Logotip de la revista Noves SL

Presentació

hemeroteca

bústia

Logo


L'aplicació de l'Indexplà a la ciutat de Barcelona, per Montserrat Peitx


CONTINUA


Gràfic 3. INL per sector. 1a observació

Gràfic 3. INL per sector. 1a observació

Un estudi de la primera observació de les entitats dels tres sectors prioritaris dóna un INL global per sector. Aquest índex abans de dur a terme actuacions destinades a incrementar el coneixement i l’ús del català és més alt en el sector que inclou les administracions (el d’ús oficial i drets lingüístics) i no arriba al llindar que comentem més amunt en els dos sectors restants. La primera reflexió que cal fer-se és per què en el sector d’ús oficial l’INL global de partida no assoleix un percentatge elevat d’ús del català si hi inclou les administracions: hi influeix que en aquest sector s’hi inclogui també el món del dret (despatxos d’advocats, procuradors, gestories), com també que no s’estableixin convenis per impulsar l’ús del català en aquells organismes públics que tenen un ús normal de la llengua catalana; la resta de reflexions que ens puguem fer haurien de ser objecte d’un altre article.

6. Anàlisi de les primeres observacions per subsectors

6.1. Ús oficial i drets lingüístics

Gràfic 4. Ús oficial i drets lingüístics

Gràfic 4. Ús oficial i drets lingüístics

En el sector d'ús oficial i drets lingüístics s'observa una diferència substancial entre els dos subsectors que l’integren. Les organitzacions vinculades a l'administració tenen una mitjana d'INL del 81%; en canvi, un despatx d'advocats, que pertany a aquest sector però que no deixa de ser una empresa, té un INL del 6%. Només es reflecteixen quatre observacions d'organismes públics i una de professionals del món del dret.

6.2. Institucions sanitàries i socials

Gràfic 5. Institucions sanitàries i socials

Gràfic 5. Institucions sanitàries i socials

El sector institucions sanitàries i socials, que té un índex inicial per sota del nivell llindar (55), si s'analitza per subsectors s'observa que hi ha una diferència de 20 punts entre els extrems. Les institucions sanitàries (hospitals, consultoris, mútues...) amb les quals hem treballat i treballem a Barcelona tenen un comportament de tipus empresarial, molt similar al del subsector de les empreses privades.

6.3. Àmbit socioeconòmic

Gràfic 6. Àmbit socioeconòmic

Gràfic 6. Àmbit socioeconòmic

En l'àmbit socioeconòmic hi ha dos subsectors que estan en la franja alta de l'INL (els que són assimilables a les institucions públiques: els col·legis professionals i les empreses públiques) i, en canvi, les empreses privades estan uns 27 punts per sota dels col·legis professionals i 33 punts per sota de les empreses públiques.

7. Primeres i últimes observacions de tots els sectors

Gràfic 7. Primera i última observació per sector

Gràfic 7. Primera i última observació per sector

Les entitats que recull el gràfic són el subconjunt d’organitzacions a les quals s'han fet tres o més observacions, és a dir, amb les quals hi ha hagut una feina d’extensió del coneixement i de l’ús del català durant més de dos anys.

L'INL ha crescut de manera similar en l'àmbit socioeconòmic i en el sector d'Institucions sanitàries i socials (al voltant dels 15 punts) i ha augmentat més en les organitzacions de l’àmbit de l’ús oficial L’àmbit socioeconòmic o assimilat és el que avança més lentament en la consecució dels objectius marcats.

7.1. Àmbit socioeconòmic

Gràfic 8. Àmbit socioeconòmic

Gràfic 8. Àmbit socioeconòmic

Si observem l'INL per subsectors en aquest àmbit, veiem que els col·legis professionals i les empreses públiques augmenten 10 i 4 punts, respectivament, i que han assolit un grau elevat d'utilització del català. Contràriament, el creixement de les empreses privades, que parteix d'un INL molt més baix, augmenta 15 punts i se situa en un nivell llindar de normalització. Com més alt és l’INL de partida, menys creixement relatiu hi ha, un comportament similar al que succeeix amb els índex de coneixement del català que s’observa en els censos i padrons.


2 de 4