Aquest article estudia el programa “Voluntaris per la llengua”, triangulant l’anàlisi estadística quantitativa i l’anàlisi qualitativa de contingut d’entrevistes personals. Així, en primer lloc se situa el programa en un context general per després crear una tipologia de voluntaris i d’aprenents del programa, i es proposa un model explicatiu sobre els factors que afavoreixen l’aprofitament lingüístic de l’experiència entesa com la integració de la capacitat per parlar català i l’ús lingüístic subjectiu. D’altra banda, s’indaga en la influència del programa sobre la integració social de l’aprenent. Finalment, es donen algunes orientacions per establir millores en el programa tenint en compte aquestes anàlisis.

Sumari

1. Moviments que tracten el fenomen migratori

2. En què consisteix el programa ''Voluntaris per la llengua''?

3. Com són els voluntaris per la llengua?

4. Com són els aprenents de català del programa?
4.1 Tipologia d'aprenents?
4.2 Recerca de les variables que condicionen l'èxit?
4.3 Característiques dels grups d'aprenents?

5. El discurs i les motivacions dels aprenents

6. Factors que condicionen l'èxit del programa

7. Conclusions i orientacions

8. Bibliografia

1. Moviments que tracten el fenomen migratori

Actualment, a la nostra societat podem distingir dos tipus de dinàmiques relacionades amb el fenomen migratori (1) Casey, 1997:16):

• La dinàmica dels moviments de les persones immigrades.
• La dinàmica dels moviments de la societat receptora.

Per altra banda, el col·lectiu IOE (Colectivo IOE, 1987) distingeix entre associacions creades per immigrants i les creades per a immigrants. Aquesta distinció també la podem estendre als moviments menys institucionalitzats. Casey encara porta més lluny aquesta distinció separant en dues les associacions creades a la societat receptora o per aimmigrants. Així, per a aquest autor, a la societat civil hi ha tres tipus d’associacions que ofereixen serveis als immigrants:

• Associacions ètniques: creades pels propis immigrants, solen representar els interessos d’un sol grup ètnic, tot i que “poden incloure coordinadores formades majoritàriament per associacions ètniques” (Casey, 1997:16).
• Associacions generalistes de la societat receptora: els seus serveis no estan adreçats exclusivament a la població immigrada, tot i que també hi destinen part dels seus recursos.
• Associacions especialistes de la societat receptora: es dediquen exclusivament a la integració de la immigració, tot i que els seus membres no solen ser-ho. També inclouen les associacions d’estudi i difusió del fenomen migratori.

Aquesta distinció de les associacions, que un cop més també es pot estendre als moviments, no remarca la distinció entre les dedicades a l’acció social seguint un model “assistencialista” que donen resposta a necessitats d’habitatge, feina o papers i les centrades més en la reivindicació de drets seguint un model més transformador o antisistèmic que lluiten per aconseguir drets no reconeguts o per millorar els ja reconeguts als immigrants. A més, també hi ha un altre tipus d’accions: les culturals, que oferirien uns serveis més postmaterialistes, que és el que les distingeix de les assistencialistes que ofereixen serveis més materialistes.(2)

Amb tot aquest panorama, creuant el tipus d’accions principals amb el tipus de dinàmica de com es van crear podem fer una tipologia d’organitzacions, moviments i programes públics relacionats amb el fenomen migratori (vegeu la taula 1).

D’acord amb aquesta tipologia, podem caracteritzar el programa “Voluntaris per la llengua”, d’una banda, com un moviment generalista i cultural, és a dir, el seus serveis no estan adreçats exclusivament a la població immigrada, i tenen un caràcter lingüístic i cultural; i per altra banda, com un servei públic i cultural pel seu vessant de programa de l’Administració de la Generalitat de Catalunya.

Taula 1. Tipus d'organitzacions, moviments i programes públics relacionats
amb el fenomen migratori

2. En què consisteix el programa 'Voluntaris per la llengua'?

Quant al tipus de relacions entre el programa “Voluntaris per la llengua” i altres entitats i institucions, destaquem la vinculació amb la pròpia administració pública. També es mantenen relacions amb entitats assistencials o culturals de caràcter ètnic, amb entitats de tipus especialista i generalista, i amb entitats reivindicatives de caràcter generalista com poden ser els sindicats (vegeu la taula 2).

Taula 2. Relacions de "Voluntaris per la llengua" amb els diferents tipus
d'organitzacions, moviments i programes vinculats amb la immigració

Probablement el fet que “Voluntaris per la llengua” gairebé no mantingui relacions amb les associacions ètniques és un punt feble del programa. Aquestes entitats podrien ser una bossa molt important d’aprenents, als quals és difícil arribar d’altres formes indirectes ja que actualment són molt fragmentades ja sigui per factors externs del país d’origen, socials, religiosos, ètnics o de procedència, o interns com els efectes de les lleis i polítiques migratòries (5). També seria convenient tenir en compte el reviscolament que últimament estan tenint les federacions d’entitats d’immigrants. Aquestes entitats de segon grau poden ser en un futur proper una bona via d’accés d’aprenents immigrats d’ètnies que ara són poc presents entre els cursos de català i en el programa “Voluntaris per la Llengua”.

Si bé és cert que cal tenir un coneixement mínim de català oral per poder seguir el programa de voluntaris com a aprenent, el fet que a la pràctica els alumnes provenen majoritàriament dels cursos de català per a adults (6) pot deixar de banda una part de la immigració nouvinguda que, per exemple, no té la suficient formació.

L’any 2004, la Secretaria de Política Lingüística ha promogut una enquesta sociolingüística a 1.300 participants del programa per mitjà d’entrevistes telefòniques a 650 voluntaris i 650 aprenents, d’un univers de 4.016 individus amb l’objectiu d’avaluar el programa “Voluntaris per la Llengua”. El treball de camp l’ha fet la consultora CIES sota la direcció tècnica de l’Institut de Sociolingüística Catalana de la Secretaria de Política Lingüística.

3. Com són els voluntaris per la llengua?(7)

Associacionisme 

Pel que fa al grau d’associacionisme dels voluntaris hem de destacar que és força superior al dels aprenents en els quatre tipus d’entitats (lingüística, ONG, cultural i altres). Gairebé l’11% dels voluntaris pertanyen a una entitat pro llengua catalana. Les més citades són Òmnium Cultural i la Coordinadora d’Associacions per la Llengua (CAL). El 24,6% de voluntaris i el 9% d’aprenents són membres d’una ONG, entre les quals destaquen: Intermón, Creu Roja, Greenpeace, Metges Sense Frontera i Amnistia Internacional.Per altra banda, el 28% dels voluntaris i el 10,8% d’aprenents estan afiliats a entitats locals o nacionals com ara centres cívics o parroquials, cultura popular, entitats musicals, corals, ateneus, centres d’estudi i entitats excursionistes. Finalment, el 28,3% de voluntaris i el 14% d’aprenents estan associats a clubs esportius, associacions de veïns, AMPA, partits i sindicats i entitats de suport a malalts. En general, s’observa una escassa presència de voluntaris afiliats a entitats per a immigrants i encara menys d’aprenents afiliats a entitats d’immigrants.

Entrevista personal a una voluntària

Per completar els resultats de l’enquesta s’ha fet una entrevista semidirigida a una voluntària amb la finalitat de tenir informació qualitativa sobre el tipus de discurs dels voluntaris. A continuació destaquem alguns aspectes d’aquesta entrevista. Quant a la capacitat de parlar, la voluntària creu que la capacitat de parlar de l’aprenent ha augmentat molt: ”He vist com avançava a nivell de la llengua. O sigui, de principi que no tenia cap soltura a ara, ara..., bueno ell veus que té facilitat””.També respecte l’ús del català, la voluntària manifesta que després de seguir el programa, l’aprenent usa més el català que abans en l’àmbit quotidià:

- Pregunta: Bé, aleshores, quant a la capacitat de parlar, de parlar, tu creus que el teu aprenent és més capaç de parlar català ara que abans?

- Resposta: I tant, sí, sí i a més, és que és molt curiós això, perquè a mi m’ha fet pensar molt tot això... lo típic, no? “Els catalans que no canvien mai de llengua”. T’has d’aguantar sempre quan et diuen això. I ell <l’aprenent> diu “Jo començo a parlar el català i la gent quan veu que jo tinc dificultats, canvia al castellà i no puc parlar amb ningú en català. Tu ets l’única persona que puc parlar en català”. I en canvi ara em diu “Ara ja puc tenir més converses, amb el forner, amb el de no sé quantos... perquè tinc més fluïdesa i la gent ho nota i la gent ara sí que continua”. L’entrevistada manté des de l’inici fins al final un discurs humanista i vitalista,cosa que potser no és aliena al tipus de tasca del programa de voluntariat lingüístic i probablement a altres tipus de voluntaris. Aquest discurs, però, no exclou una autoreflexió tant pel que fa al tema de les normes d’ús lingüístic com globalment al tema de la immigració. En el primer cas, l’entrevistada s’autoproposa una nova norma d’ús lingüístic: “no canviar de llengua davant de persones immigrades que tinguin alguna dificultat per parlar català”: M’ha fet pensar molt, això que canviem de llengua i ara per exemple jo ara no canvio. Abans quan la gent em contestava en castellà jo també canviava al castellà, no? I ara he dit no! Quant al tema global de la immigració conclou que el coneixement implica fugir dels estereotips: ”Jo crec que el problema dels immigrants és un problema de desconeixement. I que la gent quan no coneixes doncs dius “els no sé quantos són...” “els no sé quantos són...” i llavors el fet de trobar-los almenys ja pots saber que el “Pepito no és...”Finalment, cal recordar que la persona entrevistada no s’havia preguntat sobre els aspectes millorables de l’experiència, però formula el seu punt de vista quan se li demana que hi faci observacions. Proposa que hi hagi un seguiment del programa perles institucions promotores: ...és per exemple que un cop que coneixes la parella ja et pots quedar molt deslligat de vosaltres <institucions que promouen el programa>, no? I això, potser, seria si hagués de trobar una pega, seria aquesta, no? No tenir al cap de mig any, un any, dos mesos, no sé... donarcom una continuïtat, no?...Sí tenir la sensació d’estar més lligat a algú, perquè sinó sembla que també hagis conegut algú a les Rambles. <riu>

4. Com són els aprenents de català del programa?(8)

4.1 Tipologia dels aprenents

En el qüestionari administrat als aprenents se’ls demanava que valoressin la seva capacitat per parlar català després de les trobades i també la freqüència d’ús del català després de les trobades. Per valorar el que hem anomenat èxit o fracàs sociolingüístic individual de l’experiència s’han considerataquestes dues variables:

La definició establerta sobre el grau d’èxit i fracàs per a cada variable és la següent: