|
 |
|
Tardor 2004 |
 |
|
|
|
|
|
|
|
 |
|
|
|
|
|
Sistema legislatiu eslovè per a la protecció de les minories: diferents drets per a les noves i antigues minories, per Antonija Petricusic | |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Les tres minories autòctones nacionals reconegudes constitucionalment a Eslovènia (hongaresos, italians i ètnia gitana) gaudeixen d’un estatus privilegiat en comparació amb els altres grups ètnics minoritaris sorgits dels territoris de l’antiga Iugoslàvia i que superaven de molt el nombre d’aquelles comunitats nacionals tradicionals. En aquest document s’estudia la legislació nacional, tant la jurisprudència com les pràctiques de les autoritats nacionals que haurien de preveure una adaptació satisfactòria dels grups ètnics minoritaris per tal d’entendre millor si l’adhesió d’Eslovènia a la Unió Europea ha incrementat el grau de protecció de les minories al país.
|
||
|
versió per imprimir en
PDF. 59 KB |
||
|
Sumari 2.
Informació general 3.
Marc legislatiu 4.
Llengua de les minories a l'ensenyament i als mitjans de comunicació
Ocupant un territori de només uns 20.000 km², Eslovènia està envoltada pels cinc estats membres més petits de la Unió Europea. No obstant això, d’entre els deu estats membres nous que l’1 de maig de 2004 van enriquir la Unió Europea, Eslovènia és el que presenta l’economia més avançada. Durant els 13 anys posteriors a la declaració d’independència el juny de 1991, Eslovènia ha fet un canvi destacable cap a la democràcia pluralista i cap a l’economia de mercat, especialment si es compara amb els altres països veïns de la part oriental que havien estat membres del mateix país, la Iugoslàvia socialista. Fent frontera amb Itàlia a l’oest, amb Àustria al nord, amb Hongria a l’est i amb Croàcia al sud, Eslovènia aspira a ser considerat un país centreeuropeu. De fet, el país té vincles històrics amb l’Europa Central en ser governat per Àustria fins l’any 1918. Posteriorment, es va unir al Regne dels serbis, croats i eslovens, que va esdevenir Iugoslàvia l’any 1929. Els eslovens van ser reconeguts com una de les sis nacions constituents de la República Federal Socialista de Iugoslàvia que va constituir-se després de la Segona Guerra Mundial. La Constitució recull les disposicions legislatives pel que fa a la protecció de les minories nacionals i diverses lleis especials que regulen diversos aspectes relacionats amb la protecció de les minories. Tanmateix, aquesta visió general dels drets de les minories a Eslovènia explica no solament les disposicions legislatives, sinó també les polítiques aplicades dels governs per aconseguir la integració de les minories i les decisions més rellevants del Tribunal Constitucional en relació amb la implementació dels drets de les minories. La visió general continuarà introduint el marc constitucional, la possibilitat que les minories participin a la vida pública i l’ús de la llengua minoritària en l’ensenyament i en els mitjans de comunicació. 2.1 Nombre i assentament de les minories nacionals Eslovènia és un país ètnicament homogeni. D’1.964.036 habitants registrats en el cens de 2002, el 83,06 % de la població era d’origen eslovè (1). La comunitat hongaresa representa el 0,32 % de la població, i la italiana i la comunitat d'ètnia gitana en representen el 0,11 % i el 0,17 %, respectivament. Les comunitats ètniques hongaresa i italiana es consideren minories autòctones.(2) Als gitanos se’ls garanteix un estatus semblant. Aquelles tres comunitats ètniques, que tenen dret a l’estatus dels grups autòctons, no solament reben un tractament privilegiat per part de la legislació, sinó també un major grau de protecció de manera implícita. Aproximadament uns 8.500 membres de la comunitat nacional hongaresa s’han establert en 5 municipis de la part nord al llarg de la frontera amb Hongria (Hodoš, Moravske Toplice, Šalovci, Lendava, i Dobrovnik).(3) La comunitat nacional italiana (amb un nombre aproximat de 3.000 persones) s’ha establert en tres municipis costaners (Koper/Capodistria, Izola/Isola, i Piran/Pirano) al llarg de la frontera amb Itàlia. La majoria dels gitanos viuen al nord-est d’Eslovènia. Tot i que segons les dades oficials hi ha 3.246 ciutadans d’ètnia gitana, es calcula extraoficialment que al país hi ha entre 6.500 i 7.000 membres que pertanyen a la minoria d'ètnia gitana, ja que molts d’ells no s’han registrat oficialment al cens com a membres de la comunitat gitana.(4)Donat que el nombre total de membres d'ètnia gitana registrats no arriba al límit legislatiu, a la minoria d'ètnia gitana no se li ha concedit la protecció a la qual té dret constitucionalment. A més, no tots els membres de la comunitat d'ètnia gitana podrien gaudir dels drets garantits constitucionalment. Aquests drets només s’apliquen als membres de la minoria d'ètnia gitana que es consideren “autòctons”, mentre que els membres d'ètnia gitana “no autòctons” que van immigrar (per exemple, com a refugiats a la dècada dels 90) no tenen dret a la protecció, tot i estar nacionalitzats. Els altres grups ètnics actuals considerables són serbis (1,98 %), croats (1,81 %), bosnians/musulmans(5) (1,63 %), albanesos (0,31 %) i macedonis (0,20 %). Molts d’ells han arribat a Eslovènia després de la Segona Guerra Mundial i s’han establert en pobles industrials, com a conseqüència de les migracions econòmiques internes a l’antiga Iugoslàvia, a la qual Eslovènia va pertànyer fins l’any 1991. Als membres d’aquelles comunitats ètniques, juntament amb altres comunitats religioses i lingüístiques que resideixen en territori eslovè (txecs, alemanys, jueus, eslovacs, turcs, ucraïnesos i d’altres), no se’ls reconeixen els drets col·lectius que se’ls concedeixen a les minories autòctones.(6) Tanmateix, una part de les comunitats ètniques alemanya, sèrbia i croata probablement tindrien dret a ser reconegudes com a minores autòctones, ja que els seus membres han estat residint en aquell territori d’Eslovènia durant segles.(7) Amb l’arribada de refugiats procedents de Bòsnia i Kosovo durant la dècada passada ha augmentat el nombre de ciutadans que van declarar pertànyer a la comunitat ètnica musulmana/ bosniana. Aquesta comunitat ha lluitat per construir un lloc adequat de culte. Donat que no es beneficia dels drets culturals especials a què tenen dret les minories autòctones, durant diverses dècades han estat sol·licitant que se’ls concedís un espai on poder construir una mesquita. Tot i que les autoritats ja els han concedit un espai, la construcció de la mesquita encara no s’ha iniciat per retards administratius.(8) Els drets garantits als membres dels grups ètnics no autòctons queden recollits a les disposicions constitucionals pel que fa a la igualtat davant la llei, l’expressió de l’afiliació nacional, el dret a utilitzar la pròpia llengua oralment i per escrit i el dret a agrupar-se i a associar-se. El país ha concedit la nacionalitat a la majoria dels membres que pertanyen a les comunitats ètniques dels països de l’antiga Iugoslàvia que vivien a Eslovènia i que tenien permís de residència permanent al país abans que aquest aconseguís la independència i l’havien sol·licitada dins d’un termini límit de sis mesos després que es publiqués la llei. (9) No obstant això, les restriccions temporals en el període de presentació de la sol·licitud i la manca d’informació pel que fa al procediment i a les situacions en els estats successors de l’antiga Iugoslàvia, diversos immigrants que complien les condicions per obtenir la nacionalitat no la van aconseguir o els la van rebutjar. Com a conseqüència d'això, unes 18.000 persones conegudes popularment com “esborrats” van desaparèixer del registre de residents permanents en no poder complir la data límit establerta el 26 de febrer de 1992. El govern va intentar esmenar-ho l’any 1999 amb l'aprovació de la Llei de regularització de l’estatus dels ciutadans d’altres estats successors de l’antiga República Federal Socialista de Iugoslàvia (RFSI) a la República d’Eslovènia,(10) que permetia que les persones sense cap estatus legal poguessin sol·licitar un permís de residència permanent amb certes condicions i dins d’un termini de tres mesos. A més, l’any 2002 es va esmenar la Llei de ciutadania per tal de facilitar l’adquisició de la nacionalitat per a les persones que no havien aconseguit regularitzar el seu estatus legal sota les lleis esmentades anteriorment.Donat que diverses persones es van quedar sense estatus civil malgrat els esforços del nou govern i després que el Tribunal Constitucional decidís que la Llei de regularització de l’estatus dels ciutadans d’altres estats successors de l’Antiga RFSI a la República d’Eslovènia era incompatible amb la Constitució,(11) el govern va proposar un projecte de llei amb l’objectiu de restablir retroactivament els drets de residència. Però la majoria dels votants van rebutjar el projecte de llei en el referèndum celebrat l’abril de 2004. La Constitució prescriu un dret d’asil polític per als estrangers i les persones sense nacionalitat perseguits per la seva dedicació a la defensa dels drets humans i a les llibertats fonamentals (Art. 48). La legislació pel que fa a l’asil promulgada l’agost de 1999 s’ocupa dels estrangers, els refugiats i les persones que busquen asil.(12) 3.1 Disposicions constitucionals que garanteixen la protecció de les minories La Constitució(13) conté una clàusula general d’antidiscriminació que garanteix la igualtat dels drets humans i de les llibertats fonamentals i la igualtat de qualsevol individu davant la llei, independentment del seu origen nacional, raça, sexe, llengua, religió, creences polítiques i d’altres tipus, estatus econòmic, naixement, educació, estatus social o altres estatus personals (Art. 14). Al país poques vegades es manifesta la intolerància ètnica i racial. Es pot castigar qualsevol tipus de provocació a la discriminació ètnica, racial, religiosa o d’altres tipus, així com l’enardiment de la intolerància i l’odi ètnics, racials, religiosos o d’altres tipus (Art. 63). Eslovènia encara ha de transposar la legislació d’antidiscriminació que forma part del saber de la UE, especialment la Directiva d’igualtat racial i la Directiva d’igualtat laboral.(14) La Constitució eslovena concedeix drets especials a les minories hongaresa, italiana i d'ètnia gitana per a la participació política i el dret a exercir els seus propis afers culturals, lingüístics i educatius. La legislació eslovena aplica un principi de territorialitat que estipula que els drets especials garantits a les minories nacionals s’exerceixen en els seus assentaments autòctons. A més, els drets especials garantits a les minories nacionals italiana i hongaresa s’apliquen independentment del nombre de membres de les minories. Entre les minories es promou el fet de fomentar el contacte amb els estats propers així com amb altres comunitats italianes i hongareses que viuen en altres estats veïns (Art. 64.1). En aquelles àrees habitades tradicionalment per comunitats italianes o hongareses es permet tocar els himnes de grups minoritaris juntament amb els himnes nacionals en els esdeveniments oficials.(15) La Constitució preveu un dret d’agrupació i associació pacífiques que proporciona una base legal per a la formació d’associacions minoritàries que s’ocupen principalment d’activitats culturals i informatives (Art. 42). La Constitució prescriu drets especials de les comunitats ètniques autòctones italiana i hongaresa que es garanteixen col·lectivament als membres d’aquells dos grups ètnics (Art. 64). La Constitució també garanteix l’estatus especial de la comunitat d'ètnia gitana que preveu l’adopció d’una llei especial per a la protecció dels gitanos (Art. 65). La comunitat d'ètnia gitana, com a comunitat ètnica més discriminada, afronta dificultats d’integració, d’habitatge, d’ocupació i d’assistència sanitària. (16) L’any 1995 el govern ja va posar en marxa el primer Programa de mesures per ajudar la comunitat d'ètnia gitana, mentre que l’any 2000 es va introduir un Programa d’igualtat d’oportunitats laborals més ampli per als gitanos.(17) La futura ampliació de la UE va motivar encara més l’estat a emprendre una sèrie de polítiques per tal de millorar les perspectives de la minoria d'ètnia gitana de cara a una integració satisfactòria. Els informes anuals ordinaris pel que fa al progrés d’adhesió d’Eslovènia van avaluar les millores relacionades amb el compliment d’un component polític dels Criteris de Copenhaguen, que implica la protecció dels drets humans i dels drets de les minories.(18) Però tot i així, al principi del període d’adhesió es va considerar de manera general que el país havia complert amb èxit gran part del conjunt polític dels Criteris de Copenhaguen i, per tant, no es preveia que calgués millorar significativament la legislació relacionada amb la protecció de les minories. Hi ha tres minories autòctones que estan representades en les Comissions del Govern per a les Comunitats Nacionals i per a la Protecció dels Roma. L’Oficina Governamental per a les Nacionalitats controla la implementació de la legislació relacionada amb les minories i proporciona finançament relacionat amb els mitjans de comunicació i els esdeveniments culturals en llengües minoritàries. A més, coordina la tasca de les agències estatals i dels òrgans comunitaris locals amb relació als drets especials de les minories nacionals, supervisa la posada en marxa de les polítiques governamentals pel que fa a les minories i té altres obligacions.(19)3.2 Aplicació dels acords internacionals pel que fa als drets de les minories La Constitució prescriu la supremacia de la llei internacional. (20) S’han ratificat tots els instruments internacionals principals en l’àmbit de la protecció de les minories. Amb la ratificació de la Convenció Marc per a la Protecció de les Minories Nacionals del Consell Europeu, Eslovènia va anunciar que les disposicions de la convenció s’aplicarien als membres de les tres comunitats autòctones esmentades anteriorment.(21) La Carta Europea per a les Llengües Regionals o Minoritàries que Eslovènia va ratificar el 4 d’octubre de 2000 va entrar en vigor l’1 de gener de 2001. El país ha declarat el seu compromís de protegir la llengua italiana, l’hongaresa i el romaní.L’any 1993 es va concloure un acord bilateral amb Hongria que compromet Eslovènia respecte a la seva minoria hongaresa. L’any 2000 el país també va concloure l’Acord d’amistat i cooperació amb Hongria així com l’Acord de cooperació en l’àmbit de l’ensenyament, la cultura, la ciència i la tecnologia entre els governs d’Eslovènia i Itàlia. Eslovènia s’ha compromès a respectar les disposicions del tractat d’Osimo, que originalment es va signar el 10 de novembre de 1975 a Osimo, prop d’Ancona, entre Itàlia i la República Federal Socialista de Iugoslàvia. Aquest tractat va resoldre de manera pacífica qüestions controvertides que havien sorgit a partir de la Segona Guerra Mundial. Entre d’altres disposicions, va establir el dret dels demandants italians a rebre compensacions per la propietat que havien deixat en territori iugoslau quan van fugir a Itàlia després de la Segona Guerra Mundial. A més, va establir el dret de protecció de la minoria ètnica italiana a Iugoslàvia i de la minoria eslovena a Itàlia. |
