La Llei d’educació núm. 84/1995 es va esmenar per mitjà de l’Ordenança d’Urgència del Govern núm. 36/1997 per tal de millorar el marc legislatiu de l’educació per a les minories nacionals. El Parlament va aprovar aquelles esmenes dos anys més tard (Llei núm. 151/1999) i la nova versió de la llei es va reeditar al Butlletí Oficial núm. 606 de 10 de desembre de 1999. Tot el capítol XII de la Llei (Article 118-126) tracta de l’Educació de les persones que pertanyen a minories nacionals. El principi diu que les persones que pertanyen a minories nacionals tenen dret a estudiar i a ser instruïts en la seva llengua materna, a tots els nivells i en totes les formes d’educació on es demani adequadament (Article 118). Així doncs, sempre que es demani i es tinguin en compte les necessitats locals, es poden crear grups, classes, departaments o unitats escolars on s’ensenyi en les llengües de les minories nacionals sense que això vagi en detriment de l’aprenentatge i l’ensenyament de la llengua oficial (Article 119). En l’article següent, els legisladors van controlar detalladament l’ensenyament del romanès a les escoles on s’ensenya per mitjà de llengües minoritàries (a les escoles primàries, la llengua i la literatura romaneses s’ensenyaran d’acord amb els plans d’estudis i els llibres de text creats especialment per a la minoria respectiva; al primer període de l’escola secundària (“Gimnasial” segons el sistema educatiu romanès i que comprèn des dels 10(11) anys fins als 14(15) anys), la llengua i la literatura romaneses s’ensenyaran d’acord amb els mateixos plans d’estudis que els que s’utilitzen en els nivells on s’ensenya en romanès, però amb llibres de text especials; al segon període de l’escola secundària (que comprèn des dels 14(15) anys fins als 18(19) anys), els plans d’estudi i els llibres de text de llengua i literatura romaneses seran idèntics als dels nivells on s’ensenya en romanès). El mateix article especifica els termes i les condicions per l’ensenyament d’unes altres dues assignatures importants que es poden considerar delicades en les relacions interètniques: història i geografia. A les escoles primàries on s’ensenya en les llengües de les minories nacionals, la història dels romanesos i la geografia de Romania s’ensenyaran en aquestes llengües, d’acord amb els mateixos plans d’estudis i llibres de text que els que s’utilitzen en els nivells on s’ensenya en romanès; és obligatori transcriure i adquirir la toponímia romanesa i els noms propis romanesos. Al Gimnasial i a l’escola secundària, la història dels romanesos i la geografia de Romania s’ensenyaran en romanès, d’acord amb els mateixos plans d’estudi i els mateixos llibres de text que els que s’utilitzen en els nivells d’ensenyament en romanès. Els exàmens d’aquestes dues assignatures, història dels romanesos i geografia de Romania, es portaran a terme en la llengua en què s’hagi estudiat l’assignatura.

Per una altra banda, al Gimnasial, si es demana, es pot introduir una assignatura anomenada Història i tradicions de les minories nacionals, que s’ensenyarà en la llengua materna dels alumnes (Article 120 paràgraf 4). A més, als alumnes que pertanyen a minories nacionals que assisteixen a les escoles on s’ensenya en romanès se’ls concedirà, sempre que ho sol·licitin, la possibilitat d’estudiar com a assignatures escolars la llengua i la literatura de la llengua materna, així com la història i les tradicions de la minoria nacional respectiva (Article 121).

La Llei estipula, a més, que en l’educació pública superior especialitzada, en la secundària i en la formació professional on la formació de l’especialitat s’imparteix en la llengua materna, és obligatori adquirir també la terminologia especial de la llengua romanesa (Article 122) però s’emfasitza el principi segons el qual, a tots els nivells educatius, els exàmens d’accés i de graduació es portaran a terme en la llengua en què s’ha estudiat l’assignatura en qüestió (Article 124).

En un altre ordre de coses, l’Article 123 representa una disposició molt important especialment per a la minoria hongaresa perquè tracta d’assumptes relacionats amb l’educació en l'àmbit universitari. Des de la caiguda del comunisme, els representants de la minoria hongaresa van sol·licitar sempre la necessitat d’establir una Universitat Estatal específica on s’ensenyés en les llengües hongareses. Una proposta va ser tornar a escindir la universitat multicultural Babes-Bolyai (15) de Cluj (Koloszvar en hongarès) existent en dues universitats diferents, però no es va arribar a cap acord i sembla que no hi ha cap possibilitat de posar en pràctica una solució d’aquest tipus. El paràgraf 1 de l’Article 123 estipula que a les institucions educatives superiors dirigides per l’Estat es poden crear grups, departaments, universitats i facultats on s’ensenyi per mitjà de la llengua minoritària, sempre que se sol·liciti i compleixi la llei. En aquest cas, s’hauran de garantir les condicions necessàries per tal d’adquirir la terminologia especialitzada en romanès. Es poden crear institucions multiculturals educatives superiors sempre que se sol·liciti i es compleixi la llei. Les llengües d’ensenyament es determinaran a la llei de base. Emparant-se en aquestes disposicions (incloses a la Llei per mitjà d’esmenes de l’Ordenança d’Urgència del Govern núm. 36/1997), el juliol de 1998 el Govern va aprovar el Decret Governamental núm. 378/1998 pel que fa a la creació del Comitè d’Avaluació per la fundació de la Universitat Estatal on s’ensenyi en llengua hongaresa. Per raons polítiques, aquesta iniciativa no va progressar però aviat va sorgir una nova idea: una Universitat multicultural estatal amb ensenyament en hongarès i en alemany. El pas que va donar el Govern cap a aquesta nova direcció va ser el primer i l’únic que s’ha produït fins ara. L’octubre de 1988 va entrar en vigor el Decret Governamental núm. 687/1998 pel que fa a l’inici del procés de creació de la Universitat Multicultural Estatal “Petofi-Schiller", amb l’hongarès i l’alemany com a llengües educatives. La combinació de diversos factors com ara la manca de voluntat política, les disputes internes en la coalició de govern, el nou període d’eleccions i el nou Govern al poder va fer que no es prenguessin mesures addicionals. La qüestió continua oberta tot i que darrerament no ha estat al capdamunt de l’ordre del dia de les discussions entre els representants hongaresos i el Govern.