7.2. Institucions sanitàries i socials

Gràfic 9. Institucions sanitàries i socials

En els subsectors en què es divideix el sector d'institucions sanitàries i socials, les diferències més substancials són entre les institucions sanitàries i les AMPA. Les AMPA i les associacions culturals tenen un increment similar entre la primera i la darrera observació i les entitats esportives augmenten 15 punts i continuen en la franja més alta comparada amb els altres subsectors. L'augment de les institucions sanitàries, de 22 punts, és comparable amb el de les empreses privades, tot i que, a parer nostre, la relació més o menys estreta amb organismes públics de les institucions d’aquest sector fa que l’INL de partida sigui més elevat que el de les empreses privades.

8. Anàlisi per factors

L'Indexplà es basa en un sistema d'indicadors, agrupats per factors. Fem una descripció breu de cada factor:

1. Imatge i retolació: és la identificació social de l'organització.

2. Adequació lingüística del personal: és el grau d'adequació dels coneixements lingüístics del personal.

3. Criteris d'ús lingüístic: es refereix a l'adopció de criteris d'ús lingüístic.

4. Documentació d'ús extern: són els documents impresos d'ús extern.

5. Comunicacions exteriors: són els textos orals i escrits de difusió externa a l'organització.

6. Documentació i comunicacions internes: són documents estàndards i comunicacions orals i escrites de caràcter intern.

Gràfic 10. Resultat per factors de tots els subsectors

L'índex per factor del conjunt de totes les organitzacions de cada subsector ens indica que els que impliquen canvis relativament senzills que depenen directament d’una decisió de la direcció de les organitzacions (com la imatge o la documentació i comunicacions externes) són més fàcils d’assumir que els que impliquen canvis que afecten el personal, com l’adequació lingüística. Aquest factor és el que sempre és més baix en tots els sectors observats i el que costa més d’incrementar, tant per la inversió econòmica i de temps que ha de fer l’organització en formació com perquè és on el canvi s’observa més a mitjà i llarg termini que a curt termini.

Vegem la comparació dels objectius i de les actuacions previstes en dues entitats d'INL inicial molt diferent:

a) Anàlisi d'una entitat amb INL baix

Gràfic 11. Indexplà '98. Lacoma, Santolaya, Malet y Cornet, abogados y economistas

En aquest cas es tracta d'una despatx d'advocats amb una plantilla de vuit treballadors. Es tracta d'una empresa petita pel que fa al volum de personal.

Els factors econòmics i productius no tenen rellevància a l'hora de mesurar l'Índex de Normalització Lingüística (INL) d'una organització.

En el pla lingüístic, a la primera observació de l'Indexplà hi ha un INL de 6%. Segons l'índex es desprèn que no està en condicions d'atendre el públic en català i que la intervenció ha d'anar orientada a assolir un increment substancial de l'ús del català a tots els àmbits, des de la imatge d'identificació de l'empresa, l'adequació lingúística del personal i establir uns criteris, tant pel que fa a l'atenció al públic com en les comunicacions escrites. Es tracta de programar un seguit d'actuacions que intervinguin en l'augment de tots els factors.

En la segona mesura observem que l’INL ha augmentat en 24 punts. S'ha incrementat de manera més considerable les actuacions que tenen un resultat immediat com són els factors d'imatge i de traducció i correcció de la documentació. Altres factors necessiten més temps per reflectir el progrés, com és el cas de l'adequació lingüística i l'aplicació dels criteris d'ús lingüístic.

En la tercera i quarta mesura es pot veure com queda reflectit l'increment en els factors que necessiten més temps per aconseguir l'objectiu proposat.

Com a conclusió, es valora positivament l'augment de l'INL que ha passat de 6 punts a 67 a la quarta mesura i es proposa una darrera observació al final del procés de formació. El procés de formació del personal, repetim, és l'actuació que necessita més temps per obtenir un resultat satisfactori i on es troben més obstacles per al canvi lingüístic.

b) Anàlisi d'una entitat d'INL molt elevat

Gràfic 12. Indexplà '98

9. Indexplà Eix de Serveis

Es tracta d'una empresa de serveis que destina la seva oferta a l'escola i al lleure. Té una plantilla de 22 treballadors.

La primera observació del pla lingüístic dóna un INL de 81%. És un índex que ha assolit un grau elevat d'utilització del català a l'empresa. En aquest cas es va signar un conveni per desplegar un pla d'autonomia lingüística.

Si s'observen els sis factors veiem que la imatge, les documentacions i les comunicacions de l'empresa ja eren a la primera observació d'un INL al voltant del 90%, en canvi és en l'adequació lingüística on s'observa l'índex més baix, un 23%.

Resulta evident que les necessitats lingüístiques de l'empresa són només de formació i que la resta de factors no necessiten gaire intervenció i només amb l'augment de l'adequació lingüística, per ponderació i interrelació amb la resta de factors, ja assoliran un nivell més elevat.

Només s'han fet dues observacions més i, malgrat que s'han dut a terme revisions de documentació i altres aspectes puntuals d'assessorament, pràcticament no han variat els factors. És necessari un procés més llarg de formació i d’implicació de l’empresa per incentivar el personal a formar-se per aconseguir que l'adequació lingüística del personal assoleixi el nivell necessari perquè puguin ser lingüísticament autònoms.