El Tribunal Constitucional va impugnar la Llei per les seves disposicions pel que fa als drets lingüístics de les minories, però es van rebutjar els càrrecs d’anticonstitucionalitat per infundats. A la Decisió núm. 112 de 9 d’abril de 2001, el Tribunal va mantenir que “cap de les disposicions esmentades declara que la llengua d’una minoria nacional és una llengua oficial". Al contrari, el paràgraf (3) de l’Art. 43 preveu que la llengua oficial de l’estat és el romanès, i esmenta l’Art. 13 de la Constitució. A més, el text dels articles subjectes a notificació declara expressament que, quan el percentatge de ciutadans que pertanyen a una minoria nacional excedeixi el 20% de la població total de la unitat territorial i administrativa rellevant, es garantirà l’ús de la llengua materna en les relacions amb les autoritats de l’administració pública local, així com en els documents públics, sense violar per aquest motiu l’estatus oficial de la llengua romanesa. (…) La Llei de l’administració pública local simplement declara i enumera els detalls del compliment de les disposicions a l’Art. 10.2 de la Convenció Marc per a la Protecció de les Minories Nacionals que, segons els Art. 11.2 i 20.2 de la Constitució, es poden posar en pràctica directament.”

En l'Opinió referent a l’Informe Estatal Romanès pel que fa al Primer Cicle de Control, el Comitè Consultiu va proposar al Comitè de Ministres del Consell d’Europa de concloure que la Llei d’administració pública local adoptada recentment pel Parlament romanès podia acabar amb la incertesa legal que predominava en l’ús de les llengües minoritàries a l’hora de tractar amb les autoritats locals i recomanar a les autoritats romaneses que paressin prou atenció a la implementació d’aquesta Llei un cop hagués entrat en vigor. A l’Informe Ordinari de la Comissió Europea pel que fa al progrés de Romania cap a l’adhesió hi podem trobar una avaluació positiva semblant (novembre de 2003): “la llei que fa possible els signes bilingües a les localitats on les minories representen més del 20% de la població s’ha aplicat actualment en la immensa majoria dels casos. A les mateixes localitats, la implementació també s’ha iniciat amb el requisit legal que els oficials de policia parlin la llengua materna de la minoria respectiva.”

A Romania, durant la darrera dècada, les forces policials han experimentat un lent procés de reforma en passar d’un sistema repressiu a una força desmilitaritzada al servei dels ciutadans. Van desaparèixer els rangs militars però només amb aquesta mesura no n’hi va haver prou per millorar la comunicació entre la policia i la població o les relacions interètniques dins d’una comunitat mixta. La Llei núm. 360/2002 referent a l’estatus dels policies intenta omplir un buit entre les forces policials (formades tradicionalment per romanesos d’origen ètnic) i les persones que pertanyen a minories nacionals. L’Article 10 declara que totes les persones, independentment de la seva raça, nacionalitat, sexe, religió, riquesa o orígens socials, que compleixin les condicions legals generals que se’ls exigeix als treballadors públics, així com les condicions especials enumerades a la llei, tindran accés a la prova d’ingrés a les institucions educatives del Ministeri d’Interior, així com a un lloc de treball directe. A més, l’Article 79 estipula que a les unitats territorials i administratives on les persones que pertanyen a una minoria nacional representin més del 20% del total de la població, també es contractaran policies que parlin la llengua de la minoria respectiva.

La Llei Audiovisual núm. 504/2002 destaca que el Consell Audiovisual Nacional, com a aval dels interessos públics en l’àmbit de la difusió radiotelevisiva garantirà “la protecció de la cultura i la llengua romaneses, així com de les llengües i les cultures de les minories nacionals”; i prendrà mesures perquè “s’utilitzi correctament la llengua romanesa i les llengües de les minories nacionals.“ L’Article 82 de la llei estipula que a les localitats en què una minoria nacional superi el 20%, els distribuïdors també garantiran els serveis de transmissió per als programes de retransmissió gratuïta en la llengua de la minoria respectiva. La televisió i la ràdio públiques a nivell nacional i local emeten programes en les llengües de les minories més nombroses (hongaresos, gitanos, alemanys, ucraïnesos, etc.). Segons la Decisió núm. 14/1999 del Consell Audiovisual Nacional, els programes de televisió en llengües que no siguin la romanesa s’han de traduir al romanès per mitjà de subtítols, doblatge o traducció simultània. L’única excepció a aquesta regla general són els vídeos musicals i els programes educatius d’aprenentatge de llengües estrangeres.

Segons l’informe Difusió en llengua minoritària i legislació a l’OSCE (17), l’accés de les persones que pertanyen a minories nacionals a “emissions en les llengües pròpies més enllà de les fronteres no està restringit, i no hi ha restriccions pel que fa a llengües particulars. Els tractats bilaterals que Romania ha conclòs amb els seus veïns (Hongria, Ucraïna, Bulgària, Iugoslàvia) contenen disposicions que garanteixen a aquestes minories l’accés gratuït i il·limitat a les difusions radiotelevisives, a la premsa i a les xarxes electròniques en les seves llengües pròpies.”

4. La minoria d'ètnia gitana