NOVES SL. TARDOR 2004. SISTEMA LEGISLATIU ESLOVÈ PER A LA PROTECCIÓ DE LES MINORIES (2)



			Sistema legislatiu eslovè per a la protecció de les minories: diferents drets per a les noves i antigues minories, per Antonija Petricusic

CONTINUA

Encara no s’ha signat cap acord bilateral amb Itàlia pel que fa a la protecció mútua de les minories nacionals, però la legislació d’ambdós països garanteix un estatus especial pel que fa als membres de les minories nacionals d’origen eslovè i italià.(22) A més, l’Acord de cooperació en l’àmbit de l’ensenyament, la cultura, la ciència i la tecnologia entre el govern de la República d’Eslovènia i el govern de la República d’Itàlia es va signar l’any 2000. L’any 2001 es va signar un acord semblant amb la República d’Àustria. Tanmateix, les autoritats eslovenes agrairien poder observar les millores de l’estatus de la minoria eslovena a Carinthia, una província d’Àustria, país veí.

3.3 Participació política en l'àmbit estatal i local

Les minories hongaresa i italiana tenen dret a ser representades directament al Parlament, on cadascuna hi té un escó adjudicat.(23) A les minories se’ls concedeix el dret de vot dual a les eleccions parlamentàries i a l’hora d’escollir els membres d’un consell municipal. D’aquests dos vots –un és per escollir el representant de la comunitat autòctona nacional i el segon és per escollir els altres delegats o membres del consell municipal o de l’Assemblea Nacional. Tenen dret a escollir el representant de la seva comunitat ètnica, independentment del nombre de membres que tingui el grup ètnic autòcton, així com també tenen dret a votar per a les llistes electorals ordinàries.

El Tribunal Constitucional va decretar que l’absència de criteris en la Llei de registres dels drets de vot pel que fa a l’admissió de membres de les minories autòctones en el registre especial de vots d’aquells ciutadans amb dret a vot dual contradeia la Constitució.(24) La Constitució preveu que cal el consentiment obligatori dels representants de les comunitats ètniques a l’hora d’aprovar lleis i altres actes legislatius pel que fa al reconeixement dels drets constitucionals i de l’estatus de les comunitats ètniques (Art. 64.5).

La representació política de les minories en l'àmbit local i regional es garanteix per mitjà de les disposicions a la Llei del govern local (25) i a la Llei d’eleccions locals.(26) La Llei d’autogovern local dóna dret a les minories nacionals a escollir com a mínim un representant per al consell municipal en les zones on s’han establert comunitats autòctones. Els estatuts, les normes i altres actes legislatius decretats per les institucions oficials que afecten l’exercitació dels drets de les minories o l’estatus minoritari només es podien promulgar amb el consentiment dels representants de les minories (Art. 64.5 de la Constitució). L’abril de 2001, el Tribunal Constitucional va decretar que les disposicions de la Llei del govern local incomplien la Constitució, ja que no proporcionaven una base legal adequada perquè els candidats de la comunitat d'ètnia gitana poguessin presentar-se a les eleccions locals del municipi de Novo Mesto, on s’havia establert el caràcter autòcton de la comunitat d'ètnia gitana de manera contundent.(27) En aquella època, les disposicions pel que fa a la participació política dels gitanos en les unitats d’autogovern local només s’havien posat en marxa en un municipi. La decisió del Tribunal Constitucional va comportar les esmenes de la Llei del govern local el maig de 2002 que van introduir el dret de la minoria gitana a ser representada directament en 20 municipis. Tanmateix, això no es va arribar a posar en pràctica perquè molts gitanos encara no s’havien registrat oficialment en els registres municipals, fet que implicava que el nombre total dels gitanos registrats no arribés al límit legislatiu. A més, el dret a ser representat en els consells municipals es concedeix exclusivament a les minories d'ètnia gitana d’aquells municipis on viuen comunitats autòctones dels gitanos. En aquells municipis on s’ han establert els gitanos com a conseqüència de la immigració durant el segle passat, no es gaudeix en absolut del dret a la participació política.

3.4 Consells de les minories nacionals

La Constitució (Art. 64.2) i la Llei del govern local donen dret a les minories nacionals a establir comunitats ètniques amb autogovern en les zones on resideixen tradicionalment. Els consells de les minories nacionals amb autogovern com a entitats legals representen una forma especial d’autonomia minoritària.(28) Es creen per fomentar les necessitats i els interessos de les minories nacionals i per organitzar la participació d’aquestes en els assumptes públics.(29) Els membres de la comunitat nacional escullen les comunitats ètniques amb autogovern per mitjà d’eleccions directes. Les eleccions per al consell municipal de la comunitat ètnica amb autogovern se celebren alhora que les eleccions per als òrgans de les comunitats locals amb autogovern. Per escollir els membres de les comunitats ètniques amb autogovern s’apliquen les disposicions de la Llei d’eleccions locals.(30) Les comunitats ètniques amb autogovern col·laboren amb els òrgans de les comunitats locals amb autogovern i de l’Estat, i tenen dret a presentar propostes, iniciatives i opinions d’assumptes relacionats amb l’estatus de les comunitats ètniques als òrgans estatals i al Consell Nacional, un òrgan representatiu dels interessos socials, econòmics, professionals i locals establert per la Constitució (Art. 96).(31) A més, tenen cura de preservar les característiques dels grups minoritaris en territoris amb diferents etnicitats.(32) El pressupost de l’estat finança les activitats de les comunitats ètniques amb autogovern italiana i hongaresa.(33)

4. Llengua de les minories a l'ensenyament i als mitjans de comunicació

4.1 Ús de llengües minoritàries

Tot i que la llengua oficial del país és l’eslovè, la Constitució preveu altres llengües oficials en aquelles zones on resideixen les comunitats ètniques italiana i hongaresa (Art. 11). El dret a utilitzar la pròpia llengua parlada i escrita s’estén encara més gràcies al fet que es permet que qualsevol persona utilitzi la pròpia llengua parlada i escrita segons s’estipula en els estatuts en aquelles zones habitades per minories autòctones (Art. 62 de la Constitució). En aquests municipis, els noms de carrers i els signes topogràfics han de ser bilingües.(34) L'eslovè és la llengua oficial que s’utilitza per comunicar-se amb els òrgans estatals i amb les autoritats. En canvi, en els municipis habitats per les minories ètniques italiana i hongaresa, l’Administració porta a terme operacions, dirigeix procediments i emet actes jurídics i d’altres tipus en eslovè o en la llengua de la minoria ètnica.(35) A més, els funcionaris administratius d’aquests municipis han de ser bilingües per poder complir les seves obligacions de manera eficient.(36) Els registradors, a més d’això, han d’emetre extractes i certificats dels registres en italià i hongarès.(37) El nom propi d’un membre d’una minoria nacional italiana o hongaresa s’haurà de registrar amb la forma i l’alfabet italià o hongarès, excepte si el membre de la minoria decideix el contrari.(38)

Si l’estatut de municipis determina en quina minoria italiana o hongaresa es viu, els formularis per als carnets d’identitat s’imprimeixen en eslovè, anglès i també en italià i hongarès.(39) Els passaports i les vises, que en aquelles zones s’imprimeixen normalment en eslovè, anglès i francès, es poden emetre en italià o en hongarès, en lloc del francès.(40) Es pot utilitzar l’italià o l’hongarès en els procediments judicials i en les lleis per als membres de les minories nacionals.(41)

4.2 Publicacions en llengües minoritàries

Les minories autòctones poden publicar diaris i revistes en la llengua pròpia. La minoria italiana publica les següents edicions impreses cofinançades per l’estat: ‘Voce del popolo’, ‘Panorama’, ‘La Città’, ‘Il Mandracchio’, ‘Lassa pur dir’, ‘Il trillo’. Les publicacions en hongarès ‘Népújság’, ‘Naptár’ i ‘Muratai’ també reben el suport econòmic del pressupost. L’ens públic nacional, RTV Slovenija, produeix programes en italià i hongarès que emeten els seus centres regionals Koper/Capodistria i Maribor. A més, són els membres de les minories italiana i hongaresa qui nomenen els representants per al Consell d’RTV Slovenija. La comunitat d'ètnia gitana publica la revista ‘Romano them’, una revista publicada per aquesta comunitat que conté articles en eslovè i romaní. A més, les estacions locals de ràdio a Novo Mesto i a Murska Sobota emeten un programa en romaní cofinançat per l’Oficina de Nacionalitats. L’Estat dóna suport econòmicament a la publicació de diversos diaris en la llengua de comunitats no autòctones.

4.3 Educació dels membres de les minories

La Constitució estipula que es garanteix la llibertat a rebre una educació i que l’educació primària és obligatòria, i imposa a l’Estat l’obligació de donar oportunitats a tots els ciutadans perquè puguin obtenir una educació adequada (Art. 57). Els membres de les minories italiana i hongaresa tenen dret a ser educats i escolaritzats en la pròpia llengua des de preescolar fins a completar l’ensenyament primari en aquelles zones on resideixen tradicionalment aquestes comunitats (Art. 11 i 64 de la Constitució). La Llei dels jardins d’infants prescriu l’eslovè com la llengua d’ensenyament dels jardins d’infants, i preveu la possibilitat de l’ensenyament bilingüe en les àrees amb etnicitats diferents. Aquesta darrera opció s’hauria de regular mitjançant un estatut especial.(42) La Llei de les escoles primàries estableix l’eslovè com la llengua d’ensenyament a les escoles primàries. A les àrees amb etnicitats diferents on l’ensenyament a les escoles primàries es porta a terme per mitjà de la llengua de les minories nacionals, els estatuts dels municipis regulen els drets especials de les comunitats nacionals italiana i hongaresa en l’àmbit de l’educació primària.(43) La legislació pel que fa a l’educació secundària i a la superior prescriu l’eslovè com la llengua d’ensenyament, però preveu addicionalment la possibilitat de portar a terme l’ensenyament en una llengua estrangera.(44)

En les àrees habitades per la comunitat nacional italiana, l’educació es porta a terme en escoles separades, on la llengua d’ensenyament és o l’eslovè o l’italià.(45) L’ensenyament bilingüe als jardins d’infants i a les escoles en aquells municipis on viu la minoria nacional hongaresa inclou tant els membres de la minoria nacional com els eslovens. Els diferents tipus d’educació en llengües minoritàries en les àrees habitades per membres de la minoria nacional hongaresa en comparació amb aquelles àrees habitades per la minoria italiana van suposar el tema d’una demanda constitucional. Alguns pares van presentar una demanda constitucional argumentant que en les àrees amb etnicitats diferents habitades per la minoria nacional hongaresa, els nens eslovens ocupaven una posició desigual en comparació amb els nens d’altres parts d’Eslovènia que rebien un ensenyament exclusivament en llengua eslovena. Segons els demandants, aquest fet comporta finalment que els nens eslovens que viuen a la zona bilingüe tinguin un grau de coneixement diferent, ja que els obliguen a dominar la llengua hongaresa de la mateixa manera que dominen l’eslovè. En la seva disposició, el Tribunal va declarar que durant els quaranta anys d’existència de les escoles bilingües, només alguns pares havien presentat demandes. Els alumnes que han assistit a les institucions educatives locals han aconseguit uns resultats satisfactoris a les escoles secundàries d’Eslovènia i Hongria on han estudiat, fet que implica que el sistema educatiu aplicat no ha fet disminuir les seves possibilitats de continuar estudiant. L’abolició d’un model existent, recolzat pel Tribunal, “comportaria la davallada de la xarxa escolar existent i la davallada de l’escolarització de les minories.”(46)

Tot i que també es preveu l’ensenyament en romaní, no és tan satisfactori com l’ensenyament fet en italià i en hongarès. Calen certes millores en l’àmbit de l’educació dels gitanos, ja que els membres d’aquest grup minoritari afronten principalment la discriminació en la societat i les dificultats d’integració generalment per causa del baix nivell educatiu. S’han emprès certes accions; donat que un nombre elevat de nens gitanos han assistit a classes per a nens amb “necessitats especials”, les autoritats han creat una comissió per decidir de manera no-discriminatòria si un nen hauria d’assistir a aquestes classes o no.(47) A més, les mesures empreses pel Govern que també es van demanar amb tanta insistència als informes d’Adhesió a la Comissió Europea han fet augmentar el nombre de nens gitanos que assistien amb freqüència als jardins d’infants i a les escoles.(48) Les altres comunitats ètniques no gaudeixen del privilegi de l’educació en la seva llengua materna. L’escola Primària Prezihov Voranc va oferir cursos en llengua serbocroata fins al 1998, any en què una decisió de l’assemblea municipal va eliminar aquesta pràctica.

5. Conclusió

El bon funcionament de la protecció de les diferències lingüístiques de les minories autòctones eslovenes s’ha heretat dels temps de l’antiga Iugoslàvia. Després que el país aconseguís la independència no hi ha hagut cap grup minoritari nou a qui se li hagi concedit l’estatus de minoria i a qui se li hagi reconegut la protecció dels drets lingüístics, que són un component rellevant de l’ordre del dia dels drets de les minories. L’anàlisi de la situació referent als drets de les minories nacionals posa de manifest que hi ha dues minories que exerceixen majoritàriament aquests drets: la italiana i la hongaresa, mentre que la comunitat dels gitanos i especialment altres comunitats ètniques immigrants gaudeixen de molta menys protecció. No tots els grups ètnics de l’antiga Iugoslàvia són exclusivament immigrants. Les comunitats ètniques alemanya, croata i sèrbia, per exemple, han viscut en diversos assentaments tradicionals d’Eslovènia. En canvi, no tenen els mateixos drets que els que se’ls ha reconegut constitucionalment a les comunitats ètniques autòctones. Malgrat això, juntament amb altres grups ètnics no autòctons, tenen dret a rebre una protecció indirecta per mitjà de diverses disposicions legislatives i constitucionals generals ja existents que garanteixen la protecció dels drets humans.

Els informes de control de la Comissió Europea pel que fa al progrés d’adhesió d’Eslovènia han posat de manifest principalment un nivell inadequat de la protecció de la minoria d'ètnia gitana. Donat que els membres d'aquesta minoria han d’afrontar de tant en tant discriminacions laborals, d’habitatge, sanitàries i educatives, els informes van advertir que s’haurien d’introduir polítiques que fomentessin la integració socioeconòmica dels gitanos. Els Informes, a més, van instar el Govern a esforçar-se per implementar l’estatus especial dels gitanos que garanteix la Constitució. Possiblement es podria ampliar una estratègia d’integració desenvolupada per a la minoria d'ètnia gitana per tal d’incloure també les comunitats immigrants que superen de llarg en nombre les minories autòctones i que no tenen cap dret col·lectiu. L’adopció prevista de la legislació general d’antidiscriminació exigida per la UE probablement tindrà connotacions en l’estatus dels membres de totes les comunitats ètniques d’Eslovènia. Quan Eslovènia s’hagi embarcat a la UE, és també molt probable que tots els seus ciutadans es beneficiïn d’una política de diversitat lingüística i cultural promoguda a la Unió.


	2 de 3