|
 |
 |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Protecció de les minories i drets lingüístics a Lituània, per Markko Kallonen | |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
 |
CONTINUA |
|
3. Drets lingüístics i mitjans de comunicació minoritaris L’article 14 de la Constitució preveu que el lituà serà la llengua estatal. Tanmateix, la llei de minories nacionals disposa que a les regions densament poblades per les minories, es poden utilitzar altres llengües que no siguin el lituà en l’Administració i en altres oficines. El terme densament poblades és imprecís, ja que no el defineix ni la llei ni les autoritats estatals. El Comitè Consultiu del FCNM va comentar el terme en el seu informe de febrer de 2003. A conseqüència d'això, en la resposta lituana al Consell d’Europa, el govern lituà va anunciar que ja s’havia preparat un esborrany per esmenar la llei actual que disposava que els rètols d’oficines i noms de carrers es podien escriure en lituà i en llengües minoritàries en el territori administratiu en què la minoria representés com a mínim el 70 % dels residents permanents. (21)La llei del llenguatge no conté disposicions pel que fa a llengües minoritàries específiques. La Llei del llenguatge estatal explica (article 1) que “la Llei no regularà la comunicació extraoficial de la població ni la llengua dels esdeveniments de comunitats religioses així com de persones que pertanyin a comunitats ètniques.” (22) A més, el text continua dient que “altres lleis de la República de Lituània i actes jurídics adoptats pel Parlament de la República de Lituània garantiran el dret de les persones, que pertanyin a comunitats ètniques, a promoure la seva llengua, cultura i costums.” (23) La Llei de minories ètniques explica que “Lituània garantirà el dret a progressar lliurement a totes les minores ètniques que viuen a Lituània i respectarà cadascuna de les minories ètniques i la seva llengua.” (24)Tot i que la Llei del llenguatge lituà disposa que els membres de la minoria tenen dret a utilitzar la seva llengua materna quan tracten amb l’Administració pública, els membres de la minoria d'ètnia gitana no poden gaudir d’aquest dret de manera eficient: els funcionaris, generalment, no parlen romaní i, per tant, els gitanos, que no parlen ni rus ni lituà, no poden utilitzar els serveis públics de traducció. (25)Els noms propis, els noms de companyies i d’organitzacions “així com els noms de productes i serveis oferts a Lituània, han de ser en la llengua estatal.” (26)Segons l’article 6 de la Llei del llenguatge, el coneixement de la llengua lituana, d’acord amb les categories establertes, és un requisit previ per obtenir un lloc de treball de domini públic, per restringir pràcticament les possibilitats de diversos membres de les minories a obtenir llocs vacants. Tot i que el govern lituà du a terme una política minoritària relativament tolerant, les regulacions lingüístiques del país semblen més aviat incoherents i estrictes. Per què? El canvi demogràfic durant l’ocupació soviètica va plantejar un problema (tot i que molt inferior que en altres estats bàltics) per al principi de continuïtat històrica de l’estat després de la recuperació de la independència. La política lingüística va ser un instrument per enfortir la identitat nacional que protegia la llengua lituana, i simbòlicament per eliminar la dominació eslava i soviètica sobre Lituània. (27)Avui dia, Lituània encara no ha signat la Carta Europea per a les Llengües Regionals o Minoritàries. Identitat – noms i signes Els ciutadans lituans solien identificar la seva etnicitat al passaport basant-se en l’afiliació d’un o d’ambdós progenitors. (28) Com a conseqüència de les crítiques del Consell d’Europa, les autoritats lituanes van decidir esmenar les lleis respectives. (29)La Llei de minories disposa que es poden col·locar signes de carrers en llengües minoritàries en les àrees on visquin “nombrosos” membres de la minoria. Segons la Llei de minories ètniques (article 6), “els monuments històrics i culturals de les minories ètniques es consideraran part de l’herència cultural de Lituània i rebran la protecció de l’estat.” 3.2 Ràdio, televisió i premsa escrita La legislació lituana no restringeix la difusió en llengües minoritàries. Així doncs, la Llei del llenguatge exigeix (article 13) que tots els programes audiovisuals s’emetin en la llengua estatal o amb subtítols en lituà. Segons la Llei de ràdio i televisió nacionals, “Els programes de l'LRT han de garantir una varietat de tòpics i gèneres i les difusions s’han d’orientar cap als diferents nivells de la societat i cap a públic de diferents edats, nacionalitats i conviccions.” (30)Tant la televisió com la ràdio lituanes envien programes diaris en rus, polonès i, amb menys freqüència, en llengua ucraïnesa i bielorussa. Com a conseqüència de les crítiques moderades pel Consell d’Europa, el govern lituà ha planejat començar a difondre programes minoritaris també en horari de màxima audiència (prime time). A més, les autoritats governamentals han anunciat la millora de la qualitat dels programes en general. Algunes ràdios i televisions locals transmeten programes en llengua minoritària a les zones urbanes. A part d’això, l’accés a la televisió per cable garanteix un extens nombre de programes de l’estranger a algunes minories –en funció de la llengua en qüestió. Diaris i publicacions L’article 2 de la Llengua de minories dóna dret a tenir diaris, altres publicacions i informació en la llengua pròpia de cadascú. Hi ha diversos diaris i publicacions editats en les principals llengües minoritàries, ja que l’abast de la literatura minoritària és modest. Malgrat les regulacions existents, pràcticament no existeixen mitjans de comunicació roma. Segons la Constitució (article 45) les minories nacionals de Lituània tenen dret a una educació en la llengua pròpia. L’Estat té l’obligació d’oferir els mitjans econòmics per a l’educació de les minories (és a dir, oferint llibres de text en llengua minoritària). Els pares poden decidir a quina escola preescolar i primària envien els seus fills basant-se en la llengua d’ensenyament. En canvi, a les institucions escolars no lituanes, la literatura i la llengua lituanes s’han d’ensenyar en lituà. Abans que s’adoptés la nova Llei d’educació el juny de 2003, el Govern lituà va considerar les opinions dels representants dels grups minoritaris durant el procés d’elaboració de la llei. Escola preescolar i primària La Llei de l’educació disposa que “les comunitats denses i poblades de les minories ètniques” a Lituània tenen dret a utilitzar les instal·lacions de l’escola preescolar i primària finançades per l’Estat. (31) Addicionalment, s’han creat algunes escoles privades i classes de catequesi els diumenges per a les minories.Escola secundària Tant les escoles públiques com les privades ofereixen educació secundària. Els batxillers de les escoles minoritàries tenen l’opció de fer l’examen de batxillerat en la llengua d’ensenyament. Educació superior L’article 10 de la Llei d’educació superior (adoptat el març de 2000) disposa que la llengua de l’educació superior és bàsicament el lituà. (32) Malgrat tot, la Llei de minories ètniques (article 2), que va ser esmenada, conté disposicions per als “grups, facultats i departaments de les institucions d’ensenyament superior per formar mestres i altres especialistes que necessitin les minories ètniques.”5. Representació política de les minories 5.1 Parlament i consells locals Lituània té tres partits polítics que es basen en l’etnicitat. (33) No hi ha regulacions legals que garanteixin la representació de les minories en el parlament nacional o en els consells locals. Els partits polítics que representen les minories han perdut alguns dels seus mandats en les darreres eleccions locals (la quantitat actual d’escons és d’un 4 % aproximadament).5.2 Institucions encarregades de la protecció de les minories Els Defensors del Poble (Ombudsmen) L’oficina del Defensor del Poble a Lituània (Ombudsman) està formada per tres mediadors (ombudsmen). Cap dels tres no està exactament autoritzat a supervisar les queixes relacionades amb els drets de les minories. (34) En la resposta al consell consultiu del FCNM el setembre de 2003, el govern lituà va anunciar que incrementarà les possibilitats de les minories a l’hora de presentar una queixa ampliant els poders del Defensor del Poble per a la Igualtat d’Oportunitats perquè “investigui les queixes relacionades amb la discriminació per raons d’etnicitat o per pertànyer a una minoria nacional.” (35)Departament de les Minories Nacionals i dels lituans que viuen a l’estranger El departament especial per a les minories es va crear basant-se en la Llei de minories nacionals l’any 1989. La seva tasca consisteix a controlar la política del govern sobre les minories i donar-los suport per mitjà de la implementació de programes destinats a millorar les condiciones de les minories. El Departament de Minories Nacionals també es responsabilitza d’assignar fons subvencionats a les organitzacions minoritàries. Totes les minories lituanes estan representades al Consell de les Comunitats Nacionals. Les tasques més importants del Consell són “analitzar els actes jurídics que regulen la condició de les comunitats i les minories nacionals, fer propostes sobre assumptes minoritaris, així com enfortir les relacions amb les comunitats lituanes a l’estranger." (36)L’estratègia de Lituània pel que fa a les seves minories i als seus drets lingüístics es considera generalment tolerant i respectuosa –especialment si es compara amb l’estratègia d’altres països bàltics pel que fa a la minoria russa. El fet que la minoria russa a Lituània sigui considerablement inferior a la dels altres països bàltics fa que la qüestió de la protecció de les minories a Lituània sigui menys accentuada que la que es viu actualment a Estònia o a Letònia. La decisió de Lituània de concedir la nacionalitat a tots els residents del seu territori l’any 1989 va calmar les possibles tensions i va permetre l’estabilitat política del país. És interessant destacar que l’any 1989 el parlament lituà ja va aprovar un projecte de llei destinat a protegir les minories nacionals, abans que existissin els instruments europeus fonamentals (com el FCNM). Tanmateix, l’adhesió de Lituània a la UE va significar un canvi evident i important en la protecció de les minories, dotant-les d’instruments legals sòlids per salvaguardar i gaudir dels seus drets. (37) Els tractats internacionals que han estat ratificats pel parlament lituà doten les minories de mitjans per rebatre les resolucions nacionals i buscar un remei més enllà de les fronteres estatals, sempre que calgui.La implementació de l’acquis communautaire no va ser l’única acció que va produir un impacte sobre la política lituana; d’altres organitzacions internacionals i intergovernamentals també van obligar el govern lituà a afrontar la qüestió de la protecció de les minories. El pla anual d’integració nacional de Lituània a l’OTAN, per exemple, conté disposicions que s’ocupen de “les relacions de bon veïnatge”, de la protecció de les minories nacionals i de la seva integració a la societat lituana. (38)Com en molts d’altres estats membres nous (i antics) de la UE, cal afrontar ràpidament la qüestió de la minoria roma. Com a part de les preparacions d’adhesió, Lituània va redactar un esborrany i va introduir un programa especial per als gitanos. L’avaluació del programa va posar de manifest diversos problemes i defectes però, malgrat tot, s’han pres mesures per millorar i fomentar els drets i les condicions de vida dels gitanos. Lituània comparteix problemes mutus amb altres nous països membres a l’hora d’implementar diverses regulacions de la UE. La limitació dels fons econòmics força el país a prioritzar les seves assignacions: assumptes com ara l’assistència sanitària pública, l’educació universal i l’escassa infraestructura de la que es disposa actualment garanteixen que la protecció de les minories no serà l’única qüestió que reclami l’atenció del govern. Kymlicka, W., and Patten,A.: Language Rights and Political Theory, Oxford University Press, New York 2003. Pentassuglia, G., Minorities in International Law, Council of Europe, 2002. Lloc web Minority Rights Information System (MIRIS) Markko Kallonen |
