|
En concret, les preguntes d’investigació
de l’estudi són:
-
1. Quina és la llengua
d’identificació dels preadolescents de sisè
de primària a Mataró i a la Franja?
-
2. Quina llengua parlen els
joves als seus progenitors a Mataró i a la Franja?
-
3. Com es relacionen les
variables sociolingüístiques (competència
oral, xarxa social, actitud, autoconfiança, llengua parlada
als germans) amb els diferents grups de llengua amb progenitors
i d’identificació?
3.
Metodologia de l’estudi
Un total de 1017 alumnes de sisè
de primària de les escoles (públiques i concertades)
de Mataró i 245 de les escoles del Baix Cinca i la Llitera
(la Franja)(4)
van participar en aquest estudi. L’edat mitjana dels participants
era de 12 anys. I la distribució per gènere a Mataró
era de 506 nois (50,5%) i 495 noies (49,5%); a la Franja era de
126 nois (51,9%) i 117 noies (48,1%).
Per obtenir les dades es va repartir un qüestionari
sociolingüístic en què es demanava informació
sobre les variables estudiades a més a més d’altres
que no es tracten aquí (per exemple, consum mediàtic,
motivació, etc.). La taula 2 inclou un exemple d’ítem
per a cadascuna de les variables estudiades i la font d’on
s’han extret les preguntes o ítems.
Taula 2. Variables sociolingüístiques,
exemples d’ítems i font dels ítems
Variable sociolingüística |
Qüestionari
sociolingüístic |
Font |
Llengua d’identificació
(1 ítem) |
- Pregunta: Quina és la teva llengua?
- Opcions de resposta: Català/ castellà/ tant
català com castellà/ una altra
|
EULC 03 |
Llengua amb progenitors
(2 ítem) |
- Pregunta: Quina llengua parles amb el teu pare? Quina
llengua parles amb la teva are?
- Opcions de resposta: Només o sobretot en català/
igual en català que en castellà/ només
o sobretot en castellà/ en una altra llengua
|
EULC 03 |
Actitud lingüística (10 ítems per
al català i 10 per al castellà) |
- Afirmació: Em sembla bé que tots els
nens i nenes de Catalunya estudiïn el català.
- Opcions de resposta: Sí/ No
|
Huguet & Suïls (1998) |
Competència lingüística
(4 ítems, un per a cada habilitat lingüística)
|
- Afirmació: Sé parlar en català
- Escala de resposta: 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10
|
EULC 03 |
Xarxa social |
- Instruccions: Escriu els noms de les 20 persones amb qui
més et relaciones. En quina llengua hi parles tu amb
aquesta persona?
- Opcions de resposta sobre les llengües: català/
igual en català i castellà/ castellà/
altres llengües
|
Molina (2005) |
Autoconfiança lingüística
(6 ítems) |
- Afirmació: Em sembla que sé prou català
per poder escriure’l amb comoditat.
- Opcions de resposta: Escala Likert d’acord-desacord
de 5 punts.
|
Clément & Baker (2001) (adaptat) |
Per a cadascuna de les variables, es van obtenir
índexs a partir d’un o més ítems. Per
exemple, en el cas de llengua d’identificació, es
va obtenir l’índex a partir d’un sol ítem
(el de la taula 2), mentre que l’índex de llengua
amb els progenitors combina dos ítems (llengua que el participant
parla amb el pare i llengua que parla amb la mare).
La definició de les variables llengua
amb els progenitors i llengua d’identificació va
ser la mateixa que per a l’EULC 03. No es va utilitzar la
denominació llengua pròpia perquè aquest
concepte sovint s’ha utilitzat en un sentit més aviat
polític i institucional. Així doncs, es considera
com a llengua d’identificació la llengua que el parlant
considera “la seva llengua”.
Per tal de construir la variable llengua amb
els progenitors es va partir de dos ítems del qüestionari
(taula 3). Les respostes a aquests dos ítems es van codificar
tal com es mostra en la tercera columna de la taula 3, és
a dir tenint en compte que les categories “català”
o “castellà” es referien a la quasi exclusivitat
d’ús de les respectives llengües amb tots dos
progenitors, mentre que la categoria “català i castellà”
podia representar una varietat de situacions.
|