Aquesta freqüència, entre d’altres coses, està relacionada amb el grau de competència lingüística ja que els joves bilingües troben facilitat d’expressió en ambdues llengües i tots els joves del grup lingüístic català tenen un alt grau de competència en castellà però en algun cas diuen no tenir tanta facilitat d’expressió com en català. En general els joves del grup lingüístic castellà han après català a l’escola i per ells és una llengua ben coneguda. Tot i això, alguns troben força dificultat d’expressió en català perquè és una llengua apresa acadèmicament però no usada en la vida quotidiana.

D’aquesta manera, entre els joves del grup lingüístic català i, en major grau, del grup lingüístic castellà hi ha comportaments que indiquen un manteniment de la llengua pròpia en totes les converses. En el cas del grup lingüístic català a banda de la dificultat d’expressió en castellà s’argumenta com un motiu el fet d’expressar-se lliurement i la protecció d’una llengua que es troba en inferioritat de condicions en la societat catalana.

G3 (de 23 a 29 anys, catalanoparlants i bilingües)
- Jo crec que no te perquè ser així, jo abans sempre feia el fet de canviar i tinc un germà que és molt catalanista, que llegeix molt i un cop em va fer la reflexió de dir i tu per què ets sempre la que canvies quan l’altre també ho fa i no ho fa perquè no vol, el cas és la meva àvia, la meva àvia porta aquí 50 anys i no parla català i fas la reflexió de dir: perquè estic fent el primo perquè en segons quines circumstàncies no sóc tan àgil quan parlo castellà com quan parlo català, en segons quin tipus de converses, entrevistes de feina... em sento molt més bé quan parlo en català.

Entre els joves del grup lingüístic castellà pesa molt la dificultat d’expressió en català però, en algun cas, també es mencionen qüestions com el fet que no considerar-ho necessari per entendre’s amb qualsevol persona ja que es poden mantenir converses bilingües. Cal destacar que per als joves del grup lingüístic castellà és inqüestionable que qualsevol persona entén i parla el castellà. En canvi, en el cas del joves del grup lingüístic català hi ha una atenció especial en conèixer si les persones saben parlar en català abans de mantenir una conversa en català.

G2 (de 18 a 22 anys, bilingües i castellanoparlants)
- Jo acostumo a parlar sempre en castellà, a les botigues o a on vagi sempre en castellà perquè m’expresso millor.

G1 (de 15 a 17 anys, catalanoparlants, bilingües i castellanoparlants)
- Y si me habla catalán pues en castellano también, y si he empezado yo no me vas a cambiar.

Finalment, tot i aquestes normes d’ús lingüístic, en general tots els joves afirmen que si han començat la relació amb una persona en una llengua diferent a la pròpia prefereixen mantenir la relació amb aquella llengua. En aquest cas, el costum arrelat els fa impossible canviar la llengua.

Actituds lingüístiques

Les normes d’ús lingüístic i les actituds cap a les diverses llengües estan fortament vinculades, ja que les primeres influeixen en les segons i a l’inrevés. En les converses mantingudes els joves del grup lingüístic català i els del grup lingüístic castellà senten la seva llengua com a propera i familiar. I ambdós grups tenen percepcions i actituds positives i negatives cap a l’altra llengua.

G3 (de 23 a 29 anys, catalanoparlants i bilingües)
- El català quan l’he sentit a l’estranger després de temporades de no haver-lo sentit m’emociona.

En qualsevol cas, les opinions es vinculen a opcions polítiques i ideològiques. Tot i això, els joves dels dos grups són crítics amb els discursos que històricament a Catalunya han volgut vincular les llengües a qüestions d’ideologia. Pel que fa a les actituds cap al català, els joves catalanoparlants consideren que la llengua no ha d’estar tan vinculada a les tradicions i símbols catalans ja que polemitza sobre un aspecte ideològic que cal deixar enrere. Tot i això, els joves d’aquest grup rebutgen les postures de persones que es neguen a parlar el català o bé dels que els molesta que una persona els parli català i és en aquest punt que s’adonen de les normes d’ús que la societat catalana té arrelades.

G3 (de 23 a 29 anys, catalanoparlants i bilingües)
- Però també perquè s’han fomentat, s’ha volgut lligar molt la llengua, no dic que no estiguin lligades amb la cultura però pel procés de transició que hem tingut amb el tema lingüístic ens l’han venut molt com una cosa cultural que s’ha de defensar, tradicional.

Pels joves del grup lingüístic castellà, el català és una llengua que els queda lluny, que no forma part del seu món. En alguns casos, es percep com una llengua d’una societat de classe més “alta” ja que les persones que parlen castellà provenen d’una immigració amb un nivell econòmic més baix. Alhora, el castellà es vincula amb una llengua més informal i moderna que s’identifica més amb les seves preferències juvenils.

G4 (de 23 a 29 anys bilingües i castellanoparlants)
- No sé, es un cliché que quizás yo he notado, sociología quizás, el hecho de que normalmente por definición la gente que tiene menos estudios suele hablar más castellano y la gente que tiene más estudios, históricamente, igual no tiene nada que ver e igual ni siquiera es correcto, pero suele hablar más catalán, de un camarero me espero más castellano que de un trabajador de La Caixa.

G1 (de 15 a 17 anys, catalanoparlants, bilingües i castellanoparlants)
- Yo de catalán sólo conozco a gente que habla pues del tipo este independentista, los demás, toda la gente que conozco habla castellano.

6. Conclusions

Segons Emili Boix, (15) l’any 1993 hi havia dos factors que influïen amb més força en els canvis de codi entre els joves de l’àrea metropolitana: la competència lingüística i, sobretot, la identitat lingüística dels parlants. Igualment, aquesta investigació presentava una situació asimètrica en els joves dels dos grups lingüístics: mentre que tots els joves catalanoparlants saben parlar i parlen el castellà, els joves de l’àrea metropolitana castellanoparlants encara no poden triar realment el català perquè les seves posicions socials no els permeten ni aprendre’l ni usar-lo efectivament.

Deu anys més tard de la investigació d’Emili Boix podem dir que s’han donat alguns canvis però que a nivell global hi ha aspectes que no s’han superat. Així doncs, tot i que ha augmentat la competència lingüística entre els joves actuals no s’ha donat una correspondència amb els usos. Així doncs, segons el que indicava Boix hi ha una influència important d’aspectes identitaris en l’ús d’una llengua.

Els usos lingüístics dels joves catalans s’expliquen per la combinació d’una multiplicitat de factors que es relacionen i s’influeixen entre ells. Més enllà de les dades quantitatives, es pot observar com en una societat multilingüe el context social i històric determina uns usos lingüístics concrets. Alhora, els contextos socials i històrics són viscuts, definits i entesos de formes diferents en cada generació, en aquest cas, els joves. Així doncs, les dades ens mostren que no hi ha grans diferències en els usos lingüístics dels joves respecte a altres generacions (16) però sí que hi ha discursos i argumentacions respecte als usos lingüístics que es refereixen a la seva generació on els contextos lingüístics viscuts són diferents. Així doncs, els joves tenen un entorn lingüístic català a l’escola, que no s’ha donat en d’altres generacions, i tenen una imatge, actituds i percepcions concretes a l’entorn de la llengua que reprodueixen les d’altres generacions o bé són totalment noves. Per exemple, segons dades de l’EULC 2003 la majoria de població jove creu que d’aquí 5 anys el català es parlarà igual o menys que en l’actualitat (63,3%), mentre que entre la població general aquest percentatge és de 49,7%.

Taula 4. Creu que ens els propers 5 anys el català s’usarà més, igual o menys que avui en dia?

* Població de 15anys i més
Font: Estadística d’usos lingüístics a Catalunya 2003. (n = 7.000)

El joves de Catalunya utilitzen una llengua o una altra en funció de la competència adquirida en cadascuna de les llengües, dels contextos socials en el que es troben, de les normes d’ús lingüístic i de les actituds lingüístiques. Es conclou doncs, que aquests són els factors principals que influeixen en els usos reproduint l’esquema de la pàgina 4.

Competència plena en català

En primer lloc cal revisar la qüestió sobre la plena competència en ambdues llengües dels joves a Catalunya. La competència lingüística que s’adquireix a l’escola i la competència necessària per tal d’utilitzar una llengua amb normalitat a la vida quotidiana no es corresponen. Com s’entreveu en els grups de discussió l’entorn lingüístic de la persona és determinant en l’adquisició d’una competència adequada per expressar-se amb seguretat i fluïdesa en una llengua.

La família apareix com el primer entorn lingüístic que determina, en gran mesura, la competència adquirida després de l’etapa adolescent. Aquest entorn familiar és un dels factors principals que explica els usos habituals dels joves catalans. Alhora, aquesta influència és més forta en el cas de llars castellanoparlants ja que el canvi entre llengua d’ús familiar i habitual es fa més difícil. S’entreveu, doncs, certa dificultat al traspàs entre alguns joves d’origen castellanoparlant per una manca de competència expressiva en català. És així com el joves castellanoparlants que gairebé mai usen el català diuen conèixer aquesta llengua perquè l’han après a l’escola però no l’usen perquè el seu àmbit familiar no els ho propícia. Els canvis en els usos lingüístics es donen amb més freqüència entre els joves que tenen com a llengua familiar el català i el castellà de la mateixa manera o només el català.

L’origen familiar és determinant en la llengua familiar i alhora en la llengua d’ús habitual dels joves. Cal destacar que l’origen familiar que s’ha estudiat a nivell quantitatiu ve determinat pel lloc de naixement dels pares. Tot i això, a nivell qualitatiu, s’entreveu una tendència a parlar més d’origen familiar en general. En aquest sentit hi ha joves amb pares nascuts a Catalunya que parlen castellà amb ells perquè l’origen dels avis marca aquesta tendència. En aquest cas, els pares mantenen la transmissió lingüística de la família d’origen. Segurament, el context històric ha influenciat enormement en aquest fet, ja que una gran part de les generacions dels pares dels joves actuals van viure en un context lingüístic fortament castellanitzat.

Els contextos lingüístics

Els contextos lingüístics dels joves són els conjunt d’àmbits en els quals el jove fa un ús de la llengua o les llengües. Com ja s’ha vist pel cas de l’entorn familiar els contextos influeixen molt en els usos però també en la competència a través de la pràctica d’una llengua en qualsevol context.

A banda de l’entorn familiar, en primer lloc, cal destacar la influència del lloc de residència ja que, en gran part, definirà l’entorn lingüístic del jove. En segon lloc, en relació amb el fet que els joves que actualment estudien i els que tenen estudis superiors tenen una tendència major a usar el català podem extreure que l’institut, la universitat i l’entorn laboral poden ser entorns lingüístics favorables al català. Quant a l’entorn laboral cal matisar que pot ser contrari. Els estudis d’usos lingüístics en el món laboral indiquen que hi ha sectors on l’ús del català és més freqüent que en d’altres.

En tercer lloc, s’ha considerat que el consum d’oci i cultural, la pràctica associativa i la pràctica TIC, també donarien un usos lingüístics determinats entre els joves. En aquest cas, les conclusions de l’anàlisi quantitativa indiquen que el consum cultural i TIC s’associa amb el nivell d’estudis que és la variable que té una influència més forta en els usos lingüístics.(17) Concretament, els joves amb major nivell d’estudis tenen més predisposició a tenir una pràctica TIC (més ús d’ordinador, Internet, etc...) i un consum cultural (lectura de llibres, cinema i altres activitats) més intensos. Així doncs, el que s’havia mostrat en una primera anàlisi exploratòria com una associació entre els usos lingüístics habituals en català i una pràctica TIC i consum cultural més intens era en realitat una influència del nivell d’estudis dels joves.

Qualitativament, es destaca la influència de l’oferta lingüística en els àmbits relacionats amb el consum d’oci i cultural (música, televisió, cinema entre d’altres). Concretament, pel que fa als gustos musicals s’entreveuen aspectes identitaris que en el cas de la música cantada en català estan totalment vinculats a la llengua d’identificació o pròpia (la que consideren la seva llengua) que es vincula a un estil juvenil concret. Alhora, es menciona l’oferta de consum cultural, sobretot musical, en diverses llengües com un dels altres factors que influeixen a l’hora d’utilitzar una o altra llengua en la música i televisió. En aquest cas, es menciona el consum lingüístic en llengua anglesa, considerada una llengua franca i global. El joves perceben els efectes de la globalització i s’afegeixen als gustos d’una societat global combinant-los amb els gustos per productes més propers, vinculats a la identitat i a l’estil o moda juvenil a què se senten vinculats.

L’associacionisme és un altre dels factors que forma part del model quantitatiu que determina els usos lingüístics dels joves catalans. Tenint en compte que en aquesta pràctica es creen xarxes socials cal entreveure les implicacions d’aquest fet. Es podria dir que conèixer gent posiciona les persones davant noves normes d’ús lingüístic, també que l’associacionisme conforma un entorn lingüístic per a la persona que, en aquest cas, és favorable a utilitzar el català amb major freqüència, així doncs, també pot indicar una influència en la competència en català i, fins i tot, pot tenir una influència important en les actituds lingüístiques dels joves.

Finalment, cal no oblidar els contextos socials globals amb els quals conviuen els joves i que es troben en qualsevol context concret. Els efectes de la globalització: l’anglès com a llengua de comunicació internacional, les noves formes de relació entre les persones —tant pel que fa a nous canals com pel que fa a les relacions entre diferents països i llengües— l’entrada constant de persones estrangeres que viuen durant un temps o de forma permanent a Catalunya, l’oferta lingüística, les polítiques lingüístiques, entre d’altres són factors que tenen una gran influència en els usos lingüístics dels joves catalans. Com ja s’ha vist en el cas del consum cultural, els joves perceben els efectes de la globalització en els seus usos lingüístics. Els efectes de la globalització van més enllà de les llengües i com s’indica en els articles d’en Roger Martinez o en Joe Gritxi d’aquest monogràfic pot tenir efectes d’enfortiment de les tradicions i modes locals.

Les normes d’ús lingüístic

Quant a les normes d’ús cal distingir entre aquelles normes d’ús socials i les normes d’ús interpersonals. Per una banda, les normes d’ús socials o col·lectives serien aquelles que determinen uns usos lingüístics per a cada ocasió i context socialment coneguts i reconeguts. Aquestes són les que marquen certs comportaments classificats per la societat catalana com a normes “d’educació” o “respecte” cap als parlants d’una o altra llengua. Aquestes normes determinen, en gran part, la convergència lingüística cap al castellà de les persones que utilitzen el català. Els joves aprenen aquestes normes d’ús en el procés de socialització, a la família i a l’escola entre d’altres.