Lleialtats i actituds lingüístiques al País Valencià, per Lorena Císcar, David González i Pau Pérez

En este cas, les respostes de les preguntes varien entre "sempre en castellà" (amb valor 0, ja que no suposa cap lleilatat en l’ús oral del valencià en les relacions socials primàries), "generalment en castellà" (1), "més en castellà que en valencià" (2), "indistintament" (3), "més en valencià que en castellà" (4), "generalment en valencià" (5) i "sempre en valencià" (6).

Per tant, obtenim una variable la puntuación de la qual oscil·la entre un mínim de 0, per a aquells que sempre usen el castellà als àmbits de relació social considerats, i un màxim de 60, per als qui sempre usen el valencià. Igual que en el cas anterior, per a treballar amb un indicador entre 0 i 1, dividim la nova variable entre 60. El seu nom serà Lleialtat Instrumental Primària.

Per a construir l’indicador d’ús secundari s’ha seguit el mateix mètode anterior. En aquest cas, s’han utilitzat les preguntes p5d, p5e i p5g: ús en les relacions externes en el treball, al carrer amb desconeguts i a les grans superfícies, respectivament. La primera d’elles la ponderem per 2, ja que considerem que al treball, en les relacions externes (clients, proveïdors,...), l’individu arrisca més recursos en la relació comunicativa que al carrer amb desconeguts o quan va de compres a grans superfícies.

Alhora, si tenim en compte que les opcions de resposta per a estes dues variables són les mateixes que en el cas anterior, obtindrem una nova variable amb una puntuació màxima de 24, per a aquells que sempre usen el valencià als àmbits considerats, i una mínima de 0, per a aquells que sempre usen el castellà. Dividim entre 24, amb la qual cosa l’indicador, anomenat Lleialtat Instrumental Secundària, varia entre 0 i 1.

Els dos indicadores anteriors ens permeten mesurar l’ús oral del valencià, però necessitem una visió més completa de la lleialtat instrumental. Amb aquesta finalitat es procedeix a construir un indicador d’us escrit que ens permeta comprovar el grau d’ús escrit, actiu (escriure) i passiu (llegir) del valencià entre la població estudiada. La construcció d’aquest s’ha portat endavant a través de les preguntes p6, en les quals es pregunta als entrevistats per allò que solen llegir en valencià: p6a, "cap cosa" (amb valor 0); p6b, "rètols i senyalitzacions" (1); p6c, "anuncis publicitaris..." (2); p6d, "textos festius..." (3); p6e, "comunicacions d’organismes oficials..." (4); p6f, "revistes, butlletins..." (5); p6g, "llibres" (7). A més a més, s’ha utilitzat la pregunta p7 que demana si s’escriu alguna cosa en valencià, valorada amb 10. D’aquesta manera, tenint en compte que les 8 preguntes són dicotòmiques, un entrevistat la resposta del qual siga "sí" en totes elles obté una puntuació de 32. Per tal d’aconseguir que el nou indicador oscil·le entre els valors 0 i 1 dividim entre 32. El seu nom és el de Lleialtat Instrumental Escrita.

Finalment, hem fet servir les preguntes p9 i p10 per a extraure l’indicador relatiu a la Lleialtat Valorativa. En la primera d’elles els entrevistats responen si creuen que, en la actualitat, el valencià, a nivell social, s’usa més (amb puntuació 2), igual (1) o menys (0) que abans; en la segona responen si creuen que deuria usar-se més (2), igual (1) o menys (0). En aquest cas, hem considerat amb major pes valoratiu el desig de major ús (ponderat per 3), que l’opinió del seu ús actual respecte al passat (per 1). La màxima puntuació en aquest indicador és 8, com a resultat de contestar "més" en les dues preguntes utilitzades. De la mateixa manner que en la resta d’indicadors, per a obtindre indicadors amb valors que oscil·len entre 0 i 1, dividim entre 8.

3. Grups actitudinals lingüístics

L’interés de l’operativització anterior es troba en la capacitat que ens dóna de classificar la població i d’imputar-li determinades actituds lingüístiques. De fet, les dimensions de la lleialtat lingüística obtingudes no funcionen per separat, sinó combinades per a donar com a resultat una actitud global davant els processos de substitució/normalització que experimenta el valencià.