|
 |
|
Estiu 2003 |
 |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
El seguiment de l’evolució de la situació lingüística al Quebec, un projecte amb una agenda coneguda, per Pierre Bouchard | |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
L’Oficina quebequesa de la llengua francesa (OQLF) ha rebut recentment el mandat de fer el seguiment de l’evolució de la situació lingüística al Quebec i de fer-ne un informe per al ministre almenys cada cinc anys. La realització d’aquesta tasca s’ha de veure com una continuació de la que es va iniciar als anys 90. L’autor presenta en aquest article els plantejaments i els treballs preparatoris per a la realització d’aquest mandat, així com el pla de treball que d’alguna manera conformarà l’estructura del proper estudi. Pel que fa a les estratègies de difusió, l’autor es fa ressò d’una decisió del Comitè de seguiment, que no desitja esperar l’elaboració de l’informe previst per la llei per difondre els indicadors actualitzats o novament elaborats, i les recerques fetes en aquest context, sinó que voldria fer-ho a mesura que es pugui disposar d’aquestes dades, mitjançant la publicació de petits fascicles i a Internet. El pla per a l’estudi consistiria a integrar tots els indicadors produïts per tal d’establir-ne, així s’espera, un diagnòstic clar.
|
||
|
 versió per imprimir 25KB |
||
|
Sumari 3. El
seguiment de la situació lingüística 1. Introducció L’1 d’octubre del 2002, en el marc de les darreres modificacions aportades a la Carta de la llengua francesa, l’Oficina quebequesa de la llengua francesa ha rebut recentment el mandat de fer el seguiment de l’evolució de la situació lingüística al Quebec, i d’elaborar-ne un informe per al ministre almenys cada cinc anys, sobretot pel que fa referència a l’ús i a l’estatus de la llengua francesa, i a les actituds i als comportaments dels diferents grups lingüístics (L.R.Q., c. C-11, a. 160). És sorprenent i interessant que aquest mandat es retrobi en la Carta de la llengua francesa. En efecte, per a les persones que han seguit l’evolució de la situació linguística al Quebec, es pot constatar que l’organització del seguiment de la situació lingüística al Quebec no es va iniciar fins als anys 90, i això, tot i que els esforços de francesització es van iniciar oficialment molt abans, és a dir, als anys 70. Un bon nombre de recerques s’han dut a terme amb anterioritat (en els àmbits del treball, dels mitjans de comunicació i dels serveis; sobre les actituds dels grups lingüístics; i sobre la qualitat i el mestratge del francès, entre moltes d’altres); i hi havia moltes dades administratives disponibles, però fins aleshores s’havien fet pocs esforços per articular totes aquestes dades i establir un diagnòstic fiable de la situació lingüística. No obstant això, al llarg dels anys 90, aquesta preocupació va sortir a la llum i va donar lloc a alguns precedents que es plantejaran en la primera part d’aquest article, uns precedents que inspirarien, a més, el seguiment avui dia inscrit en una llei. Aquesta obligació de fer periòdicament un informe sobre l’evolució de la situació lingüística també és molt interessant, ja que assegura un cert reconeixement a la funció d’avaluació de l’aplicació de la política lingüística, i aporta al govern els mitjans per seguir-ne la situació i de respondre segons les necessitats. La segona part d’aquest article tractarà sobre els treballs elaborats o per elaborar en aquest nou context. El 1992 el Consell de la llengua francesa, en col·laboració amb els altres organismes creats per la Carta de la llengua francesa (l’Oficina de la llengua francesa, la Comissió de protecció de la llengua francesa i la Comissió de toponímia) i el Secretariat de política lingüística, ha començat a treballar realment des d’aquesta òptica. Així, la publicació del fascicle Indicateurs de la situation linguistique au Québec el 1992 constituïa una primera experiència important al Quebec, tot i que era limitada. La conjuntura econòmica d’aleshores no permetia fer noves recollides de dades, i es va decidir de limitar l’operació a les dades existents, aplegant-les i integrant-les en grans temàtiques, per proposar així una mena de taula de control de la francesització al Quebec. El fascicle que es va publicar en aquell moment presenta informacions relatives a la població, la immigració, l’educació, el treball, els ingressos, les comunicacions, la cultura, la certificació de les empreses i dels organismes de l’Administració, la toponínimia. Aquest fascicle, i és important de subratllar-ho, no s’ha reeditat després, però un cert nombre dels indicadors que hi eren presents s’han actualitzat el 1995 amb motiu de l’estudi de la situació lingüística, que tractarem més endavant. El 1994, el mateix equip ha seguit amb el treball iniciat el 1992, aprofundint en la temàtica del treball amb l’ajuda de seixanta-un indicadors i d’una anàlisi, que integren un gran nombre de dimensions de la llengua de treball tractades en aquell moment. Aquesta anàlisi ha permès d’articular entre ells els indicadors disponibles en l’àmbit del treball, i de comprendre millor l’acció dels factors favorables o desfavorables per a l’ús del francès. Aquesta publicació no podia sinó preparar i servir per a la realització d’un estudi més englobador, que el Govern de l’època encarregaria a un Comitè interministerial. En efecte, es va encarregar i dur a terme un estudi el 1995, que es va publicar el 1996 (Comité interministériel…, 1996). Des del 1977, semblava que tot i els canvis importants sobrevinguts en la legislació lingüística, (1) la societat quebequesa afrontava noves necessitats, alimentades pricipalment pel context demolingüístic, per la mundialització de l’economia i per l’adveniment de les noves tecnologies de la informació. Aquests eren els aspectes que semblava que el Comitè interministerial havia d’examinar sobre la situació de la llengua francesa en un gran nombre d’esferes de la societat quebequesa. Així, l’estudi que es va fer aleshores tracta sobre la llengua de treball, de la francesització de les empreses, de la llengua del comerç i dels negocis, de la llengua de l’Administració i dels organismes parapúblics, de la llengua de l’ensenyament, de la llengua de la integració dels immigrants, de la llengua de les pràctiques culturals i del francès en la mundialització dels intercanvis i de la informació. En resulta, doncs, que s’ha recorregut un llarg camí des del 1977 vers un ús normal i habitual de la llengua francesa al Quebec. En efecte, s’ha pogut observar una progressió neta vers la generalització de l’ús del francès en diferents àmbits; per exemple, una gran majoria de joves immigrants assisteixen a l’escola francesa, i augmenta l’ús del francès en el món dels negocis. D’altra banda, també s’ha pogut veure que encara queda camí per recórrer per tal de fer del francès la llengua comuna dels quebequesos. Una altra operació d’envergadura s’ha dut a terme al llarg de l’any 2000-2001 per la Commissió dels Estats generals sobre la situació i el futur de la llengua francesa al Quebec. Aquesta comissió tenia com a mandat identificar i analitzar els principals factors que poden influenciar sobre la situació i el futur de la llengua francesa al Quebec, d’extreure’n les perspectives i les prioritats d’acció pertinents, de procedir a l’examen dels articles de la Carta de la llengua francesa i, en general, de presentar unes recomanacions per tal d’assegurar l’ús, la difusió i la qualitat de la llengua francesa al Quebec (Commission des Etats généraux…, 2001 : i). Contràriament al Comitè interministerial, que s’havi esforçat «per proveir un retrat xifrat de les situacions observades, cada vegada que les dades estaven disponibles» (Comité interministériel…, 1996 : 219), aquesta commissió ha triat per dur a terme el seu mandat tenir «unes audiències en totes les regions del Quebec, igualment que en l’àmbit nacional», d’organitzar «unes jornades temàtiques i un col·loqui internacional sobre uns aspectes precisos i neuràlgics per al futur del francès al Quebec» (Commission…, 2001 : i). Des d’aleshores, n’ha resultat un estudi de tipus qualitatiu, que dóna compte de progressos considerables acomplerts des del 1977 (ex.: en els àmbits de la llengua de l’ensenyament, de la llengua del comerç i dels negocis i de la francesització de les empreses). D’altra banda, els commissaris han arribat també a constatar que aquesta situació no és, però, irreversible. Segons ells, «faria falta molt poca cosa per trencar aquesta cohesió social. Noves pressions, atribuïbles a una nova situació econòmica i social sobre el pla internacional, que tendeix a imposar l’anglès sobre el francès, fan de manera que en l’actualitat es poden observar al Quebec certs retrocessos i estancaments (Commission…, 2001 : 10). En resum, aquesta constatació no podia sinó incitar el govern a crear els mitjans per seguir l’evolució de la situació lingüística al Quebec, i és això el que s’ha fet, introduint en la llei 104 (L.Q. 2002, c. 28) aquesta obligació de vetllar per la situació, i d’elaborar-ne un informe per al ministre almenys cada cinc anys. 3. El seguiment de la situació lingüística Segons les darreres modificacions aportades a la Carte de la llengua francesa, un nou estudi s’ha d’haver fet abans de l’octubre del 2006, la data d’aniversari de l’entrada en vigor de la Llei 104 (L.Q. 2002, c. 28). Com preparar-se per a la realització d’aquest estudi? Aquesta és la pregunta general que l’equip de recerca de l’Oficina quebequesa de la llengua francesa s’ha plantejat. I la resposta a aquesta qüestió no és gens fàcil. S’havia de començar de nou o construir sobre el que ja estava fet? Quina perspectiva s’havia d’adoptar? Qui hauria de fer què? Com s’havia de fer i quan? Amb quins pressupostos? Com i quan s’haurien de difondre? Aquestes són algunes de les preguntes que s’han posat sobre la taula i a les quals semblava important de donar possibles respostes al més aviat possible. A més, la llei preveia la creació d’un comitè de seguiment de la situació lingüística compost d’«un president, escollit entre els membres de l’Oficina», d’un «secretari, escollit entre el seu personal», i de «tres persones que no són membres de l’Oficina o del seu personal». D’altra banda, la llei esmentava que el Comitè de seguiment de la situació lingüística havia de comptar segons la llei «almenys amb dos especialistes en demografia o en sociolingüística» (L.R.Q., c. C-11, a. 165.12). Altres preguntes s’afegien, doncs, a les esmentades amb anterioritat. Qui formaria part d’aquest comitè? Quin seria el paper d’aquest comitè i com s’integrarien els seus membres amb l’equip de recerca i els col·laboradors externs? Quin seria el mandat d’aquest comitè? La llei estipulava que el Comitè de seguiment de la situació lingüística sotmet «a l’Oficina, si li ho demanen o per iniciativa pròpia, unes propostes i opinions» (L.R.Q., c. C-11, a. 165.11). Però com es pot interpretar aquest redactat? L’equip de recerca s’ha plantejat aquesta qüestió i els membres del comitè han fet el mateix. Aquests darrers han definit els seu mandat de la manera següent :
En fi, l’amplitud del mandat confiat pel legislador va portar l’equip de recerca a reflexionar sobre les modalitats de la realització d’aquest estudi. Ràpidament ens va semblar que el treball no es podia fer únicament de manera interna. D’altra banda, se’n podia extreure una lliçó de l’experiència passada en el sentit que una operació com aquesta no es podia dur a terme sense una col·laboració important de socis (Georgeault, 2003 : 359), de la mateixa manera que sense recórrer a un comitè científic de reconegut prestigi o amb aquesta solvència. Des dels inicis s’ha fet de manera per integrar un cert nombre de socis als processos de realització d’aquest seguiment i per treballar en comú amb el Comitè de seguiment. Continuarem tractant aquest aspecte en les pàgines següents. Totes aquestes qüestions han portat a l’equip de recerca de l’Oficina quebequesa de la llengua francesa a buscar els millors mitjans per dur a terme el mandat confiat. Una primera decisió d’importància ha estat el fet de partir dels indicados ja publicats i dels estudis també fets, i de sotmetre-ho tot a un grup d’experts, als membres del comitè de seguiment i altres. I una altra decisió, i no la menys important, ha estat de crear dos grups de treball per a les preguntes que no havien estat formalment abordades anteriorment, és a dir, la qualitat i el mestratge del francès, i els comportaments i les actituds dels diferents grups lingüístics. 3.1.1. Sessió de pluja d’idees La idea de consultar a un grup d’experts ha fet que l’equip de recerca organitzés el novembre de 2002 una sessió de pluja d’idees al voltant dels següents temes, que ja estaven plantejats en l’estudi de 1996: llengua i població, llengua i immigració, llengua i ensenyament, llengua i treball, llengua i informàtica, llengua i ingressos, francesització dels llocs de treball, i llengua del comerç i dels negocis. Els objectius d’aquesta sessió havien estat definits de la manera següent:
|
