NOVES SL. PRIMAVERA-ESTIU 2005. EL PROGRAMA D'INTEGRACIÓ LINGÜÍSTICA EN CATALÀ 'VOLUNTARIS PER LA LLENGUA' (3)



			El programa d'integració lingüística en català ''Voluntaris per la llengua'': dades per a l'avaluació, per Joan Solé Camardons, Jonatan Castaño i Agustí Díaz

CONTINUA

Gràfic 6. Tipologia d'aprenents per assistència a cursos

Gràfic 6. Tipologia d'aprenents per assistència a cursos

Nombre d'hores

De totes les variables analitzades, el nombre d’hores és la més significativa. Dels aprenents que han fet més de 20 hores, el 77,5% pertanyen al grup d’èxit. Mentre que el percentatge baixa a un 64% per als qui han fet entre 11 i 15 hores. S’observa una alta correlació entre nombre d’hores dedicades al programa i l’èxit aconseguit.

Gràfic 7. Nombre total d'hores dedicades al programa i tipologia d'aprenents

Coneixement inicial de català

S’ha fet una divisió en dos grups respecte la variable que mesura la capacitat de parlar català que té l’aprenent en iniciar el programa (amb una escala de 0 a 10), agafant com a punt de tall el 4,5 establert a l’arbre de segmentació 1, que és el punt que més discrimina entre èxit i fracàs. S’observa que els que tenen una capacitat de més de 4,5 tenen un percentatge més gran d’èxit (66,2%) que els que en tenen menys (37,2%). Aquest fet ens remet al fet que cal un mínim coneixement de català per poder-se comunicar amb el voluntari i per tant poder seguir el programa satisfactòriament.

Gràfic 8. Coneixement inicial de català

Llengua habitual

Els aprenents que tenen un major èxit són aquells que declaren tenir com a llengua habitual el català i una altra, i en part això es deu al fet que tenen el suficient coneixement de català com per poder seguir el programa i el suficient poc català com perquè els sigui fàcil augmentar-lo. Els qui menys èxit tenen són els que només parlen castellà; una explicació plausible per a aquest fenomen és que tot i que millorin la seva capacitat per parlar català, les seves xarxes continuen sent castellanoparlants i per tant no incrementen la freqüència d’ús.

Gràfic 9. Llengua habitual i tipologia d'aprenents

5. El discurs i les motivacions dels aprenents

En aquesta part qualitativa de l’article s’ha fet una anàlisi de continguts d’entrevistes en profunditat personals a aprenents. Els entrevistats han estat escollits seguint com a criteri la tipologia d’èxit o fracàs presentada al punt 4.2. S’ha fet una entrevista de tipus èxit i una de tipus fracàs per comparar-les entre elles. Les principals conclusions de l’anàlisi de continguts es mostren a continuació:

Tema
Entrevista d'èxit Entrevista de fracàs i després d'èxit

Valoració global
El programa és una bona experiència. El programa és una bona idea, però fan falta alguns requisits per seguir-lo bé.

Coneixement del programa
Coneixement del programa als cursos de català. Coneixement per mitjà de la família.

Relació amb els voluntaris
Molt bona relació amb el voluntari, fins i tot són amics.
La relació amb el primer voluntari és pitjor que amb el segon, tot i que les dues són bones.
Admira en general els voluntaris.

Motivacions generals
Els aprenents s’inscriuen sobretot per trobar i millorar la feina. S’inscriuen per millorar la llengua i les relacions socials i condicions laborals.

Motivacions individuals
Va aprendre català perquè és a Catalunya i l’aprenentatge de la llengua no és funcional sinó que demostra interès pel país i la seva cultura. Les persones que tenen pensat quedar-s’hi aprenen més català que les que són de “passada” a Catalunya.

Coneixement inicial de català
Parlava “una mica” de català en començar el programa. Amb el primer voluntari no parlava català (fracàs) i després amb el segon sí (èxit).

Temps dedicat al programa
Ha fet moltes hores de programa i es continua veient amb la voluntària i parlant per telèfon com amigues, no com a part del programa (en català). El primer cop no va haver-hi regularitat ni va completar les hores del programa. A més, per qüestions de feina no ho ha pogut reprendre fins ara.

Xarxa sociolingüística inicial

És una bona oportunitat per parlar català ja que les xarxes que tenia eren castellanoparlants. Molts cops, la gent no li parla català perquè veuen que és estrangera.
Ajuda a llançar-s’hi.
Des del començament té xarxes catalanoparlants. No sap parlar castellà, fet que li va dificultar la comunicació en el primer programa (fracàs) ja que no coneixia ni el castellà ni el català.

Xarxa social

Importància per la possibilitat de conèixer gent i ampliar les xarxes.
Ajuda a integrar-se.

Importància per la possibilitat de conèixer gent i ampliar les xarxes.
La seva motivació és instrumental.

Predisposició inicial cap a les llengües
Bona predisposició inicial cap a les llengües en general. Bona predisposició inicial cap a les llengües en general.

Facilitat d'estudiar català
És fàcil estudiar català però més car del que li agradaria. Troba moltes més facilitats per estudiar català que castellà.

Recomanacions
Sí que cal un coneixement inicial de català, però no cal que sigui molt alt. No caldria un curs de català per apuntar-se al programa. Ampliaria el nombre de hores, exigiria un nivell mínim de català i donaria la possibilitat de canviar més sovint de parella lingüística.

6. Factors que condicionen l'èxit

Seguint un disseny multimètode de triangulació entre tècniques (12) hem emprat dues orientacions (quantitativa i qualitativa) per al coneixement d’un mateix aspecte de la realitat social: l’èxit o fracàs del programa “Voluntaris per la llengua”.

A continuació, resumim en una taula els factors que condicionen l’èxit o el fracàs dels aprenents del programa “Voluntaris per la llengua”. Els factors comuns a les dues metodologies utilitzades són els següents:

Coneixement mínim inicial de català

Nombre mínim d’hores

Situació laboral de l’aprenent

L’aspecte de la pertinença o ampliació de les xarxes socials només s’ha pogut tractar en l’anàlisi qualitativa. Aquest aspecte afavoreix tant l’èxit sociolingüístic (aprenentatge i ús) com l’èxit en la integració social.


	3 de 4