|
 |
|
Tardor 2004 |
 |
|
|
|
|
|
|
|
 |
|
|
|
|
|
Protecció de les minories i drets lingüístics a Lituània, per Markko Kallonen | |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Aquest document presenta el marc legislatiu lituà pel que fa als drets lingüístics i a la protecció de les minories. En primer lloc l’article dóna una visió general de les minories a Lituània, després centra l’atenció en el marc legal del país tal com funciona actualment i, finalment, l’article pretén il·lustrar l’impacte que va provocar l’adhesió de Lituània a la Unió Europea en l’estatus de les seves minories i en la política lingüística que porta a terme el Govern. Al final de l’article resumiré breument i analitzaré la situació actual.
|
||
|
versió per imprimir en
PDF. 48 KB |
||
|
Sumari 1.
Introducció 2. Marc
legislatiu 3.
Drets lingüístics i mitjans de comunicació minoritaris 5.
Representació política de les minories
Lituània va entrar a formar part de la Unió Europea l’1 de maig de 2004, juntament amb altres nou estats membres nous. És el més extens (territori: 65.301km², població: 3.496.000) dels tres països bàltics que van recuperar la seva independència l’any 1991 a conseqüència dels esdeveniments que van provocar el col·lapse de la Unió Soviètica. Durant l’Edat Mitjana, Lituània va representar un paper important en la història de la regió i posteriorment en la unió amb Polònia. Després de la tercera divisió de Polònia (l’any 1795), la major part de la Lituània moderna va caure sota el poder de l’imperi rus. L’estat independent es va crear l’any 1918, després de la Primera Guerra Mundial. El pacte Molotov-Ribbentrop entre la Unió Soviètica i l’Alemanya nazi l’agost de 1939 va assignar Lituània a la URSS. A conseqüència d'això, l’any 1940 les tropes soviètiques van ocupar Lituània. Durant la Segona Guerra Mundial Lituània va experimentar també l’ocupació alemanya. L’any 1989 el Parlament va declarar la sobirania de Lituània i, posteriorment, l’any 1990, la seva independència. Després dels incidents violents a Vilnius i el cop d’estat fallit a Rússia, el setembre de 1991 la Unió Soviètica va reconèixer la independència de Lituània. Les últimes tropes d’ocupació soviètica van abandonar Lituània l’any 1993. El 1991 Lituània va esdevenir membre de l’ONU i de l’OSCE i les negociacions formals d’adhesió a la UE estaven en vies d’execució l’any 1995. El març de 2004 Lituània va entrar a formar part de l’OTAN. Lituània comparteix frontera amb Rússia (Kaliningrad) i Polònia a l’oest, amb Bielorússia al sud i amb Letònia al nord. La seva economia ha progressat ràpidament, amb un PIB superior a la mitjana dels nous estats membres de la UE. En termes demogràfics, Lituània és un país relativament homogeni. Segons el darrer cens de l’abril de 2001, més del 83,4 % de la població és lituana, el 6,7 % és polonesa i el 6,3 % és russa. D’altres minories del país són marginals (bielorussos 1,7 %, ucraïnesos 1,2 %, jueus 0,2 %, alemanys 0,3 %, gitanos 0,1 %, tàrtars 0,1 %). (1) La legislació lituana no recull la definició de minoria i és per això que la Convenció Marc per a la Protecció de les Minories Nacionals del Consell d’Europa que Lituània va ratificar el març de 2000 (FCNM, de l’anglès) s’aplica a tots els diferents grups ètnics del seu territori. Lituània té poques minories que consideri autòctones. L’evolució més important pel que fa a la mida i al caràcter de les minories ens porta a la història contemporània. Durant el període de domini soviètic, Lituània va atraure la immigració interestatal pel seu elevat nivell de vida en comparació amb altres estats soviètics. Russos Després de la Segona Guerra Mundial diversos russos (2) -així com altres nacionalitats de la Unió Soviètica- van arribar a Lituània i s’hi van establir. Avui dia, el nombre de minories russes que viuen a Lituània és considerablement inferior a les que viuen a Letònia o a Estònia. (3) La minoria russa no es concentra en una àrea específica, tot i que el 90 % dels membres de la comunitat russa a Lituània viuen a les zones urbanes. (4) Polonesos Per raons històriques, la majoria dels membres de la minoria polonesa viuen a Vilnius, la capital, o a les regions que l’envolten. Durant l’ocupació soviètica va disminuir el nombre de la minoria polonesa. El fet que Polònia gaudís dins del bloc soviètic de més drets que Lituània en va ser la causa, fet que va provocar la immigració dels polonesos d’origen. (5) Jueus Els jueus han viscut a Lituània des del segle XIV i han arribat a ser un grup important al país. Vilnius, la capital, era coneguda com una “Jerusalem de Lituània” per la seva nombrosa comunitat jueva. Durant la Segona Guerra Mundial, la majoria dels jueus lituans van ser víctimes de l’Holocaust. La comunitat restant va disminuir considerablement després de la recuperació de la independència a conseqüència de la immigració jueva a Israel i als EUA. (6) Alemanys El nombre de la minoria alemanya que viu a Lituània ha estat relativament modest. Després de la Segona Guerra Mundial la minoria alemanya va disminuir considerablement. Actualment, hi ha entre 5.000 i 8.000 alemanys d’origen que viuen a Lituània –menys del 0,3 % de la població total del país. Hi ha unes 23 associacions de minories alemanyes registrades oficialment. Bielorussos Els bielorussos formen un dels grups minoritaris més extensos i antics de Lituània. El nombre de bielorussos va augmentar amb la incorporació dels lituans a la URSS, ja que els treballadors bielorussos van immigrar a Lituània. La minoria bielorussa promou i fomenta activament la seva identitat cultural a Lituània. Ètnia gitana La minoria d'ètnia gitana a Lituània està formada per unes 3.000 persones. Persisteix l’estereotip negatiu dels gitanos i els membres del grup sovint són objecte de discriminació. El problema d’integració dels gitanos a la societat lituana és evident. Diversos membres de la minoria no estan registrats ni tenen feines permanents ni habitatge. El nivell d’educació és pobre i és freqüent que s’abandonin els estudis. D’altres minories històriques marginals que viuen a Lituània són les minories tàrtars i karaite. (7) L’informe referent al procés d’adhesió de Lituània de l’any 2001 declara que “la situació global pel que fa a la protecció de les minories ha continuat sent satisfactori, i la introducció de programes d’integració ha permès fer algun progrés addicional.” (8) No obstant això, les condicions de la minoria d'ètnia gitana han continuat sent insatisfactòries. En el Memoràndum Conjunt pel que fa a la inclusió social entre Lituània i la Comissió Europea el desembre de 2003, es va suggerir com a repte clau per a la societat lituana la integració social i professional dels gitanos. (9) El govern lituà ha intentat millorar la situació redactant i posant en marxa un programa d’integració especial per als gitanos per al període 2000-2004. (10) Òbviament, han tingut problemes per complir els objectius. Les organitzacions locals dels gitanos han criticat el pla argumentant que el govern no va consultar els representants de la comunitat d'ètnia gitana durant les preparacions del programa. Es diu que el govern de Lituània crearà un nou pla pel que fa a la integració de la minoria d'ètnia gitana que pararà especial atenció en les qüestions socials i en l’accés a l’educació. Lituània ha conclòs diversos tractats bilaterals amb països veïns que contenen disposicions pel que fa a les minories. Cal destacar que els tractats no contenen disposicions pel que fa als gitanos (típic d’una minoria dispersa sense una pàtria). 2.1 Disposicions constitucionals pel que fa a les minories La Constitució garanteix a tothom la igualtat dels drets humans i de les llibertats fonamentals. (11) A més, la Constitució conté alguns articles que parlen de l’estatus de les minories. L’Article 37 de la Constitució explica que “els Ciutadans que pertanyen a comunitats ètniques tindran dret a promoure la seva llengua, cultura i costums.” El febrer de 2003, el Comitè Consultiu de la Convenció Marc per a la Protecció de les Minories Nacionals (FCNM, de l’anglès) ha criticat el terme “comunitats ètniques” utilitzat per les autoritats lituanes per ser massa imprecís. (12) Segons l’Article 117, les persones que no parlen lituà tenen dret a participar en procediments judicials i d’investigació per mitjà d’un intèrpret que se’ls proporciona. Lituània ha ratificat gairebé tots els acords internacionals i europeus principals en l’àmbit dels drets humans i de la protecció de les minories. Segons l’Article 138 de la Constitució lituana, tots els acords internacionals que hagin estat ratificats pel Parlament s’incorporaran al sistema legal lituà. Si la llei nacional topa amb un tractat internacional després de la seva ratificació, prevaldrà aquest darrer. 2.2 Principals lleis nacionals que regulen l’estatus de les minories Llei de minories nacionals Els drets de les minories ja es van tenir en compte durant el moviment d’independència abans que Lituània recuperés la seva sobirania. (13) Lituània va adoptar una llei de minories nacionals abans que es declarés la seva independència l’any 1989 i va crear el Departament de Nacionalitats per ajudar les minories del país en diverses formes de vida. La Llei de Minories Nacionals garanteix els drets de totes les minories, i prohibeix tot tipus de discriminació per raons de raça, etnicitat, nacionalitat o llengua. (14) La Llei conté disposicions pel que fa al dret a la igualtat de protecció, a obtenir ajuda de l’estat per fomentar el desenvolupament de la seva cultura i educació, a crear els seus propis mitjans de comunicació, a la llibertat religiosa, a crear organitzacions culturals ètniques i a contactar amb persones a l’estranger amb el mateix entorn i antecedents ètnics, al dret a la igualtat en la representació política i al dret a ocupar qualsevol càrrec en institucions, organitzacions i empreses. (15) L’estatus dels membres de les minories lituanes que, per diversos motius, no han complert els requisits per obtenir la ciutadania és imprecís. La llei disposa (article 2) que “L’Estat proporcionarà la mateixa protecció a tots els ciutadans de Lituània, independentment de la seva etnicitat." (16) No queda prou clar si les persones sense nacionalitat gaudeixen de la mateixa protecció. Llei de Ciutadania A diferència dels altres dos estats bàltics, Lituània va escollir una estratègia ben definida pel que fa a la ciutadania, concedint la nacionalitat a totes les persones que vivien al seu territori tan aviat com va recuperar la sobirania l’any 1989. (17) El 1991 es va esmenar la Llei de Ciutadania i es van introduir regulacions menys lliberals. (18) A conseqüència d'això, s’ha argumentat que alguns membres de la minoria roma, per exemple, no han pogut complir els requisits més difícils d’assolir per obtenir la ciutadania. (19) Lituània ha pres mesures per recuperar la propietat immobiliària que es va nacionalitzar durant el règim comunista (Llei de Restitució del Dret del Ciutadà a la Possessió de la Propietat Immobiliària Existent). El govern destaca que la recuperació s’aplica arreu del territori estatal d’acord amb les mateixes disposicions, independentment de l’etnicitat de la persona. (20) |
