre ells, a la Franja se situa en posicions també altes només en el cas dels que s’identifiquen amb les dues llengües. Aquestes competències tan baixes de gran part dels castellanoparlants a la Franja poden ser un factor contra la major identificació dels parlants amb les dues llengües. Ara bé, tal com mostren les dades de Mataró, una vegada els alts nivells de competència oral es generalitzen entre tots els sectors, aquest factor sol no permet discriminar entre les dues poblacions estudiades i és la xarxa social i altres variables (autoconfiança i actitud) les que millor expliquen les diferències.

La segona diferència entre les dues poblacions és precisament el tipus de variable que discrimina les dues poblacions. Si bé la primera és la mateixa (les xarxes socials), les que la segueixen no ho són. A la Franja, és la competència la que explica en gran part la identificació amb una sola llengua (castellà, majoritàriament) o dues llengües. És possible que el fet que a la Franja la competència lingüística en català no estigui universalitzada faci que pugui esdevenir un tret diferenciador per a alguns parlants i que això incideixi en la identificació o no amb aquesta llengua. En canvi, a Mataró, s’observa que la majoria de parlants tenen un nivell declarat alt de competència en català (fruit del sistema educatiu). Això fa que sigui més fàcil que un major nombre de joves s’identifiquin amb el català. Ara bé, pot donar-se el cas en què la possible bilingüització (en competència) toqui sostre i llavors aquest factor deixi de fomentar la identificació amb les dues llengües, i per tant, mostrar-se com un factor discriminant. Per això, és probable que siguin altres factors –com ara l’autoconfiança i l’actitud—els que permetin discriminar les dues poblacions. Així doncs, les dades mostren que la competència lingüística pot ser un factor que explica la identificació amb una llengua però que un cop s’ha garantit la competència hi ha altres factors (menys lingüístics, més socials) que també contribueixen a explicar la identificació lingüística per part dels castellanoparlants.