Aquests resultats tenen implicacions per a les polítiques educatives i lingüístiques a favor del manteniment del català. El fet que tant a Mataró com a la Franja siguin les xarxes socials amb amics les que permeten discriminar millor les dues poblacions suggereix que la presència del català a les xarxes socials és suficient perquè alguns alumnes que parlen en castellà amb els seus progenitors incorporin el català com a llengua d’identificació. Per això, les mesures de promoció del català haurien d’anar enfocades a garantir i promoure el català en xarxes socials entre iguals. No es tracta d’una tasca fàcil, ja que és molt més fàcil emprendre mesures a un nivell microsociolingüistic que no pas intervenir en l’ús interpersonal. Hi ha diferents espais on es pot incidir en les xarxes socials; un d’ells és l’escola, però cal no oblidar les activitats extraescolars, que són espais més informals que poden ajudar a potenciar les pràctiques lingüístiques en català. En definitiva, no es tracta pas d’incidir en les pràctiques individuals dels joves per tal que incorporin el català sinó de garantir, al menys, el lliure desenvolupament de les xarxes socials en català en moments crucials de resocialització i recreació de xarxes socials (per exemple, a l’inici de curs o en el pas de primària a secundària).

En estudis futurs caldrà investigar amb més profunditat les maneres com es pot incidir en les xarxes socials i les maneres com es configuren des d’un punt de vista lingüístic i dinàmic (en el pas de primària a secundària, per exemple). A més, en estudis futurs també caldrà fer altres anàlisis multivariables per estudiar de nou la relació entre la llengua d’identificació i altres possibles variables que s’hi relacionin, com ara la llengua inicial, la motivació o el consum mediàtic. Finalment, cal encara millorar els models estadístics per tal d’anar més enllà d’anàlisis correlacionals (que indiquen una correlació, no una relació causa-efecte) i esbrinar les causes que fan que els individus s’identifiquin amb una llengua o més d’una (cf. Torrijos, 2008). En definitiva, els resultats d’aquest estudi són una mostra més que la relació entre llengua i identitat no es pot explicar per un sol factor sinó que la complexitat de la relació requereix l’estudi conjunt de diversos factors en més d’un territori i en diferents moments per tal de poder copsar el dinamisme de les identitats dels individus, i dels joves en particular.

6. Bibliografia

BALDAQUÍ, J. M. La percepció de la vitalitat etnolingüística pels jóvens de l’Alacantí. Barcelona: Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2004.

BASTARDAS, A. Les polítiques de la llengua i la identitat a l’era “glocal”. Barcelona: Institut d’Estudis Autonòmics, 2007.

BOIX, E. i VILA, F. X. Sociolingüística de la llengua catalana. Barcelona: Ariel, 1998.

COMAJOAN, L. La escala de disrupción intergeneracional para el estudio de la inversión de la sustitución lingüística: el caso del quechua en el Perú. A: S. Coronel-Molina & L. Grabner-Coronel (eds.) Lenguas e identidades en los Andes. Quito: Abya Yala, 2005, p. 83-114.

FABÀ, A. 2005a «Llengua inicial i llengua d’identificació» A: Estadística sobre els usos lingüístics a Catalunya 2003.Llengua i societat a Catalunya en els inicis del segle XXI. Generalitat de Catalunya, Secretaria de Política Lingüística. Barcelona, 2005.

FABÀ, A. 2005b «Usos lingüístics i grups identitaris. Preferències i opinions lingüístiques» A: Estadística sobre els usos lingüístics a Catalunya 2003.Llengua i societat a Catalunya en els inicis del segle XXI. Generalitat de Catalunya, Secretaria de Política Lingüística. Barcelona, 2005.

FISHMAN, J. Reversing language shift. Clevedon: Multilingual Matters, 1991.

FISHMAN, J. Can threatened languages be saved? Clevedon: Multilingual Matters, 2001.

FUNDACIÓ CONGRÉS DE CULTURA CATALANA. Llengua i identitat. VII Jornades de debat Llengua i identitat. Cardona, 25 i 26 de novembre de 2005. Barcelona: Fundació Congrés de Cultura Catalana, 2006.

GARRETT, P, COUPLAND, N. i WILLIAMS, A. Investigating language attitudes. Cardiff: University of Wales Press, 2003.

HUGUET, À. Language use and language attitudes in Catalonia. A: Lasagabaster, D. i Huguet, À. (eds.). Multilingualism in European bilingual contexts. Clevedon: Multilingual Matters, 2007, p. 17-39.

HUGUET, À. i SUÏLS, J. Llengües en contacte i actituds lingüístiques. El cas de la frontera catalano-aragonesa. Barcelona: Horsori, 1998.

LASAGABASTER, D. Trilingüismo en la enseñanza. Actitudes hacia la lengua minoritaria, la mayoritaria y la extranjera. Lleida: Milenio, 2003.

LASAGABASTER, D. i HUGUET, À. (eds.). Multilingualism in European bilingual contexts. Clevedon: Multilingual Matters, 2007.

LLOBERA, J. R. La força de la llengua en la identitat nacional. L’experiència de l’Europa occidental. A: T. Mollà (ed.) Ideologia i conflicte lingüistic. Alzira: Bromera, 2001, p. 57-90.

MACINTYRE, P. D., CLÉMENT, R., DÖRNYEI, Z., i NOELS, K.A. Conceptualising willingness to communicate in a L2: A situational model of L2 confidence and affiliation. Modern Language Journal, (1998), núm. 82, p. 545-562.

MAY, S. Language and minority rights. Ethnicity, nationalism and the politics of language. Londres: Pearson, 2001.

MOLINA GONZÁLEZ, J. L. «El estudio de las redes personales: contribuciones, métodos y perspectivas». Empiria, Revista de Metodología de Ciencias Sociales. [Madrid] (2005), núm. 10, p. 71-105.

PAVLENKO, A. i BLACKLEDGE, A. Introduction: new theoretical approaches to the study of negotiation of identities in multilingual contexts. A: A. Pavlenko i A. Blackledge (eds.) Negotiation of identities in multilingual contexts. Clevedon: Multilingual Matters, 2004, p. 1-33.

PUJOLAR, J. De què vas, tio? Barcelona: Empúries, 1997.

QUEROL, E. “Evolució dels usos i de les representacions socials de les llengües a Catalunya (1993-2000). Noves SL Revista de Sociolingüística. [Barcelona] (2008), estiu 2001.

QUEROL, E. (coord); CHESSA, E.; SOROLLA, N.; TORRES, J.; VILLAVERDE, J.A. Llengua i societat als territoris de parla catalana a l’inici del segle XXI. L’Alguer, Andorra, Catalunya, Catalunya Nord, Comunitat Valenciana, la Franja i les Illes Balears. Barcelona, Generalitat de Catalunya, 2007.

RUBENFELD, S., CLÉMENT, R., LUSSIER, D., LEBRUN, M., i AUGER, R. Second language learning and cultural representations: beyond competence and identity. Language Learning. [Ann Arbor] (2006) núm. 56, p. 609-632.

STRUBELL, M. Llengua i identitat a Catalunya 2008. Presentació Powerpoint.
http://www.uoc.edu/portal/catala/la_universitat/sala_de_premsa/noticies/2008/noticia_053.html

SOROLLA VIDAL, N. “El català a la Franja. Any 2003”. Revista Ripacurtia [Benavarri: Centre d’Estudis Ribagorçans (CERIb)] (2005), núm. 3, p. 239-253.

TABOURET-KELLER, A. Language and identity. A: Coulmas, Florian (ed.). The Handbook of Sociolinguistics. Oxford: Blackwell, 1997, p. 315 - 326

TORRES, J. (COORD.) i altres. Estadística sobre els usos lingüístics a Catalunya 2003.
Llengua i societat a Catalunya en els inicis del segle XXI. Generalitat de Catalunya, Secretaria de Política Lingüística. Barcelona, 2005.

TORRIJOS, A. “Caracterització sociolingüística dels joves de Catalunya: alguns factors que expliquen els usos lingüístics”. Noves SL Revista de Sociolingüística. [Barcelona] (2008), hivern 2008, p. 1-17.

VILA, F. X. Identificació lingüística i usos a Catalunya: algunes dades recents. A: Fundació Congrés de Cultura Catalana. Llengua i identitat. VII Jornades de debat Llengua i identitat. Cardona, 25 i 26 de novembre de 2005. Barcelona: Fundació Congrés de Cultura Catalana, 2006, p. 59-68.

Vanessa Bretxa
Centre Universitari de Sociolingüística i Comunicació (UB)
vanessa.bretxa@ub.edu

Llorenç Comajoan
Centre Universitari de Sociolingüística i Comunicació (UB) i Universitat de Vic
llorenc.comajoan@uvic.cat

Natxo Sorolla
Centre Universitari de Sociolingüística i Comunicació (UB) i Xarxa CRUSCAT – IEC
natxosorolla@gmail.com