De fet, lligat amb les decisions ja preses, partint dels indicadors ja publicats i dels estudis també fets, i per tal d’assegurar el bon desenvolupament de la trobada, els Indicateurs de la situation linguistique au Québec. Édition 1992; els Indicateurs de la langue du travail au Québec. Édition 1994 i el Rapport du Comité interministériel sur la situation de la langue de travail, 1996, han constituït el menú principal dels treballs d’aquesta sessió. A partir d’això, nosaltres vam poder determinar quins indicadors s’havien d’actualitzar, deixar de banda, o quins indicadors s’havien de desenvolupar (a partir de recerques ja fetes i de recerques per fer). A més de les crítiques aportades, totes pertinents, es va fer també un gran nombre de propostes, que permetran sense cap dubte fer un estudi més complet i de qualitat científica superior a l’anterior.

3.1.2. Creació dels grups de treball

A més de la consulta als experts gràcies a una sessió de pluja d’idees, també s’han creat dos grups de treball formats per recercadors amb experiència en l’àmbit o en àmbits interrelacionats, per orientar els treballs en matèria de qualitat i de mestratge del francès i en matèria de comportaments i d’actituds dels diferents grups lingüístics.

Els treballs endegats a la fi de la tardor del 2002 s’havien d’acabar a finals de març del 2003 per poder-los tenir en compte en l’establiment del pla de treball de 2003-2004, de què parlarem més endavant.

El grup de treball sobre els comportaments i les actituds dels diferents grups lingüístics havia rebut el mandat de proposar unes orientacions quinquenals de recerca per tal d’efectuar un seguiment fiable dels comportaments i actituds dels diferents grups lingüístics al Quebec. Entre altres coses, havia de deixar clars els eixos de recerca que s’havien de tenir en compte per al nou mandat confiat per la llei, i enumerar les pistes de recerca que podrien formar part del proper programa quinquenal de recerca.

Pel que fa al grup de treball sobre la qualitat i el mestratge del francès, aquest havia rebut un mandat similar al del grup anterior, és a dir, proposar una manera per abordar la qualitat i el mestratge de la llengua, la qual cosa permet efectuar un seguiment fiable de l’evolució d’aquestes qüestions al Quebec. D’altra banda, els objectius d’aquest darrer grup diferien dels del grup precedent, tenint en compte el tema tractat i les posicions sovint antagonistes que aquest tema suscita. Així mateix, aquest grup també hauria d’inventariar i documentar les posicions relatives a la qualitat i el mestratge de la llengua, trobar els punts de convergència entre les diferents posicions observades, determinar la o les orientacions que haurien d’estar subjacents en les recerques que s’haurien de fer en aquest àmbit, i enumerar els àmbits de recerca que podrien formar part del proper programa quinquenal de recerca relatiu a la qualitat i al mestratge de la llengua.

La presentació de les conclusions dels treballs d’aquests dos grups sens dubte desbordaria l’objectiu que aquest article persegueix. No obstant això, hem de dir que les principals conclusions s’han integrat al pla de treball de 2003-2004, o s’integraran en els pròxims plans de treball; aleshores serà el moment de presentar-ne les temàtiques escollides.

3.2. Pla de treball

A partir d’això, s’ha elaborat un pla de treball per a l’any 2003-2004 amb l’objectiu declarat de procedir, en primer lloc, a l’actualització dels principals indicadors ja publicats per estar, consegüentment, en millor posició per determinar els indicadors que cal elaborar per tal de completar l’estudi, cosa que formaria més aviat part dels plans de treball futurs. En efecte, tots els indicadors presentats als experts i jutjats com a pertinents s’han inscrit en el pla de treball d’aquest any, un pla de treball que, d’altra banda, ha estat ratificat pel Comitè de seguiment de la situació lingüística. Òbviament, aquesta planificació desborda les capacitats de producció de l’equip de recerca de l’Oficina; hem de dir que també inclou les col·laboracions sol·licitades per diferents socis, les quals han estat totes acceptades.

El pla de treball inclou deu temàtiques diferents, però de més o menys gran envergadura, almenys aquest any. En efecte, és molt probable que per a una determinada temàtica, hi hagi pocs indicadors per actualitzar, però que en els propers plans de treball, n’hi hagi més.

La major part dels treballs acceptats per a aquest any tractaran evidentment les temàtiques llengua i població i llengua i immigració. La publicació recent de les dades del cens de 2001 explica en gran part la inversió en aquestes temàtiques. En el cas de la temàtica llengua i població, per exemple, s’actualitzaran els indicadors que tractin les principals variables demolingüístiques (llengua materna, llengua parlada a casa, coneixement del francès i de l’anglès, principal llengua oficial parlada) i també alguns fenòmens que hi estan relacionats, com ara les transferències lingüístiques, la fecunditat i les migracions interprovincials. Hem de dir, però, que altres projectes d’envergadura estan anotats en l’agenda d’anys propers, com ara l’evolució del pes dels francòfons sobre alguns territoris, l’impacte de l’exogàmia i els comportaments lingüístics a la llar.

La temàtica llengua i immigració integra alhora les dades del cens i les dades administratives. En aquest context, les principals variables demolingüístiques de què hem parlat anteriorment seran objecte d’un tractament particular, així com alguns fenòmens que hi estan relacionats. Entre aquests fenòmens, la durada de la immigració constituirà una variable molt important d’aquesta temàtica. D’altra banda, les dades administratives permetran donar un cop d’ull diferent i sens dubte més fiable sobre aquesta temàtica, i més concretament, les dades relatives al coneixement del francès i de l’anglès. Un cop fetes aquestes actualitzacions, altres projectes seran sens dubte d’interès, com ara la immigració resultant o el fenomen de «retenció», les tries lingüístiques dels immigrants i les conseqüències de la seva concentració.

La temàtica llengua i ensenyament cobreix un àmbit molt ampli, ja que tracta de la situació lingüística pròpia de tots els nivells de l’ensenyament, des del preescolar fins a la universitat. A més d’avaluar l’efecte directe de la llei sobre l’assistència a les escoles de primària i secundària en anglès, també permetra d’estimar quants alumnes admissibles en l’ensenyament en anglès han escollit estudiar en francès. Les dades relatives a l’assistència de l’estudiant permetran avaluar quants alumnes de secundària canvien de llengua d’ensenyament quan passen a la universitat: les dades relatives a l’assistència universitària permetran relativitzar segons els diferents grups lingüístics els índexs d’accés als programes d’estudis que porten a un grau universitari i els índexs d’obtenció dels graus universitaris. Un cop s’hagin actualitzat aquestes dades, es proposaran altres projectes centrats en el grau d’analfabetisme, el grau d’abandó escolar segons el grup lingüístic i la llengua d’ensenyament utilitzada en formació continuada.

La temàtica llengua i treball ha estat força explotada al llarg dels anys. La llista d’indicadors per actualitzar aquest àmbit és molt llarga, ja que remeten a un gran nombre de dades del cens (població activa, professió, sector d’activitat econòmica, etc.) i a nombroses recerques de tipus diacrònic. I, a més, el cens de 2001 ha incorporat una nova pregunta al seu qüestionari : «En aquest treball, quina llengua utilitza més sovint (regularment)?», una pregunta que sembla molt prometedora, sobretot perquè permet determinar la llengua parlada en un territori donat. A més d’això, s’han suggerit altres projectes de recerca a partir de la sessió de la pluja d’idees, uns projectes que un dia o un altre hauran de captar la nostra atenció, i més concretament la proposta per reformular les preguntes relatives a la llengua de treball, per adaptar-les a les realitats del mercat de treball actual.

La temàtica llengua i informàtica serà amb escreix l’àmbit menys desenvolupat al llarg d’aquests anys. Estarà limitada a l’obtenció de dades d’enquestes recents passades en les petites i mitjanes empreses. Per això caldria que al llarg dels anys següents es desenvolupés aquesta temàtica, sobretot pel que fa a la determinació dels elements constitutius dels anomenats sectors d’alta tecnologia, i a la recerca de les raons que motiven la utilització de la informàtica en anglès.

De la temàtica llengua i ingressos solament s’han d’actualitzar alguns indicadors. Es tracta d’un important àmbit per investigar, si hi tenim en compte els beneficis relatius al bilingüisme i als del trilingüisme, un fenomen que segurament s’eixamplarà. I serà important de no aturar-se aquí, sinó estendre aquestes anàlisis de tipus econòmic a altres categories de treballadors i també, en la mesura del possible, als no treballadors.

Per la seva banda, la temàtica llengua i cultura cobreix el camp, molt ampli, de les pràctiques culturals, sia la premsa escrita, la televisió, la ràdio, l’edició i el cinema. Al llarg d’aquest any es tractarà d’utilitzar les dades existents i d’actualitzar els diferents indicadors coneguts per, tot seguit, encarregar recerques que permetin una millor comprensió dels comportaments culturals dels quebequesos en general, i de les diferents comunitats culturals en particular.

L’aproximació a les actituds i els comportaments dels grups lingüístics s’ha de centrar, en primer lloc, en el desenvolupament d’un instrument de recollida. De la mateixa manera, al llarg d’aquest any els treballs relatius a aquesta temàtica estaran sobretot orientats cap a l’elaboració i la validació de qüestionaris adequats per tal de determinar les preguntes més significatives referides a les identitats, unes preguntes que s’integraran en un qüestionari general, que no estarà completament acabat fins que no s’hagin dut a terme molts altres subprojectes.

Les tasques del grup de treball sobre la qualitat i el mestratge del francès han permès classificar com a prioritaris els estudis sobre la llengua parlada. Així mateix, els principals estudis que es faran en aquest àmbit se centraran sobre la llengua oral dels lectors de notícies, i també sobre la llengua oral dels futurs ensenyants. És important recordar que en aquest àmbit tot està pràcticament per fer; per això, som ben conscients que l’avaluació que se’n farà a partir del proper estudi no serà completa.

3.3. Estratègies de difusió

El pla de treball del proper any és molt ambiciós, especialment pel que fa a l’objectiu que nosaltres tenim de donar a conèixer els nostres treballs a mesura que es produeixin. En efecte, és important afegir, per acabar aquesta presentació, que el Comitè de seguiment de la situació lingüística desitja no haver d’esperar l’elaboració de l’informe previst per la llei per difondre els indicadors actualitzats o novament elaborats, així com les recerques fetes en aquest context, sinó que voldria donar a conèixer aquestes dades a mesura que es produeixin mitjançant la publicació de petits fascicles i a Internet. Finalment, hem de dir que el primer fascicle previst tracta sobre la temàtica llengua i població, i es preveu que es publiqui a finals de la tardor.

4. Conclusions

A partir del pla de treball que us acabem de presentar és clar que, ara per ara, l’orientació de l’OQLF és d’actualitzar un nombre important d’indicadors i, segurament, de desenvolupar-ne altres per arribar d’aquesta manera a un diagnòstic el més complet possible de la situació lingüística al Quebec en el moment de l’elaboració del pròxim estudi. D’altra banda, també és important que esmentem que s’està gestant també el projecte d’elaborar alguns indicadors sintètics. No obstant això, aquest projecte s’allargarà segurament uns quants mesos, potser uns quants anys, ja que serà necessari articular de manera clara els elements conceptuals presents, així com els problemes metodològics que hi estan subjacents. En resum, tot i l’interès que aquest projecte té, som conscients que hem de tenir el temps necessari per a l’elaboració dels indicadors i assegurar-nos-en la fiabilitat per a la rendició de comptes prevista per la llei.

5. Bibliografia

Comité interministériel sur la situation de la langue française : Le français langue commune. Enjeu de la société québécoise. Québec: Ministère de la Culture et des Communications, 1996.

Commission des états généraux sur la situation et l’avenir de la langue française au Québec : Le français, une langue pour tout le monde. Une nouvelle approche stratégique et citoyenne. Québec: Commission des états généraux sur la situation et l’avenir de la langue française au Québec, 2001.

Conseil de la langue française : Indicateurs de la langue du travail au Québec, édition 1994. Québec: Conseil de langue française, 1994.

Conseil de la langue française : Indicateurs de la situation linguistique au Québec, édition 1992. Québec: Conseil de langue française, 1992.

GEORGEAULT, Pierre: «Les indicateurs d’usage du français au Québec. Réflexion sur leur élaboration», Revue d’aménagement linguistique, n^o 105, hiver 2003, p. 349-362.

Pierre Bouchard
Cap del Servei de recerca i secretari del Comitè de seguiment de la situació lingüística
Oficina quebequesa de la llengua francesa
Pierre.Bouchard@oqlf.gouv.qc.ca
Tel.: (514) 873-8277