A la vista dels resultats obtinguts, l’anàlisi binomial del programa Goldvarb ens permet predir que en els debats hi ha una probabilitat molt alta de sentir la solució tradicional [e] (0.83) i en els informatius aquesta probabilitat és molt baixa (0.23) (Logaritme de versemblança: -163041, sig=0.000, prova de X²= 0.0000).

Si ens centrem en el sexe dels informants, podem observar que tant en els debats com en els informatius les dones presenten una probabilitat de manteniment de la solució tradicional [e] més alta que els homes.

5. Observacions generals

La comparació de resultats mostra un comportament lingüístic similar entre els habitants d’Alguaire i els locutors de la televisió lleidatana. En aquest sentit s’observa que, en general, en els fets de parla on predomina la formalitat hi ha una tendència a emetre formes fòniques que es corresponen a l’escriptura i, consegüentment, a perdre la caracterització morfològica que tradicionalment ha caracteritzat el lleidatà.

L’anàlisi dels fets de parla més formals condueix a classificar les emissions dels morfemes verbals en tres grups ben diferenciats: a) les mostres recollides en els informatius de televisió, on la probabilitat de mantenir [e] és de 0.23; b) les emissions enregistrades en el qüestionari elicitat de parlants d’Alguaire, on la probabilitat de mantenir [e] és de 0.819; c) les realitzacions fòniques provinents de debats televisats, on la probabilitat de mantenir [e] és de 0.83.

Aquesta primera distinció permet explicar la pèrdua de la forma tradicional [e] a favor de [] a com a resultat de la influència de la llengua escrita sobre l’oralitat, sobretot si es té en compte, d’una banda, que el manteniment més baix de la solució tradicional es dóna en el discurs escrit per ser llegit (informatius); i d’una altra, perquè, en termes generals, en lleidatà les vocals àtones ortografiades <a> s’emeten  []. En els parlants d’Alguaire, s’observa que el període d’escolarització, en català, és un factor definitiu per explicar la pèrdua de trets dialectals, fet que corrobora de nou la connexió entre llegua oral i llengua escrita.

En els fets de parla menys formals es detecta un manteniment absolut de la solució tradicional [e] en les converses espontànies dels enquestats d’Alguaire, amb la intrusió esporàdica de [] per part de parlants de 6 a 11 anys. A banda d’això, es comptabilitza una alternança bastant alta entre les terminacions de l’imperfet d’indicatiu [ae] i [ae], les qual han quedat reduïdes a [ae] i [a] en els fets de parla més formals. En les converses i l’entrevista, la pronunciació més elevada de [ae] correspon, un altre cop, a parlants en període d’escolarització, els quals adeqüen la pròpia pronúncia a les pautes de l’escriptura.

6. Bibliografia

ANIANSSON, E. "Barns sprakliga förmaga: Redogörelse för ett par test." FUMS Rapport. [Uppsala] (1981), núm. 84.

BAYLEY, R. "The Quantitative Paradigm." J. K. Chamberts; P. Trudgill; N. Schilling-Estes (eds.) The Handbook of Language Variation and Change. Massachusetts: Blackwell (2002), p. 117-141.

BELL, A. "Language style as audience design." Language in Society. (1984), núm. 13, p. 145-204.

BIBER, D. "An Analytical Framework for Register Studies." D. Biber; E. Finegan (eds.) Sociolinguistic Perspectives on Register. Nova York i Oxford: Oxford University Press (1994), p. 31-56.

BRIGGS, C. Learning How to Ask: A Sociolinguistic Apprasial of the Role of the Interview in Social Science Research. Cambridge: Cambridge University Press, 1986.

BROWN, P.; LEVINSON, S. "Social structure, groups, and interaction." K. R. Scherer, H. Giles (eds.) Social markers in speech. Cambridge: Cambridge University Press (1979), p. 291-341.

CARRERA-SABATÉ, J. "L'estadística en l'anàlisi de la variació fonètica: una aplicació del programa Goldvarb." Noves SL, primavera de 2002a. http://www.gencat.cat/llengua/noves

CARRERA-SABATÉ, J. Escola catalana i variació fonètica. Una evolució del vocalisme àton a Alguaire i a Lleida. Lleida: Pagès Editors, 2002b.

CASANOVAS M.; CREUS, I. "Apunts sobre el lleidatà: fonètica i morfosintaxi." Zeitschrift für Katalanistik, (1999), núm. 12, p. 83-108.

CHAMBERS, J. K.; TRUDGILL, P. SCHILLING-ESTES, N. The Handbook of Language Variation and Change. Massachusetts: Blackwell, 2002.

CREUS, I. La flexió verbal a Bell-lloc d’Urgell. Un estudi morfofonològic. Tesi de Llicenciatura. Lleida: Universitat de Lleida, 1997.

CREUS, I. "La morfologia verbal nord-occidental." Estudis de Llengua i Literatura Catalanes XLV. Barcelona: PAM, (2002), núm. 1, p. 33-66.

DE CESARIS, J. A. "Les divisions dialectals del català". Actes del Setè Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes. Barcelona: PAM, (1986), p. 679-701.

ECKERT, P. Linguistic variation as social practice. Massachusetts: Blackwell, 2000.

GILI I GAYA, S. Estudi fonètic del parlar de Lleida. Miscel·lània Filològica dedicada a D. Antoni M. Alcover. Palma de Mallorca: Círculo de Estudios, 1931.

GRIERA, A. "El català nord-occidental." Butlletí de Dialectologia Catalana, [Barcelona] (1920), núm. VIII.

GREGORY, M.; CARROLL, S. Lenguaje y situación. Variedades del lenguaje y sus contextos sociales. México: Fondo de Cultura Económica. [Trad. de: Language and Situation. Language Varieties and their Social Contexts.], [1978] 1986.

HALLIDAY, M. A. K. El lenguaje como semiótica social. La interpretación social del lenguaje y del significado. México: Fondo de Cultura Económica. [Trad. de Language as Social Semiotics. The Social Interpretation of Language and Meaning. Arnold. London.], [1976] 1982.

HAZEN, K. Identity and Ethnicity in the Rural South: A Sociolinguistic View through Past and Present be. Durham: Duke University Press, 2000.

HYMES, D. Foundations in sociolinguistics: An ethnographic approach. Philadelphia: University of Pennsylvania Press, 1974.

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Proposta per a un estàndard oral de la llengua catalana. II. Morfologia. Barcelona: IEC, [1992] 1994.

LABOV, W. The social stratification of English in New York City. Washington D.C.: Center for Applied Linguistics, (1966), p. 170-171.

LABOV, W. Sociolinguistic patterns. Philadelphia: University of Pennsylvania Press, 1972.

LLORET, M. R.; VIAPLANA, J. "Variació, fonologia i morfologia." M. R. Lloret et al. (eds.) Anàlisi de la variació lingüística. PPU. Barcelona: PPU, (1997), p. 93-120.

MARTÍ, J. Contribució a l'estudi del dialecte occidental. Tarragona: Diputació Provincial de Tarragona, 1970.

PORTZ, R. "Another look at stages in the acquisition of standard English." Ninth International Congress of Phonetic Sciences. Copenhagen, 1979.

PUEYO, M. L'estructura fonològica del vocalisme lleidatà. Treball inèdit. Lleida, 1976.

RAND, D.; SANKOFF, D. GoldVarb: A Variable Rule Application for the Macintosh (version 2.1). Montréal: Centre de recherches mathématiques de la Universitat de Montréal, 1991.

RECASENS, D. Fonètica descriptiva del català. Barcelona: IEC, [1991] 1996.

ROBINSON, J.; LAWRENCE, H.; TAGLIAMONTE, S. A Multivariate Analysis Application for Windows. User’s manual. York: Universitat de York, 2001.

ROMERO, S. "Escolarització i variació intralingüística: el cas de l’article etimològic en el català nord-occidental." Jornades sobre Llengua i Ensenyament, (1995), núm, I, p. 225-236.

SANKOFF, D. "A quantitative paradigm for the study of communicative competence." Bauman, R.; Sherzer, J. (eds.) Explorations in the Ethnography of Speaking. Cambridge: Cambridge University Press, (1974), p. 18-50.

SEGARRA, M. Història de l’ortografia catalana. Barcelona: Empúries, 1985.

SISTAC, R. "El dialecte nord-occidental en els àmbits d'actuació formals." Jornades de la Secció Filològica de l'IEC a Lleida. Barcelona: IEC, (1992), p. 39-43.

SOLANS, E. "Introducció a la morfosintaxi de la parla nord-occidental (Lleida)". Ilerda Humanitats [Lleida] (1990), núm. XLVIII, p. 209-215.

SPILLNER, B. "Style and register." U. Ammon, N. Dittmar i J.Mattheier (eds.) Sociolinguistics. Berlin: Mouton de Gruyter (1987), núm. I, p. 273-285.

TURULL, A. "Notes sobre el lleidatà". Ilerda Humanitats. [Lleida] (1990), núm. XLVIII, p. 201-206.

VENY, J. Els parlars catalans. Palma de Mallorca: Raixa, 19823.

VIAPLANA, J. Dialectologia. València: Universitat de València, 1996.

YOUNG, R.; BAYLEY, R. "VARBRUL analysis for second language acquisition research." Bayley, R.; Preston, D. R. (eds.) Second Language Acquisition and Linguistic Variation. Amsterdam: John Benjamins (1996), p. 253-306.

Josefina Carrera-Sabaté
University de Barcelona i de Lleida
josefinacarrera@teleline.es