|
Aquests resultats tenen implicacions per a les polítiques
educatives i lingüístiques a favor del manteniment del
català. El fet que tant a Mataró com a la Franja siguin
les xarxes socials amb amics les que permeten discriminar millor
les dues poblacions suggereix que la presència del català
a les xarxes socials és suficient perquè alguns alumnes
que parlen en castellà amb els seus progenitors incorporin
el català com a llengua d’identificació. Per
això, les mesures de promoció del català haurien
d’anar enfocades a garantir i promoure el català en
xarxes socials entre iguals. No es tracta d’una tasca fàcil,
ja que és molt més fàcil emprendre mesures
a un nivell microsociolingüistic que no pas intervenir en l’ús
interpersonal. Hi ha diferents espais on es pot incidir en les xarxes
socials; un d’ells és l’escola, però cal
no oblidar les activitats extraescolars, que són espais més
informals que poden ajudar a potenciar les pràctiques lingüístiques
en català. En definitiva, no es tracta pas d’incidir
en les pràctiques individuals dels joves per tal que incorporin
el català sinó de garantir, al menys, el lliure desenvolupament
de les xarxes socials en català en moments crucials de resocialització
i recreació de xarxes socials (per exemple, a l’inici
de curs o en el pas de primària a secundària).
En estudis futurs caldrà
investigar amb més profunditat les maneres com es pot incidir
en les xarxes socials i les maneres com es configuren des d’un
punt de vista lingüístic i dinàmic (en el pas
de primària a secundària, per exemple). A més,
en estudis futurs també caldrà fer altres anàlisis
multivariables per estudiar de nou la relació entre la llengua
d’identificació i altres possibles variables que s’hi
relacionin, com ara la llengua inicial, la motivació o el
consum mediàtic. Finalment, cal encara millorar els models
estadístics per tal d’anar més enllà
d’anàlisis correlacionals (que indiquen una correlació,
no una relació causa-efecte) i esbrinar les causes que fan
que els individus s’identifiquin amb una llengua o més
d’una (cf. Torrijos, 2008). En definitiva, els resultats d’aquest
estudi són una mostra més que la relació entre
llengua i identitat no es pot explicar per un sol factor sinó
que la complexitat de la relació requereix l’estudi
conjunt de diversos factors en més d’un territori i
en diferents moments per tal de poder copsar el dinamisme de les
identitats dels individus, i dels joves en particular.
6.
Bibliografia
BALDAQUÍ, J. M. La percepció
de la vitalitat etnolingüística pels jóvens de
l’Alacantí. Barcelona: Institut Interuniversitari de
Filologia Valenciana, Publicacions de l’Abadia de Montserrat,
2004.
BASTARDAS, A. Les polítiques de la llengua i la identitat
a l’era “glocal”. Barcelona: Institut d’Estudis
Autonòmics, 2007.
BOIX, E. i VILA, F. X. Sociolingüística de la llengua
catalana. Barcelona: Ariel, 1998.
COMAJOAN, L. La escala de disrupción intergeneracional para
el estudio de la inversión de la sustitución lingüística:
el caso del quechua en el Perú. A: S. Coronel-Molina &
L. Grabner-Coronel (eds.) Lenguas e identidades en los Andes. Quito:
Abya Yala, 2005, p. 83-114.
FABÀ, A. 2005a «Llengua inicial i llengua d’identificació»
A: Estadística sobre els usos lingüístics a Catalunya
2003.Llengua i societat a Catalunya en els inicis del segle XXI.
Generalitat de Catalunya, Secretaria de Política Lingüística.
Barcelona, 2005.
FABÀ, A. 2005b «Usos lingüístics i grups
identitaris. Preferències i opinions lingüístiques»
A: Estadística sobre els usos lingüístics a Catalunya
2003.Llengua i societat a Catalunya en els inicis del segle XXI.
Generalitat de Catalunya, Secretaria de Política Lingüística.
Barcelona, 2005.
FISHMAN, J. Reversing language shift. Clevedon: Multilingual Matters,
1991.
FISHMAN, J. Can threatened languages be saved? Clevedon: Multilingual
Matters, 2001.
FUNDACIÓ CONGRÉS DE CULTURA CATALANA. Llengua i identitat.
VII Jornades de debat Llengua i identitat. Cardona, 25 i 26 de novembre
de 2005. Barcelona: Fundació Congrés de Cultura Catalana,
2006.
GARRETT, P, COUPLAND, N. i WILLIAMS, A. Investigating language attitudes.
Cardiff: University of Wales Press, 2003.
HUGUET, À. Language use and language attitudes in Catalonia.
A: Lasagabaster, D. i Huguet, À. (eds.). Multilingualism
in European bilingual contexts. Clevedon: Multilingual Matters,
2007, p. 17-39.
HUGUET, À. i SUÏLS, J. Llengües en contacte i actituds
lingüístiques. El cas de la frontera catalano-aragonesa.
Barcelona: Horsori, 1998.
LASAGABASTER, D. Trilingüismo en la enseñanza. Actitudes
hacia la lengua minoritaria, la mayoritaria y la extranjera. Lleida:
Milenio, 2003.
LASAGABASTER, D. i HUGUET, À. (eds.). Multilingualism in
European bilingual contexts. Clevedon: Multilingual Matters, 2007.
LLOBERA, J. R. La força de la llengua en la identitat nacional.
L’experiència de l’Europa occidental. A: T. Mollà
(ed.) Ideologia i conflicte lingüistic. Alzira: Bromera, 2001,
p. 57-90.
MACINTYRE, P. D., CLÉMENT, R., DÖRNYEI, Z., i NOELS,
K.A. Conceptualising willingness to communicate in a L2: A situational
model of L2 confidence and affiliation. Modern Language Journal,
(1998), núm. 82, p. 545-562.
MAY, S. Language and minority rights. Ethnicity, nationalism and
the politics of language. Londres: Pearson, 2001.
MOLINA GONZÁLEZ, J. L. «El estudio de las redes personales:
contribuciones, métodos y perspectivas». Empiria, Revista
de Metodología de Ciencias Sociales. [Madrid] (2005), núm.
10, p. 71-105.
PAVLENKO, A. i BLACKLEDGE, A. Introduction: new theoretical approaches
to the study of negotiation of identities in multilingual contexts.
A: A. Pavlenko i A. Blackledge (eds.) Negotiation of identities
in multilingual contexts. Clevedon: Multilingual Matters, 2004,
p. 1-33.
PUJOLAR, J. De què vas, tio? Barcelona: Empúries,
1997.
QUEROL, E. “Evolució dels usos i de les representacions
socials de les llengües a Catalunya (1993-2000). Noves SL Revista
de Sociolingüística. [Barcelona] (2008), estiu 2001.
QUEROL, E. (coord); CHESSA, E.; SOROLLA, N.; TORRES, J.; VILLAVERDE,
J.A. Llengua i societat als territoris de parla catalana a l’inici
del segle XXI. L’Alguer, Andorra, Catalunya, Catalunya Nord,
Comunitat Valenciana, la Franja i les Illes Balears. Barcelona,
Generalitat de Catalunya, 2007.
RUBENFELD, S., CLÉMENT, R., LUSSIER, D., LEBRUN, M., i AUGER,
R. Second language learning and cultural representations: beyond
competence and identity. Language Learning. [Ann Arbor] (2006) núm.
56, p. 609-632.
STRUBELL, M. Llengua i identitat a Catalunya 2008. Presentació
Powerpoint.
http://www.uoc.edu/portal/catala/la_universitat/sala_de_premsa/noticies/2008/noticia_053.html
SOROLLA VIDAL, N. “El català a la Franja. Any 2003”.
Revista Ripacurtia [Benavarri: Centre d’Estudis Ribagorçans
(CERIb)] (2005), núm. 3, p. 239-253.
TABOURET-KELLER, A. Language and identity. A: Coulmas, Florian (ed.).
The Handbook of Sociolinguistics. Oxford: Blackwell, 1997, p. 315
- 326
TORRES, J. (COORD.) i altres. Estadística sobre els usos
lingüístics a Catalunya 2003.
Llengua i societat a Catalunya en els inicis del segle XXI. Generalitat
de Catalunya, Secretaria de Política Lingüística.
Barcelona, 2005.
TORRIJOS, A. “Caracterització sociolingüística
dels joves de Catalunya: alguns factors que expliquen els usos lingüístics”.
Noves SL Revista de Sociolingüística. [Barcelona] (2008),
hivern 2008, p. 1-17.
VILA, F. X. Identificació lingüística i usos
a Catalunya: algunes dades recents. A: Fundació Congrés
de Cultura Catalana. Llengua i identitat. VII Jornades de debat
Llengua i identitat. Cardona, 25 i 26 de novembre de 2005. Barcelona:
Fundació Congrés de Cultura Catalana, 2006, p. 59-68.
Vanessa Bretxa
Centre Universitari de Sociolingüística i Comunicació
(UB)
vanessa.bretxa@ub.edu
Llorenç Comajoan
Centre Universitari de Sociolingüística i Comunicació
(UB) i Universitat de Vic
llorenc.comajoan@uvic.cat
Natxo Sorolla
Centre Universitari de Sociolingüística i Comunicació
(UB) i Xarxa CRUSCAT – IEC
natxosorolla@gmail.com
|