1. Aspectes generals
2. Objectius
3. Les variables de l'estudi
4. Aplicació del programa d'estadística Goldvarb
5. El programa Goldvarb en la sociolingüística variacionista
6. Referències bibliogràfiques

1. Aspectes generals

La sociolingüística variacionista ha esmerçat molts esforços en el perfeccionament de les tècniques quantitatives d'anàlisi que es proposen demostrar la importància dels contextos lingüístics i socials en la variació. Així, «probability theory to the data allows us to extract higher-order regularities that govern variation in the community» (Labov, 1994:25). Amb aquesta finalitat, «el método variacionista busca el cálculo de la probabilidad de que aparezca un rasgo lingüístico determinado en unas circunstancias lingüísticas, sociológicas y contextuales determinadas. A partir de los datos de frecuencia recogidos en un grupo de hablantes, se crea un modelo teórico formado por las probabilidades de que se dé un fenómeno cuando concurren diversas circunstancias. La estadística se encarga de precisar hasta qué punto las probabilidades calculadas son verosímiles y cuáles son las circunstancias que, al darse simultáneamente, pueden explicar mejor un hecho lingüístico». (Moreno, 1994:95)

La sociolingüística treballa amb dos tipus d'estadística: a) l'estadística descriptiva, que compta i ordena quantitativament les dades extretes de la realitat; i b) l'estadística d'inferències, que aplica els resultats de l'estadística descriptiva i els adapta a les realitats d'una comunitat lingüística no estudiades.

En l'ús de l'estadística d'inferències l'objecte principal de l'estudi és allò que s'anomena la variable dependent. Aquesta variable dependent es veu determinada per les variables independents o explicatives, que en estudis de llengua són els elements lingüístics i els elements sociosituacionals. Per poder establir la probabilitat que un fenomen variable es manifesti d'unes determinades maneres cal saber, en primer lloc, quantes vegades s'ha aplicat en relació amb tots els casos possibles; això s'aconsegueix amb el recompte de les freqüències d'aparició d'un determinat tret en cadascuna de les condicions previstes i en els discursos recollits d'una mostra de parlants. Després, un cop comptats els casos particulars en què es manifesta un factor, es busca quina és la freqüència amb què es dóna el fenomen quan coincideixen diversos factors explicatius.

L'anàlisi probabilística permet saber: 1) en quin grau diferents grups de factors explicatius determinen la variació d'un element quan tots aquests factors explicatius actuen conjuntament; i 2) quin és el comportament general d'una comunitat, encara que només s'hagin recollit les dades d'una mostra estratificada de parlants. Amb les probabilitats s'elabora un model de la competència sociolingüística dels parlants que prediu tendències de futur.

El primer model probabilístic aplicat a l'anàlisi lingüística parteix d'un model additiu; després, s’arriba a un model logisticomultiplicatiu (1) basat en la fórmula que segueix:

Els avenços matemàtics de la sociolingüística han aparegut entre 1969 -a partir del treball de Labov (1969)- i 1978, i han estat complementats amb programes informàtics que utilitzen el càlcul estadístic. Els noms de dos programes que segueixen aquesta línia d'investigació són: Varbrul per a Pc i Vax, que realitza anàlisis multinomials (2), i Goldvarb, per a Macintosh, que calcula la probabilitat amb una variable dependent binomial.

2. Objectius

L’objectiu d’aquest article és explicar de manera breu el funcionament del programa de càlcul Goldvarb a partir de l’estudi d’un procés de canvi en curs analitzat a la població segrianenca d’Alguaire i valorar l’aplicació del programa en el camp de la sociolingüística variacionista.

El procés de variació fònica que analitzo s'inclou en el vocalisme àton del lleidatà i té a veure amb e- inicial en posició pretònica inicial absoluta de mots com enciam, escala o eriçó. Diferents estudis dialectològics realitzats al llarg del segle XX han demostrat que, tradicionalment, aquesta vocal s'ha emès amb la solució [a]; tanmateix, s'observa un procés de variació fònica que tendeix cap a la substitució de la solució [a] per una altra que correspon a les formes de la llengua escrita: [e]. L'anàlisi se centra en informants de 3 a 80 anys del poble d’Alguaire i mostra, en definitiva, la influència que la llengua escrita té sobre el model formal del català nord-occidental, atès que les modificacions fòniques que s’hi observen depenen del coneixement de català dels parlants, del tipus d'escolarització que han rebut, i, relacionat amb tot això, de l’edat (3).