L'estadística en l'anàlisi de la variació fonètica: una aplicació del programa Goldvarb, per Josefina Carrera

3. Les variables de l’estudi

A l'hora de treballar amb els resultats, i per tal de poder aconseguir les mitjanes i les probabilitats d'aparició de cada segment fonètic, he hagut d'assignar uns valors a la variable dependent (que és la vocal pretònica) i a les independents (que són les que defineixen el marc d'aparició de la variable dependent, és a dir, els factors lingüístics i extralingüístics). A continuació presento les variables lingüístiques i extralingüístiques que inicialment (4) he considerat importants:

1) Les variables lingüístiques que he tingut en compte al principi de l'anàlisi han estat: el tipus de vocals pretòniques, la posició de l'accent de cada mot, el context consonàntic adjacent a la vocal pretònica, el punt i el mode d'articulació dels sons adjacents a la vocal pretònica, la vibració de les cordes vocals del so següent a la vocal, la qualitat de la síl·laba pretònica, l'etimologia de cada paraula, la síl·laba tònica de cada mot i el so corresponent a la posició pretònica del mateix mot traduït a l'espanyol.

2) Les variables extralingüístiques, que estan directament relacionades amb els emissors de cada mot, són: sexe, estatus sociocultural, coneixements de català escrit, estudis i edat.

Cadascuna d’aquestes variables conté diferents factors (per exemple, la variable sexe inclou els factors dona i home) i he assignat a cada factor un dígit o una lletra que el representa (d’aquesta manera, dona és representada per d i home, per h). El conjunt d’aquestes variables ha donat com a resultat una sèrie de codificacions que s’han utilitzat per qualificar cada emissió analitzada. Un dels exemples de codificació és el que segueix:

aa2cr4a2stbOch-1n9fA08836

L’explicació d’aquesta codificació és:

VARIABLE DEPENDENT

a: so pretònic emès [a]

VARIABLES INDEPENDENTS

a: tipus de vocal pretònica: inicial absoluta
2: posició de l'accent: vv'v
c: context adjacent del davant de la vocal: existent
r: punt d'articulació del davant de la vocal pretònica
4: mode d'articulació del davant de la vocal pretònica: líquid
a: punt d'articulació del darrere de la vocal: alveolar
2: mode d'articulació del darrere de la vocal: fricatiu
s: vibració de les cordes vocals del so de darrere de la vocal: sord
t: qualitat de la síl·laba pretònica: travada
b: etimologia: derivat amb la partícula es-
O: síl·laba tònica del mot
c: so inicial del mot corresponent en espanyol: consonant
h: sexe: home
-: context sociocultural: mitjà baix
1: nivell d'estudis: sense estudis
n: coneixements de català normatiu: no
9: edat: de 3 a 5 anys
f: estil de parla: formal
A: comunitat lingüística: Alguaire
088: codi de la paraula: estisores
36: codi de l'informant

4. Aplicació del programa d'estadística Goldvarb

El programa d'estadística Goldvarb (5) té quatre fases indispensables, que també conté el programa Varbrul. Aquests quatre passos, que permeten obtenir l’estadística descriptiva, són:

a) Introducció dels resultats de les enquestes en el que s'anomena fitxer de tokens o dades (6). Aquest fitxer és la base per realitzar totes les anàlisis i per això, òbviament, cal que tots els resultats hi estiguin introduïts correctament. Aquí es col·locaran totes les codificacions corresponents a cada emissió dels enquestats, similars a la que acabo d’explicar.

b) Un cop emplenat el fitxer de tokens (dades) cal configurar el fitxer de condicions on s'han d'introduir els paràmetres que han de combinar els resultats obtinguts amb les variables de l'anàlisi -dependent i independents. Segons l'estructura d'aquest fitxer es podrà explicar d'una manera o altra la variació lingüística. Val a dir, però, que aquest fitxer es veu força modificat al llarg de tota l'anàlisi, atès que cal buscar la millor combinació de factors per explicar bé el fenomen variable. Per això, es trobaran, entre altres modificacions, variables i factors no modificats, i factors i variables reagrupats.

c) Acabada la configuració del fitxer de condicions, el programa crea un fitxer d’iteració de les variables independents: és el que s'anomena fitxer de cel·les. En aquesta part el programa combina tots els factors independents (síl·laba tònica, edat dels informants, estudis, etc.) i els relaciona amb les dades reals de l'anàlisi. L'usuari del programa només ha de prémer unes instruccions a partir de les quals es creen les esmentades cel·les. Tanmateix, cada cop que es canvien les condicions, cal refer aquest fitxer de cel·les.

d) Al final, el programa presenta de manera automàtica els resultats de la combinació de les dades i de les condicions en quantitats reals i en percentatges.

En resum, en aquesta primera fase les dades (tokens) i les condicions amb tots els canvis pertinents han de ser introduïdes per l'usuari del programa. Les cel·les i els resultats, en canvi, són calculats pel programa en triar l'opció pertinent. Al final d'aquest primer estadi es compta amb l’estadística descriptiva i les incidències reals d'ús que s'han donat per a cada variable independent segons els factors assenyalats com a dependents.