Logotip de la revista Noves SL

Presentació

hemeroteca

bústia

Logo


El programa d'integració lingüística en català ''Voluntaris per la llengua'': dades per a l'avaluació, per Joan Solé Camardons, Jonatan Castaño i Agustí Díaz


CONTINUA


A partir del creuamentd’aquestes dues variables (capacitat de parlar i ús del català) i del grau d’èxit (E, S, F) s’elabora la tipologia teòrica, que es pot veure en la taula següent:

Taula 3. Tipologia teòrica d’aprenents sobre capacitat i ús de català(9)

 

Capacitat de parlar en català

Augment de l'ús del català

Èxit (E)

Sense canvis significatius (S)

Fracàs (F)

Èxit (E)

EE

SE

FE

Sense canvis significatius (S)

ES

SS

FS

Fracàs (F)

EF

SF

FF

Gràfic 1. Grups d'aprenents

Gràfic 1. Grups d'aprenents

Com es marca al gràfic 1 trobem tres grups d’aprenents classificats com a “èxit” (EE, ES i SE), dos grups que definim com a “ni èxit ni fracàs” (SS, EF) i dos grups com a “fracàs” (SF, FF i FS). Finalment, si agrupem els grups per afinitats d’èxit i fracàs, tenim la distribució següent: el 60,8% d’aprenents ha augmentat molt o bastant la capacitat de parlar i/o l’ús efectiu (“aprenents amb èxit”); el 26,5% han augmentat una mica la capacitat i l’ús del català, és a dir, podem classificar-los com “ni èxit, ni fracàs”; i el 12,8% no ha augmentat ni la seva capacitat ni l’ús del català (aprenents amb “fracàs”).

Gràfic 2. Tipologia d'aprenents en funció de l'èxit o fracàs

Gràfic 2. Tipologia d'aprenents en funció de l'èxit o fracàs

4.2 Recerca de les variables que condicionen l’èxit

Per conèixer els factors que condicionen l’èxit s’ha utilitzat una tècnica anomenada C&RT, (10) que consisteix en trobar les principals variables que expliquen l‘èxit o el fracàs. Aquest mètode selecciona de forma jeràrquica les variables auxiliars que ens expliquen millor la variable principal. En aquest cas s’han fet dos arbres de segmentació que han servit per discriminar d’una forma exploratòria quines són aquestes variables.

En l’arbre de segmentació 1 (PDF 75 KB) s’han tingut en compte les variables (11) següents:

  • Sexe;
  • Situació laboral
  • Percentatge de temps que parlava català en cada trobada
  • Saber parlar català inicialment
  • Nombre de llengües que parla
  • Assistència a cursos de català per a adults
  • Nombre de trobades realitzades en el programa “Voluntaris per la llengua”

En l’arbre de segmentació 2 (PDF 75 KB) s’han tingut en compte les mateixes variables, excepte la més influent de l’arbre 1 (saber parlar català) i la llengua habitual, per tal de discriminar quines de la resta de variables influeixen més en l’èxit o fracàs lingüístic del programa.Si analitzem els dos arbres des d’una perspectiva conjunta observem el fet que tenir uns coneixements mínims de català és la variable que més condiciona l’èxit o el fracàs, seguida del nombre de trobades o d’hores que es dedica al programa.En segon terme veiem que també tenen influència la variable situació laboral i el fet d’haver assistit a un curs o no de català per a adults. Aquestes dues variables i el nombre d’hores fetes, ens remeten totes al concepte de temps disponible per al programa i a la llengua habitual com el conjunt de variables que expliquen l’èxit.

4.3 Característiques dels grups d'aprenents

A continuació veurem les característiques d’aquest tres grups en funció de set variables o factors que condicionen l’èxit o fracàs: tres variables sociodemogràfiques (el lloc de naixement, l’edat i la situació laboral), dues variables sociolingüístiques (inicialment saben parlar català o no, i la llengua habitual) i dues variables relatives al programa (nombre d’hores i assistència als cursos).

Lloc de naixement

Quant al lloc de naixement destaca el fet que els aprenents d’origen africà és el grup amb més percentatge d’èxit (85%), el grup dels nascuts a la resta d’Espanya té el percentatge més alt dels “ni èxit, ni fracàs” amb un 30,5%. El grup dels nascuts a Llatinoamèrica té dues dècimes més que la mitjana (62,8%) i els nascuts a la resta d’Europa és el grup amb un percentatge més baix d’èxit amb un 54%.

Gràfic 3. Lloc de naixement i tipologia d'aprenents

Gràfic 3. Lloc de naixement i tipologia d'aprenents

Grups d'edat

Quant a la relació entre grup d’edat i el tipus d’aprenent, s’observa un diferència de menys de 6 punts entre el grup menor de 30 anys i el grup major de 55 anys. Pel que fa a la probabilitat de tenir “èxit”, pot afirmar-se que els més joves tenen un lleuger avantatge respecte dels més grans. Aquesta tendència no és tan clara amb el grups de “fracàs”, ni els de “ni èxit, ni fracàs”. El grup de 41 a 55 anys té proporcionalment menys percentatge de fracàs i en canvi té més percentatge de pertànyer al grup intermedi.

Gràfic 4. Tipologia d'aprenents per grups d'edat

Gràfic 4. Tipologia d'aprenents per grups d'edat

Situació laboral

Quant a la situació laboral, els aturats que busquen feina són els que més èxit tenen en el programa, mentre que els ocupats i les persones dedicades a les feines de la llar són els dos grups que menys percentatge d’èxit tenen. Això es podria explicar per dues raons: per una banda, veiem que els grups que menys temps lliure tenen són els que menys èxit aconsegueixen; per altra banda, els desocupats que busquen feina a més de tenir més temps lliure aconsegueixen l’èxit per una motivació instrumental, atès que saber parlar català els obrirà més portes en el mercat laboral.

Gràfic 5. Situació laboral i tipologia d'aprenents

Gràfic 5. Situació laboral i tipologia d'aprenents

Assistència als cursos

Quant a la relació entre el tipus d’aprenent i l’assistència a cursos de català, s’observa una relació directa entre el grau d’èxit i el fet d’assistir actualment al cursos. Els alumnes dels cursos tenen una diferència de 9 punts en relació amb es qui no han assistit mai als cursos. A mig camí es troben els exalumnes dels cursos.


2 de 4