|
 |
 |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
De
les pràctiques monolingües familiars a la identificació
bilingüe: el cas dels preadolescents de Mataró i la
Franja(1)
, per Vanessa Bretxa, Llorenç Comajoan i Natxo Sorolla |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
 |
CONTINUA |
|
Taula 3. Codificació de la variable “Llengua amb els progenitors”
L’índex per avaluar les actituds lingüístiques vers el català, es va construir combinant les respostes de 10 ítems, dels quals 5 feien referència a una actitud positiva vers aquesta llengua i 5 a actituds negatives. L’escala d’actituds va de -1 a 1, on -1 vol dir tenir una actitud desfavorable vers el català i 1 vol dir tenir una actitud favorable. La competència lingüística només té en compte un ítem, on l’informant autoavalua la seva capacitat de saber parlar en català (l’escala de valors va de 0 a 10, on 0 vol dir no saber parlar gens ni mica català i 10 vol dir parlar perfectament en català). Finalment, per al càlcul de la xarxa social es va crear l’índex a partir del nombre amics i companys de classe que cada informant havia escrit i la llengua en què hi parlava. L’índex va de 0 a 1, on 0 vol dir que l’individu no utilitza mai el català amb els amics o companys de classe i 1 vol dir que només hi parla en català. Per a l’anàlisi de les dades es van utilitzar tècniques descriptives (percentatges) i multivariables (anàlisi discriminant). L’anàlisi discriminant permet confirmar i comprovar la consistència de la distinció entre diversos grups de subjectes. Aquesta tècnica té com a objectiu fonamental analitzar i explicar les diferències entre grups de tal forma que es pugui predir la probabilitat que una persona pertanyi a un grup determinat. 4.1. Llengua amb progenitors i llengua d’identificació La taula 4 (figura 1) permet comparar les dades sobre llengua amb els progenitors i d’identificació entre l’EULC 03 (població a Catalunya a partir de 15 anys) i la mostra de Mataró del present estudi (alumnat d’11-12 anys). Taula 4. Llengua amb els progenitors i d’identificació a Catalunya i Mataró
Nota. Les dades de Catalunya són de l’EULC 03, les de Mataró són les de l’estudi que es presenta aquí. Gràfic 1. Llengua amb
els progenitors i d’identificació a Catalunya (EULC
03) i a la població escolar de sisè de Mataró Si es comparen les dades de Catalunya i les de Mataró, pel que fa a la llengua amb els progenitors, s’observa que la població de Catalunya o bé hi parla en castellà (50,3%) o bé en català (39,5%). En canvi, a Mataró, en el cas de l’alumnat d’11-12 anys, s’observa que un percentatge considerable hi parla en català i castellà (29,4%, cf. només un 6,9% en el cas de Catalunya). Pel que fa a la llengua d’identificació, s’observa la mateixa tendència quan es compara Catalunya i Mataró: mentre que només un 5,2% dels enquestats de la població catalana total s’identifica amb el català i el castellà, un 36,3% dels alumnes de Mataró s’identifica amb totes dues llengües. Si es comparen les dades de llengua amb progenitors i llengua d’identificació de la taula 4 s’observen tres tendències.(5) Primer, la proporció d’informants que declaren el castellà com a llengua amb els progenitors disminueix respecte a la proporció de parlants que s’identifiquen amb el castellà (d’un 33,8% a un 27,2%, respectivament). Segon, el percentatge d’alumnes que s’identifiquen amb el català i el castellà augmenta respecte la proporció que diu que parlen totes dues llengües amb els seus progenitors (d’un 29,4% a un 26,3%, respectivament). Finalment, la diferència entre els que s’identifiquen amb el català i parlen el català amb els progenitors no és tan acusada com en els altres casos mencionats (23,8% i 26,6%, respectivament). La taula 5 (figura 2) permet comparar la població total de la Franja amb les dades de la població preadolescent d’aquesta zona. Pel que fa a la llengua dels progenitors, en el cas de la població total, la majoria parla en català (71,6%), seguit del castellà (19,6%) i en un percentatge molt baix en català i castellà (8,1%). En canvi, en el cas de la població preadolescent, el percentatge de la població que parla amb els progenitors en català i castellà és del 29,3%. Pel que fa a la llengua d’identificació, les dades mostren que un 35,5% de la població preadolescent s’identifica amb el català i el castellà, mentre que en el cas de la població total de la Franja, només un 3,1% s’identificava amb ambdues llengües. Taula 5. Llengua amb
els progenitors i d’identificació a la totalitat
de la Franja i a la població escolar de sisè a poblacions
específiques de la Franja
Nota. Les dades de la Franja són de l’EULF 03, les de Resol-Franja són les de l’estudi que es presenta aquí.
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
