a) Incidència del factor edat

L’anàlisi dels resultats exposats a la taula 1 permet observar en gairebé tots els informants una probabilitat alta de mantenir la forma tradicional del morfema de 3a persona. Cal tenir en compte, tanmateix, que els enquestats de 6 a 11 anys són els únics que presenten una probabilitat de manteniment de [e] baixa (0,28). Aquests resultats són explicables, tal com ja s’ha observat en altres estudis del lleidatà (vegeu Creus, 1997; Carrera-Sabaté, 2002b), per la influència que exerceixen sobre els infants els models escolars. Aquesta influència deixa de ser tan forta quan els parlants passen per etapes de formació posteriors, tal com s’observa, d’una banda, en els estudis d’Aniansson (1979) i de Portz (1979), centrats en el suec i l’anglès, i també en els resultats obtinguts dels enquestats de 21 a 30 anys d‘Alguaire, els quals han tingut una escolarització en català.

b) Incidència dels estudis i dels coneixements de català escrit

Agafades aquestes dues variables de manera global, no s’observa cap factor que alteri el manteniment de la solució tradicional [e] de manera significativa. Val a dir, tanmateix, que hi ha un grup de parlants que presenta una probabilitat més alta d’alternar entre [e] i []: són els que tenen estudis secundaris (0,54) i també els que tenen coneixements de català escrit (0,60).

Si creuem les dades provinents de les variables edat, coneixements de català i estudis observarem d’entrada que tots els parlants amb coneixements de català escrit mantenen menys la solució [e] que els que no en tenen. Ara bé, si analitzem el comportament de parlants de 41 a 70 anys, alguns amb coneixements de català escrit i d’altres sense, hi observarem poques divergències i només en els de 51 a 60 anys les diferències en el manteniment de [e] són properes al 20 %:

Gràfic 1. Percentatge de manteniment de la solució [e]

A banda d’això, la combinació del nivell d’estudis amb els grups generacionals permet observar el següent: 1) De 51 a 70 anys, i sobretot de 51 a 60 anys, els enquestats d’estudis secundaris són els que emeten menys [e], seguits de poc pels que els tenen superiors. 2) De 31 a 40 anys els informants amb estudis superiors emeten significativament menys [e] que els d’estudis secundaris. 3) Els parlants de 21 a 30 anys, que són els primers que s’han escolaritzat en català, presenten un manteniment de la solució [e] diferenciat respecte dels altres grups generacionals (vegeu el gràfic 2): els parlants d’estudis superiors mantenen [e] en uns percentatges que depassen el 90 % i, en canvi, els d’estudis secundaris, en uns percentatges superiors al 10 %. Segurament, els parlants d’estudis superiors reivindiquen més que els altres els trets dialectals autòctons.

4) Els enquestats de 12 a 20 anys són els que emeten menys la solució [e], tot i que l’anàlisi de la probabilitat no els hagi considerat els parlants més innovadors.

Gràfic 2. Percentatge de manteniment de la solució [e]

4.1.2 L’entrevista i les converses

L’anàlisi de la parla amb un menor grau de formalitat dels 30 habitants d’Alguaire permet arribar a unes conclusions ben diferenciades de les obtingudes en el qüestionari de preguntes tancades. De manera general, la vocal final de la desinència de 3a persona de l’imperfet, del condicional i del present d’indicatiu en els verbs de la primera conjugació és pràcticament sempre [e]. Només s’ha recollit la variant [] en dos informants (nena i nen) de 6 a 11 anys. La relació de vocals recollides en aquests xiquets ha estat la següent: 1) [e] ha estat emesa en 19 verbs per la nena i en 23 pel nen; 2) [] ha estat emesa 2 vegades tant per la nena com pel nen.

A banda d’aquesta observació, l’anàlisi del morfema de temps de la 3a persona de l’imperfet d’indicatiu en dels verbs de la primera conjugació presenta molta variabilitat en els enquestats, paral·lelament a l’evolució d’aquest morfema en lleidatà: 1) [a j e], la forma menys emprada, només s’ha recollit en dos informants: 2 emissions en un home de 61 a 70 anys i 1 en una dona de 51 a 60 anys, tots dos amb estudis primaris i sense coneixements de català escrit. 2) [a e] presenta una incidència bastant alta, contràriament al que s’ha observat en el qüestionari de preguntes tancades, que no s’ha recollit. 3) [ae] alterna amb la variant anterior ([a e]) en uns percentatges bastant similars i [a], pròpia d’un estil de parla més formal, no s’ha pronunciat mai ni en l’entrevista ni en les converses.

Un cop observada la poca rellevància dels factors lingüístics a l’hora d’explicar la variabilitat del morfema 3, si analitzem la incidència dels factors socials veurem com les dades s’organitzen novament en funció de l’edat, els estudis i els coneixements de català. Cal tenir en compte, però, que, en general, els resultats no són tots significatius. (15)

Pel que fa a l’edat, observem un percentatge més elevat de [ae] que de [ae] en tots els grups generacionals excepte en els parlants de 61 a 70 anys, que presenten uns percentatges similars entre les dues formes, i en els de 6 a 11 anys, que emeten [ae] un 20 % més que [ae]. Els parlants de 21 a 30 anys presenten el percentatge de manteniment més alt de [ae]: el 83 % (vegeu el gràfic 3). L’anàlisi detallada dels resultats obtinguts enllaça de nou amb les prediccions realitzades en la part anterior i en els estudis d’Aniansson (1979) i Portz (1979): l’escola influencia la parla dels infants, però posteriorment, els parlants s’adapten a les formes del propi dialecte, sobretot quan la formalitat de l’acte comunicatiu no és gaire alta.

En el cas dels estudis, s’observa una progressió ascendent en l’ús de [ae] a mesura que augmenten:

En relació amb els coneixements de català, es detecta [ae] un 24 % més que
[ae] en els parlants amb nocions de català escrit:

Gràfic 5. Realitzacions del morfema -va segons els coneixements
de català escrit

4.2 Dades de la televisió

En les mostres recollides de la televisió lleidatana, l’ús de les solucions [e] i [] ve completament condicionat per la situació en què es troben els parlants. D’aquesta manera, als informatius la vocal que es correspon a les formes de l’escriptura, [], presenta un 77 % d’emissions i [e] un 23%. En canvi, als debats els percentatges s’inverteixen: 83 % d’emissions de [e] i 17 % de []. (Tots els resultats són significatius: F=131469, sig=0’000):

Gràfic 6. Realitzacions del morfema 3 a la televisió lleidatana