La situació sociolingüística de l'anglès
al Japó, per Nobuyuki Tukahara

Taula 6. Curs radiofònic: llengües i temps d'emissió setmanal
(abril 2002-març 2003)

Font: Elaboració pròpia a partir de dades contingudes al llibre de text del curs. La conversa en anglès".
(*) El temps d'emissió setmanal d'anglès és la suma de 6 cursos diferents.

Els cursos d'anglès són, en total, 11, dels quals 10 tenen els llibres de text de publicació mensual. La suma de la tirada mensual d'aquests 10 llibres arriba a 4.420.000. (11) Es confirma la destacada presència de l'anglès entre altres idiomes.

2.3. L'ús de l’anglès

A la vida quotidiana no hi ha cap necessitat d'utilitzar l’anglès com a llengua vehicular. Els pocs àmbits en els quals es fa servir l’anglès de forma general són alguns cursos universitaris i departaments de les grans empreses de caràcter internacional. Aquí ens fixem en l'àmbit empresarial.

Podem veure dos resultats d'enquestes. El primer és d'una enquesta duta a terme entre els examinands de TOEIC sobre la freqüència d'ús de l’anglès al treball. Al període 2000-2001 (des de l'abril de 2000 fins al març de 2001), hi va haver 493.184 examinands, dels quals 185.143 confirmaren la necessitat d'usar l’anglès en el seu lloc de treball. (12)

El segon és d'una enquesta duta a terme per l'Associació de les Empreses Inversores a l'Estranger (Japan Overseas Enterprises Association) (13) entre els seus membres. Al final de l'any 1999, l'Associació integrava 347 empreses, de les quals 130 van contestar l'enquesta. De 130 empreses, 32 (24.6 %) contesten que prefereixen contractar personal que sàpiga anglès; 50 (38.5 %) tenen prevista una prova d'anglès en el concurs d’accés al lloc de treball; i 31 (23.8 %) tenen en compte la competència en anglès a l'hora de la promoció. (14)

Pel que fa al requisit lingüístic, disposem d’alguns exemples.

Taula 7. Exemples de requisit d'anglès

FONT: Informe de l'estudi general sobre l'actualitat del professorat d'anglès i el seu model ideal. (15)

Atès la creixent tendència a requerir la competència en llengua anglesa, han començat a parlar de "la divisió per anglès (English Divide)". És a dir, els qui saben anglès gaudeixen de l'avantatge econòmic. És la situació en què l’anglès funciona com a factor discriminant professional i econòmic. Un estudi titulat La competència en anglès i l'ingrés dels graduats universitaris: La llengua anglesa està formant la nova classe alta al Japó?" (16) argumenta la possibilitat d'aquesta divisió i n’afirma l’existència. Però és un estudi parcial i, a parer nostre, no se’n pot fer una afirmació de forma general.

Hem vist la situació de l’anglès al Japó a grans trets. Malgrat la falta de base estadística, hi podríem observar uns fets, però:

1. A la vida quotidiana, no hi ha cap necessitat de conèixer l’anglès.

2. A l'àmbit empresarial, hi ha sectors que necessiten personal capaç de comunicar-se en anglès. Però no és un fenomen generalitzat.

3. No obstant això, no solament hi ha molts aprenents d'anglès, sinó que també hi ha molts examinands dels testsd'avaluació de competència en anglès.

D'aquests 3 punts, podem concloure que, quant a l’anglès, hi ha un desequilibri entre la necessitat i l'aprenentatge.