|
 |
 |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
L'aplicació de l'Indexplà a la ciutat de Barcelona, per Montserrat Peitx | |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
 |
CONTINUA |
|
9.1. Canvi fonamental en l'estructura dels plans de normalització Amb l'aplicació de l'Indexplà es van dissenyar els plans de normalització lingüística a partir del diagnòstic dels factors i es van poder concretar els objectius de l'organització respecte a l’increment de l’ús del català de manera molt més estructurada i concreta. 10. Anàlisi de les primeres observacions dels factors 10.1. Àmbit socioeconòmic Gràfic 13. Factors de l'àmbit socioeconòmic
En aquesta gràfica podem observar les diferències per subsector de tots els factors en les primeres observacions de l'Indexplà. És evident que el factor que necessita més intervenció és la formació del personal i és on les empreses han de dedicar més esforços. En el subsector d'empreses públiques cap factor supera el 80% de l'INL. Tots els factors menys l'adequació lingüística del personal estan dins la franja en la qual es considera que han assolit el nivell llindar de normalització. S'ha de tenir en compte que només s'han observat dos organismes i pot ser que distorsionin els resultats globals. El col·legis professionals tenen un comportament similar al de les empreses públiques, tot i que tenen la diferència entre la majoria dels factors i el de l'adequació lingüística molt més accentuada. En aquest cas s'han observat set organitzacions. En el grup d'empreses privades cap factor supera el nivell llindar de normalització lingüística, tots estan per sota del 60% i l'adequació lingüística és, com en els altres subsectors, el que té un INL més baix. 10.2. Institucions sanitàries i socials Gràfic 14. Factors institucions sanitàries i socials
Aquesta gràfica ens mostra les diferències de les primeres observacions dels factors dels subsectors de les Institucions sanitàries i socials. En el subsector de les associacions culturals s'observa que tots els factors menys l'adequació lingüística estan dins la franja del nivell llindar de normalització. Les entitats i clubs esportius tenen tots els factors dins la franja de nivell llindar, fins i tot l'adequació lingüística del personal; és l'únic grup que té aquest factor al mateix nivell dels altres. Les institucions sanitàries i les AMPA tenen valors similars. Un cop analitzats els resultats de l'estudi de les 300 observacions de l'Indexplà a la ciutat podem concloure que es tracta d'una eina no solament útil, sinó també necessària per poder mesurar d'una manera fiable els avenços o l'estancament dels usos de la llengua catalana en el conjunt d'organitzacions de la ciutat amb les quals s'ha signat un conveni i per tant han demostrat el seu interès i sensibilització per incorporar o millorar el nivell de català de la seva organització. Les conclusions per sectors i factors s’han anat comentant darrere de cada gràfic; cal incidir en tot cas en el factor de l’adequació lingüística, que és el que presenta nivells més baixos i sabem, també, que és el factor que necessita el període de temps més llarg per pujar el nivell, ja que el procés per aconseguir la competència lingüística és el més llarg de tots els factors. El subsector de les empreses privades és global i l’estudi no s’ha fet tenint en compte el tipus d’activitat. Caldria preveure la distribució de les empreses en funció de la seva activitat i es podria arribar a conclusions que podrien portar a nous enfocaments en els serveis que s’hi ofereixen. És evident que els organismes que hem observat no representen una mostra de tot el ventall de la ciutat; tal com ja hem indicat més amunt, seria interessant fer l'observació de l'Ofercat per tenir el diàgnòstic complet dels usos del català a la ciutat. Montserrat
Peitx |
