Per altra banda, es troben les normes d’ús interpersonals que determinen els usos lingüístics en cada relació concreta amb cadascun dels membres de la família, amics, companys i coneguts. Els joves no són una excepció en aquest cas i declaren que quan hi ha uns usos lingüístics adquirits amb qualsevol persona coneguda, aquests són molt difícils de canviar. És molt excepcional i s’entén com un fet “estrany” que dues persones que mantenen una relació amb una llengua canviïn els seus usos i comencin a parlar en una altra llengua en la seva relació.

Les actituds lingüístiques

Finalment, quant a les actituds lingüístiques cal valorar la seva influència en els usos lingüístics. Quan es parla de llengua d’identificació, la que es considera la llengua personal o pròpia, ja és una actitud davant el fet lingüístic. La identificació posiciona les persones, conforma preferències i influeix en l’ús o no d’una llengua.

Alhora, les actituds lingüístiques són importants per conformar una consciencia lingüística amb la preservació de les llengües. El joves que s’identifiquen amb el català tot i no tenir una consciència permanent sobre els usos que convenen per la preservació de la llengua mostren certa conscienciació amb aquest fet. Aquests, en general, són joves a favor del foment de la llengua i diuen procurar amb els seus comportaments individuals cap al foment del català però s’allunyen de posicions monolingües catalanes perquè consideren que ser bilingüe és un avantatge i un valor afegit respecte aquells que no ho són.

Així doncs, contextos individuals com la competència lingüística, contextos col·lectius com l’entorn lingüístic i contextos socials com les normes o l’oferta lingüística de les indústries culturals són factors que, més enllà de les característiques d’un jove concret, influencien els usos lingüístics dels joves a Catalunya. Les possibilitats de canvi d’aquests vindran donades pels canvis a cada factor sense oblidar que cada canvi influirà en la resta de factors.

7. Bibliografia

BOIX, E. Triar no és trair: identitat i llengua en els joves de Barcelona. Barcelona: Edicions 62, 1993.

CASAL, J.; GARCIA, M.; MERINO, R. I QUESADA, M. Enquesta als joves de Catalunya, 2002. Generalitat de Catalunya, Secretaria General de Joventut. Barcelona, 2004.

CORREA PIÑERO, A. Análisis logarítmico lineal. Cuadernos de Estadística. Madrid: La Muralla, 2002.

Institut d’Estadística de Catalunya. Estadística d’usos lingüístics a Catalunya, 2003. Generalitat de Catalunya, Idescat. Barcelona, 2004.

IPSOS. Grups de discussió per a l’avaluació de la campanya “Dóna corda al català”. Informe per a la Secretaria de política lingüística, 2005.

LÓPEZ ROLDÁN, P; LOZARES, C. Anàlisi bivariable de dades estadístiques. Col·lecció Materials 79. Universitat Autònoma de Barcelona. Bellaterra: 1999.

LÓPEZ ROLDÁN, P. L’anàlisi log –lineal logit. Apunts. Departament de Sociologia, UAB. 2006

LÓPEZ ROLDÁN, P. L’anàlisi log –lineal. Apunts. Departament de Sociologia, UAB. 2006

LOZARES, C.; MARTÍN, A.; LÓPEZ, P. El tratamiento multiestratégico en la investigación sociológica. A: Papers. Revista de Sociología, 55. p27 – 43. Barcelona. 1998.

MARTÍNEZ, R.; GONZÀLEZ, I. I DE MIGUEL, V. Cultura i joves. Anàlisi de l’Enquesta de consum i pràctiques culturals de Catalunya. Generalitat de Catalunya, Secretaria General de Joventut. Barcelona, 2005.

Observatori Català de la Joventut. Informe sobre la joventut 2005. Generalitat de Catalunya, Secretaria General de Joventut. Barcelona, 2005.

SALVADOR, A. Condicions de vida dels joves de la regió metropolitana de Barcelona. Informe realitzat a partir de la base de dades de l’Enquesta de la regió metropolitana de Barcelona, 1995. Barcelona, 1998.

SÁNCHEZ CARRIÓN, J. Introducción a las técnicas de análisis multivariable aplicadas a las ciencias sociales. Centro de Investigaciones Sociológicas. Madrid: 1984.

SERRANO, J. (DIR.) I SEMPERE, D. (COORD.). Joves i participació a Catalunya. Fundació Francesc Ferrer i Guàrdia. Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura. Barcelona, 1999.

SOLÉ I CAMARDONS, J. "Competència i ús lingüístic entre els joves a Catalunya. Evolució i perspectives de futur". L’ús del català entre els joves: cicle. Del 32 al 30 de setembre de 1999. Joaquim Noguero (ed); Albert Branchadell (et al.). Fundació Caixa de Sabadell. Sabadell, 1999, p. 81-87.

TORRES, J. (COORD.) i altres. Estadística sobre els usos lingüístics a Catalunya 2003. Llengua i societat a Catalunya en els inicis del segle XXI. Generalitat de Catalunya, Secretaria de Política Lingüística. Barcelona, 2005.

VALLES, MIGUEL S. Técnicas cualitativas de investigación social: reflexión metodológica y práctica profesional. Madrid: Síntesis. 1997.

Anna Torrijos
Secretaria de Política Lingüística
atorrijos@gencat.cat