 |
Figura
2. Llengua amb els progenitors i d’identificació a
la totalitat de la Franja (EULF 03) i a la població escolar
de sisè a poblacions específiques de la Franja
Per tal d’explicar les diferències entre ús
de llengües amb els progenitors i la llengua d’identificació,
és útil examinar un cas en concret: la llengua d’identificació
dels alumnes que parlen en castellà amb els seus progenitors
(taula 6). Les dades de la taula mostren que tant a Mataró
com a la Franja la majoria de parlants que parlen amb els progenitors
en castellà s’identifiquen amb aquesta llengua, tot
i que la proporció és molt més alta a la Franja
que a Mataró (72,7% i 58,3%, respectivament); i que els que
no s’identifiquen exclusivament amb el castellà ho
fan principalment amb totes dues llengües, sobretot a Mataró
(37,3%).
Taula 6. Llengua d’identificació
dels parlants que tenen el castellà com a llengua amb els
progenitors
| |
Mataró |
|
la Franja |
N |
% |
N |
% |
| Català |
11 |
3,2 |
|
6 |
9,1 |
| Català i castellà |
128 |
37,3 |
|
11 |
16,7 |
| Castellà |
200 |
58,3 |
|
48 |
72,7 |
| Altres llengües |
4 |
1,2 |
|
1 |
1,5 |
| TOTAL |
343 |
100 |
|
66 |
100 |
En resum, les dades de les taueles 4-6 sobre
llengua d’identificació i amb els progenitors a Mataró
i la Franja mostren el següent:
1. Les mostres de sisè
de primària de Mataró i la Franja s’assemblen
en un aspecte important: la identificació bilingüe
és la més freqüent en totes dues poblacions
(36,3% a Mataró i 35,5% a la Franja), al contrari del que
passa amb la població total de Catalunya i la Franja, en
què la població s’identifica majoritàriament
amb una llengua, ja sigui el català o el castellà.
2. En general, en la població preadolescent,
tant a Mataró com a la Franja, la llengua d’identificació
i la llengua amb els progenitors no coincideix (l’únic
cas en que coincideix és en el cas del català
a Mataró). En concret, s’observen les següents
tendències:
• A Mataró, hi
ha un increment de llengua amb els progenitors a llengua d’identificació
pel que fa al català i un descens pel que fa al castellà.
En canvi, passa el contrari a la Franja.
• Pel que fa a l’opció
bilingüe, s’observa que hi ha un percentatge de l’alumnat
que té el català i el castellà com a llengües
d’identificació però que no les usen amb els
seus progenitors: a Mataró un 29,4% de l’alumnat
declara que utilitza totes dues llengües amb els seus progenitors
mentre que un 36,9% s’identifica amb totes dues llengües.
A la Franja, un 29,3% declara que usa totes dues llengües
amb els seus pares, però un 35,5% s’identifica amb
totes dues llengües.
3. El desequilibri entre la llengua d’identificació
i la llengua amb els progenitors en el cas del castellà
se salda a favor d’identificar-se amb totes dues llengües.
4.2. Anàlisi
descriptiva
Per tal d’investigar amb més profunditat
la relació entre llengua d’identificació i
la llengua amb els progenitors, a continuació s’estudia
el cas dels alumnes que tenen el castellà com a llengua
amb els progenitors per tal d’esbrinar els possibles factors
explicatius de la seva llengua d’identificació. En
concret, s’estudia la interrelació de llengua amb
progenitors en castellà i llengua d’identificació
amb quatre variables sociolingüístiques que en estudis
anteriors s’han relacionat amb la llengua i la identitat:
la competència lingüística, les xarxes socials,
les actituds, l’autoconfiança i la llengua amb els
germans.
4.2.1. Competència
lingüística oral en català
Les dades de competència en català
oral parlat a Mataró mostren que tots els alumnes s’autoavaluen
amb un nivell alt (9 de mitjana, 10 és el màxim).
Les diferències entre els estudiants que tenen el castellà
com a llengua amb els progenitors i la totalitat dels estudiants
només és de 0,4 punts. I si concretem més,
i ens fixem amb els dos subgrups, veiem que els preadolescents
que parlen amb els pares en castellà i que s’identifiquen
amb totes dues llengües tenen una puntuació molt més
pròxima a la mitjana que els que només s’identifiquen
amb el castellà.
|
