Taula 1. Descripció sociolingüística de Mataró i la Franja

	Catalunya / Mataró	la Franja
Població	7.210.508 milions / 119.858 habitants	47.686 habitants
Estatus polític	Comunitat Autònoma	Part de la comunitat autònoma d’Aragó sense estatus polític propi
Situació legal del català	Lleis de política lingüística (1983, 1998)	Llengua no oficial. Reconeguda en la Llei de patrimoni cultural aragonès (1999)
Política lingüística educativa	Immersió lingüística: català com a llengua vehicular de l’ensenyament primari i secundari, objectiu: competència en català i castellà.	Dret a rebre dues hores opcionals de català a l’escola

2.2. Llengua i identitat a Catalunya

La relació entre llengua i identitat en la sociolingüística a les terres de llengua catalana és un tema abastament estudiat des de diferents marcs teòrics tot i que predominen els quantitatius (vegeu Baldaquí, 2004; Bastardas, 2007; Fabà, 2005a, 2005b; Fundació Congrés de Cultura Catalana, 2006; Llobera, 2001; Pujolar, 1997; Querol, 2001; i Strubell, 2008 entre altres). Les dades més recents per a Catalunya i la Franja són les proporcionades per les respectives estadístiques sobre els usos lingüístics (EULC 03, Torres, 2005; EULF 03, Sorolla, 2005; EUL 03, Querol et al., 2007). Per exemple, les dades de l’EULC 03 per a Catalunya mostren que la llengua inicial majoritària a Catalunya és el castellà (del 53,5% de la població, 40,4% pel català), mentre que la llengua d’identificació és el català (48,8% de la població, 44,3% pel castellà) (Fabà, 2005a).

La majoria d’estudis solen investigar dues variables per veure com es relaciona la llengua d’identitat i alguna altra variable sociolingüística. Per exemple, Vila (2006) estudia la relació entre llengua identitària i usos lingüístics i mostra tres fets: a) el català té certa capacitat d’atracció (hi ha un nombre considerable de parlants que tenen el castellà com a primera llengua que s’identifiquen amb el català), b) els índexs d’ús de català s’expliquen més per les proporcions de parlants que s’identifiquen amb el català que no pas amb les proporcions de parlants que tenen el català com a primera llengua i c) la transmissió intergeneracional lingüística a Catalunya afavoreix el català (vegeu també Fabà 2005a, 2005b i Torres 2005).

Tots els estudis realitzats fins ara estudien mostres d’individus joves i adults (a partir dels 15 anys en el cas de l’EULC 03 i EULF 03). Una excepció tant per la metodologia com la franja d’edat de la mostra és l’estudi de Baldaquí (2004), que va investigar la percepció de la vitalitat etnolingüística per part dels joves (n=202, 13-14 anys) de la comarca de l’Alacantí. Els resultats de l’estudi van mostrar que la vitalitat etnolingüística percebuda dels parlants depèn tant de la vitalitat objectiva (la situació sociolingüística de l’entorn) com d’una sèrie de variables sociolingüístiques (primera llengua, programes educatius, actituds lingüístiques i l’aprenentatge o el manteniment de les llengües). Querol (2001) també va realitzar anàlisis multivariables per explicar i predir els usos lingüístics a Catalunya per part de l’alumnat de 16 anys de Catalunya a partir de tres variables: les representacions socials de les llengües, els grups de referència i les xarxes socials. Els resultats per a l’any 2000 mostren que les principals variables predictores de l’ús del català són la representació del castellà, la xarxa social en català, la xarxa social en castellà i la identitat. Cal fer notar que els resultats per a l’any 1993 incloïen dins de les principals variables predictores la llengua dels pares i no incloïen les xarxes socials en castellà.

Un grup d’estudis sociolingüístics ha estudiat una mostra d’edat semblant a la del treball que es presenta aquí (tot i que d’una mica més d’edat) i se centra en l’estudi de les actituds lingüístiques i la relació amb variables sociolingüístiques (vegeu una síntesi dels estudis a Lasagabaster, 2003; Lasagabaster & Huguet 2007). Els resultats d’Huguet (2007) per a una mostra de 309 alumnes universitaris a Girona i Lleida (amb una mitjana d’edat de 20 anys) mostren que hi ha una diferència significativa en les actituds lingüístiques vers el català segons la primera llengua dels participants (actituds més favorables en els que tenen el català com a primera llengua), el model lingüístic escolar (més favorables vers el atalà en els que s’han educat en català), i la llengua predominant de la ciutat on viuen (més favorable vers el català com més català hi ha a la ciutat). Altres variables, com ara el gènere, l’estatus socioprofessional i el nombre d’habitants de la ciutat no van donar diferències significatives.

Finalment, Huguet i Suïls (1998) van estudiar les actituds lingüístiques de l’alumnat de segon d’ESO (8è d’EGB en el moment de l’estudi, 1995-1996, n=257) a la frontera catalano-aragonesa (Baix Cinca i Baix Segre) i van trobar que els alumnes de totes dues zones tenien actituds positives vers el català i que la variable que podia explicar les diferències d’actituds era la condició lingüística familiar, tot i que s’hi observava una situació creuada: les actituds eren positives vers el català al Baix Segre i eren positives vers el castellà al Baix Cinca, però apareixien actituds menys positives vers el castellà al Baix Segre i vers el català al Baix Cinca depenent de la primera llengua dels participants (per exemple, actitud menys favorable vers el castellà per part dels catalanoparlants del Baix Segre).

En resum, els estudis previs han donat prova de la possible interrelació de diferents variables sociolingüístiques a l’hora d’explicar les variables considerades primàries (o independents). Depenent de la metodologia dels estudis, el que s’ha considerat primari ha estat estudiar els usos, les identitats o les actituds. Així, avui dia tenim un trencaclosques d’estudis sociolingüístics que ens proporcionen dades múltiples sobre mostres molt variades tant pel que fa a l’edat com l’entorn sociolingüístic. En el present estudi, s’investiga una mostra d’edat poc estudiada (alumnes de sisè de primària) i es fa una anàlisi descriptiva i discriminant que intenta explicar la interrelació entre la llengua d’identificació i la llengua que parlen els participants amb els seus pares. El fet que les dades provenen de dues zones arcadament diferents des d’un punt de vista sociolingüístic també permet indagar en l’impacte que té l’entorn sociolingüístic en la llengua d’identificació i la parlada als pares.