Així doncs, per una banda, els joves amb llengua familiar castellana (només o majoritàriament), amb nivell d’estudis elemental o mitjà, residents a Barcelona o àrea metropolitana són els que presenten major predisposició a tenir com a llengua habitual el castellà (només o majoritàriament). També cal destacar que els joves que no estan associats o que només ho estan a una associació també presenten aquesta tendència. Cal remarcar que la predisposició a tenir com a llengua habitual el castellà amb llengua familiar castellà és molt gran (vegeu taula); això vol dir que el fet de parlar castellà amb la família té una influència més forta en la categoria llengua habitual castellana que en els altres casos (llengua amb la família catalana o bilingüe). Així doncs, pel que fa als joves que provenen de llengua familiar castellana el canvi de llengua d’ús familiar castellà a llengua habitual catalana es fa més difícil.

Paràmetres de la relació p1311rec i p1312rec

* Exponencial del paràmetre. S’ombregen els paràmetres significatius.

Per altra banda, tenen més predisposició a utilitzar el català (només o majoritàriament) els joves que pertanyen a les categories de català (només o majoritàriament) com a llengua d’ús familiar, el nivell d’estudis superior o estan estudiant actualment, residents a la resta de Catalunya i estan associats amb major freqüència.

Els joves que habitualment usen ambdues llengües destaquen per tenir com a llengua familiar les dues o bé el català, amb estudis superiors o estudiant actualment, ser residents a Barcelona ciutat o la resta de Catalunya i estar associats amb un grau menor que els catalanoparlants.

Així doncs, la llengua familiar és d’alguna forma la mateixa que la llengua habitual. En aquest punt, cal valorar que són dades d’enquesta i, per tant, declarades. Sobre les dades d’enquesta, contraposades a les dades extretes per observació, s’ha fet moltes valoracions a recerques i estudis. En aquest sentit, hi ha cert coneixement sobre la fiabilitat de les dades d’enquesta. Cal destacar que les percepcions dels entrevistats sobre els seus comportaments i usos estan presents a les respostes. Igualment, la llengua d’ús amb la família esta inclosa dins la llengua d’ús habitual, és a dir, els entrevistats responen sobre els usos lingüístics habituals tenint en compte que l’ús lingüístic amb la família és també un ús habitual. Tot i això, els usos lingüístics als diversos àmbits són una visió parcial dels usos lingüístics globals i estan vinculats als usos per context; per exemple, a la feina o l’institut s’utilitza molt més el català perquè és un àmbit on la planificació lingüística en català hi és més regulada i present.

En aquesta anàlisi, és destacable remarcar la influència del nivell d’estudis dels pares i els joves en els usos lingüístics. Si es mostra aquesta variable com a reflex del nivell cultural de les famílies es pot afirmar que la llengua catalana segueix estant vinculada a uns valors de prestigi i nivell cultural elevat.

5. L'anàlisi qualitativa: els grups de discussió

De forma breu, la dinàmica del grup consistia en una presentació, preguntes inicials sobre la vida quotidiana dels participants, i seguidament, a través de la conversa espontània sobre l’oci i la música, els participants desenvolupaven el debat a l’entorn de la llengua. En gairebé les quatre dinàmiques va ser la llengua de la música que escolten els participants el que va ajudar a encaminar el debat. A partir d’aquí es tractava sobretot el tema dels usos lingüístics i dels comportaments i actituds lingüístiques dels tres grups lingüístics; el següent pas era parlar de la imatge de les llengües i la campanya “Dóna corda al català” de la Secretaria de Política Lingüística.

Donats els objectius d’aquest treball, l’anàlisi s’ha centrat sobretot en els punts que es refereixen als usos lingüístics, la llengua i el consum en el temps de lleure i oci, els comportaments lingüístics (normes d’ús) i les actituds lingüístiques.(14)

Els usos lingüístics

En primer lloc, quant als usos lingüístics dels joves catalans, cal destacar que, segons l’anàlisi dels grups de discussió, vénen definits per la llengua que s’entén com a pròpia, la llengua parlada amb la família i la decisió sobre el manteniment o canvi de llengua.

G1 (de 15 a 17 anys, catalanoparlants, bilingües i castellanoparlants)
- Pero es que también es depende, la gente que habla catalán también es porque sus padres son catalanes o alguno de los padres, y yo por ejemplo no, yo creo que es eso, el como te han educado de pequeño. (...) Yo llevo desde pequeño en el colegio en catalán y sigo hablando castellano. (...) Porque llego a casa, salgo del cole, y ya utilizo el castellano.

Normalment, la llengua a la família està vinculada a l’origen geogràfic dels pares. Tot i això, hi ha casos en què no es compleix. Es considera més comú que pares d’origen espanyol parlin català als seus fills però es viu com un fet “estrany” socialment que pares d’origen català parlin castellà als fills.

G4 (de 23 a 29 anys bilingües i castellanoparlants)
- Jo depèn, estudiar he estudiat sempre en català, he estudiat aquí, en català i família, pues depèn, tinc molta família que parla català i els meus pares són d’aquí, són els dos catalans. (...) Sí, sé que és curiós perquè els meus avis eren catalans, però mira, parlen en castellà, només parlem en català amb els animals.

Igualment, la llengua parlada amb la parella i amb els amics normalment és la llengua que s’entén com a pròpia ja que aquests també formen part de l’entorn lingüístic de la persona. Tot i això, en aquest àmbit comencen a donar-se processos d’interacció entre les dues llengües. És en aquest moment que es produeixen els diversos comportament lingüístics d’adaptació a la llengua de l’altre o bé de negociació entre els membres.

G3 (de 23 a 29 anys, catalanoparlants i bilingües)
- Todo depende de cuando tu conoces a una persona como empiezas a hablar con ella, si tu empiezas en catalán a partir de siempre hablarás con ella en catalán, si empiezas en castellano... a no ser que haya un momento que digas tu prefieres hablar en... eso me ha pasado con mi novia, yo con ella a hablar en castellano y dijo: puedes hablar en catalán, y a partir de entonces siempre en catalán.

És així com, tant els joves del grup català com els joves del grup castellà tenen amics que parlen la llengua contrària a la d’un mateix i es pot produir un canvi d’ús de la llengua pròpia. Els joves bilingües, molts catalanoparlants i alguns castellanoparlants s’adapten a la llengua del seu interlocutor pel que fa a les amistats.

G1 (de 15 a 17 anys, catalanoparlants, bilingües i castellanoparlants)
- Depèn de la gent del grup, perquè igual hi ha un del grup que parla castellà i llavors, si tu et mous amb..., doncs tu ja amb les converses que fas amb el grup les faràs en castellà perquè aquesta persona ja..., o sigui, tindràs costum ja de parlar amb ell castellà, i llavors si estàs en un grup parlaràs amb ell en castellà, amb tots, amb tots els membres perquè ell pugui entendre, encara que també entengui el català, va així una mica...

Fora dels usos familiars i amb les amistats, en els grups de discussió sorgeixen espontàniament d’altres àmbits on els usos lingüístics hi són presents: les situacions on s’actua com a consumidor o usuari. En aquest cas, la llengua d’ús depèn de l’àmbit del qual parlem i es defineix segons el coneixement social sobre la llengua que s’acostuma a parlar en cada àmbit. Es menciona l’àmbit de la restauració com un dels àmbits on la gent acostuma a dirigir-se en castellà i les entitats financeres com un dels àmbits on es parla català.

La llengua i el consum en el temps de lleure i oci

Per altra banda, la llengua del consum cultural o de lleure pren especial importància en els debats —sobretot pel que fa al consum musical i televisiu— i té unes característiques molt específiques.

Quant a la música, destaca el fet que el grup lingüístic català se sent identificat amb la música cantada en català i el grup lingüístic castellà no. En el primer cas, als joves catalanoparlants els agrada perquè representa una música pròxima a ells. En canvi, en el segon cas es produeix un rebuig perquè s’allunya de la seva identitat i s’aproxima a una identitat nacionalista que no comparteixen. Per contra, a tots els joves els pot agradar música cantada en castellà ja que no s’hi entreveuen opcions i preferències polítiques sinó simplement un tipus de música que els pot agradar o no.

G1 (de 15 a 17 anys, catalanoparlants, bilingües i castellanoparlants)
- Però és per la gent, depèn de la gent, depèn de com t’ho prenguis tu, perquè per a mi una cançó en català pot significar moltes coses i un altre l’escoltarà i dirà uhhhh!

G2 (de 18 a 22 anys, bilingües i castellanoparlants)
- És perquè és en català dic jo, no ho sé. A casi ningú li agrada la música en català o a molt poca gent comparada amb la música en castellà.

A tots els joves els agrada la música en anglès més que en qualsevol altra llengua estrangera. Per alguns, el motiu és la moda i el costum de sentir aquest tipus de música ja que és la que avui en dia es fomenta a nivell mundial. En la mateixa línia es destaca el fet que els usos lingüístics a la música, televisió i cinema es vinculen als costums i als usos que històricament s’han donat en aquests àmbits des de cada grup lingüístic.

G3 (de 23 a 29 anys, catalanoparlants i bilingües)
- No es que esté mejor vista o peor vista, pero está más promocionada, nos es más familiar el idioma, todo el mundo ha estudiado inglés en el cole, entendemos alguna frase suelta y nos es más accesible, nos gusta más como suena.

G1 (de 15 a 17 anys, catalanoparlants, bilingües i castellanoparlants)
- Perquè estàs acostumat a cada actor al seu doblador i llavors estàs acostumat a aquell doblador i el relaciones ja directament. A mi això em passa amb Songoku que jo el veia en català i el van posar en castellà i no ho suportes.

Les normes d’ús lingüístic

Al llarg de la dinàmica es mostra una de les qüestions fonamentals que apareixerà a la conversa en tots els grups: la tendència a la convergència lingüística. És així com la majoria de grups lingüístics convergeixen a la llengua de la moderadora sigui o no la seva llengua pròpia. Això es dóna de forma acusada en els grups de catalanoparlants i bilingües quan la moderadora parla en castellà. Els grups formats per castellanoparlants mantenen majoritàriament el castellà quan la moderadora els parla en català però també, en algun cas, responen a les preguntes parlant en català.

De nou, en aquests grups de discussió apareix la norma bàsica de la convergència lingüística que s’ha visualitzat en molts dels estudis. Segons Boix (1993), el sentit comú i les recerques psicològiques suggereixen que un mitjà que tenen els individus per aconseguir actituds més favorables dels altres és fer-s’hi més semblants; l’adaptació és doncs un reflex de l’afany dels individus per ser aprovats socialment. L’adaptació o convergència lingüística és doncs un mitjà que utilitzen els joves per apropar-se al seu interlocutor i així buscar la seva complicitat.

G3 (de 23 a 29 anys, catalanoparlants i bilingües)
- O si quan haguessis arribat no haguessis parlat gaire potser algú hagués escollit un altre idioma però com has començat i has fet el teu discurs tota l’estona en castellà.

La convergència lingüística al castellà és quelcom donat per descomptat que forma part de la norma social no escrita ja que s’entén que contribueix a la bona entesa entre les persones d’una societat. Aquesta norma es recolza en actituds de respecte i educació que són enteses com a fonamentals per conviure en societat. És, per tant, un comportament molt difícil de contradir i canviar.

G3 (de 23 a 29 anys, catalanoparlants i bilingües)
- Porque considero que cuando me habla en castellano si yo le respondo en catalán para mi es como una disputa.

G3 (de 23 a 29 anys, catalanoparlants i bilingües)
- A veces yo lo hago por respeto, porque la persona que empieza la conversación no es que tenga el derecho pero supongo que lo hace con la lengua que mejor domina y para mi si llega a ser un problema sí que le pido que cambie de idioma pero sino, si realmente tuviera dificultad sí te lo pediría pero como más o menos…

Els bilingües són els que majoritàriament adopten aquest comportament, seguits dels joves del grup lingüístic català i finalment, els joves del grup lingüístic castellà. En aquest sentit, es confirmen les dades de l’EULC 2003 que mostren com la majoria de joves que comencen una conversa en català canvien al castellà quan l’interlocutor/a els contesta en castellà (73%); mentre que la majoria de joves que comencen una conversa en castellà i els responen en català continuen parlant en castellà (82,7%).

Taula 3. Actitud de la població de 15 a 29 anys davant un canvi de llengua
en una conversa (%)*

*Només s’inclou la població que diu saber parlar català.
Font: Enquesta al Joves de Catalunya, 2002. Secretaria General de Joventut.