Taula 4. El resultat d'EIKEN 2001
Nivell* |
Nombre dexaminands |
Nombre daprovats |
Correspon a la puntuació TOEFL |
Correspon a la puntuació TOEIC |
1 |
30.423 |
2.147 |
610 |
908 |
Pre-1 |
126.387 |
12.960 |
542 |
751 |
2 |
419.126 |
88.644 |
456 |
519 |
Pre-2 |
592.962 |
212.965 |
n/a |
n/a |
3 |
819.520 |
411.541 |
n/a |
n/a |
4 |
604.773 |
432.430 |
n/a |
n/a |
5 |
375.370 |
303.488 |
n/a |
n/a |
TOTAL |
2.968.561 |
1.464.135 |
|
|
Font: Elaboració
pròpia a partir de dades contingudes a la pàgina oficial de The Society for Testing
English Profiency. (5)
(*) El nivell 1 és el més alt, com es veu.
A partir només
d'aquests 3 resultats, no podem deduir directament la competència en anglès de la
població japonesa, ja que manquen de base estadística. Aquí ens limitem a indicar que
la competència en anglès de la població japonesa, en general, no és gaire alta, i a
confirmar l'elevada xifra de persones que es presenten als tests.
2.2. L'aprenentatge
La llengua anglesa
s'aprèn bàsicament en tres àmbits. Al sistema escolar, a l'acadèmia privada, i a
l'àmbit particular (professorat particular i autoaprenentatge).
2.2.1. Al
sistema escolar
A l'ensenyament
secundari (de 12 a 15 anys), hom ha d'aprendre una llengua estrangera. L'assignatura es
diu "llengua estrangera", però pràcticament shi imparteix només
langlès, ja que la majoria de les escoles no disposen de cap altra opció. Al
batxillerat (de 15 a 18 anys) la situació es reprodueix. Per exemple, l'any 1995 hi havia
5.501 instituts de batxillerat (6) i n'eren uns 160 que oferien
altres llengües que langlès per seguir els curs de llengua estrangera (Okado,
1998). És a dir, només el 3 % dels instituts tenien llengües estrangeres distintes a
langlès com a assignatura.
A més, això no
significa que langlès fos incompatible amb els altres idiomes com a assignatura.
L'any 2000, hi
havia 4.103.717 alumnes densenyament secundari i 4.165.434 alumnes de batxillerat. (7) Són 8.269.151 alumnes en total,
i gairebé tots aprenen langlès d'alguna forma. I segons les normes d'orientació
educativa del Ministeri d'Educació i Ciència, a l'ensenyament secundari s'assignen 87,5
hores anuals per a la "llengua estrangera" i al batxillerat 204 hores anuals
(són hores estàndard i poden oscil·lar).
A les universitats
també s'aprèn anglès. En general, l'alumnat ha d'aprendre dues llengües estrangeres,
independentment de lespecialitat. I una de les dues sol ser langlès. L'any
2000 hi havia 2.471.755 universitaris. (8)
2.2.2. A l'acadèmia
privada
L'any 1997, hi havia 1.333
acadèmies privades enquestades de llengua estrangera. En total, disposen de 6.152 punts
operatius i 715.051 aprenents. (9) Es dedueix que la gran majoria
d'elles disposa, si més no, del curs d'anglès. Els ingressos del sector en el mateix any
era duns 992.220.000 euros. (10)
2.2.3. A l'àmbit
particular (el professorat particular i l'autoaprenentatge)
Del professorat particular no
es troben dades quantitatives. Sobre l'autoaprenentatge, tenim com a referència unes
dades de cursos televisius i radiofònics. L'emissora semiestatal NHK (Nihon Hôsô
Kyôkai) ofereix cursos de llengües. Veiem la varietat de llengües i el temps d'emissió
setmanal per a cada llengua.
Taula
5. Curs televisiu: llengües i temps d'emissió setmanal
(abril 2002-març 2003)*
Llengua |
Temps demissió setmanal ** |
Italià |
30 |
Rus |
30 |
Espanyol |
30 |
Francès |
30 |
Xinès |
30 |
Coreà |
30 |
Alemany |
30 |
Anglès |
100 |
Japonès |
25 |
Font:
Elaboració pròpia a partir de dades contingudes al llibre de text del curs. La conversa
en anglès.
(*) Aquesta taula no inclou els programes infantils en anglès.
(**) El temps d'emissió setmanal en anglès és la suma de 5 cursos diferents. |