Finalment, segons l’anàlisi de regressió múltiple, la principal variable predictora de l’ús del català és la representació del castellà, seguida de la xarxa social catalana, la xarxa social castellana i el grup de referència.

5.2.5 Coneixement de la llengua catalana assolit pels alumnes de les Illes Balears

Durant els cursos 1999-2000 i 2000-2001 es varen fer dos estudis per avaluar els coneixements de llengua catalana assolits pels alumnes de les Balears en obtenir el graduat en educació secundària obligatòria i el batxillerat. L’objectiu era comprovar si el nivell de domini de la llengua era equiparable a l’exigit per obtenir els certificats B i C de la Junta Avaluadora de Català. Els resultats d’aquest estudi han servit per a regular l’homologació entre els estudis de llengua propis de l’ensenyament reglat i els certificats de la Junta. La taula 13 mostra les equivalències que s’han establert.(6)

Taula 13. Equivalències entre el nivell de coneixements de llengua assolits a l'ensenyament reglat i els certificats de la JAC

6. Estudis en curs

Finalment ens referirem a dos estudis que s’estan preparant actualment. Un és el Cens de població i habitatges del 2001, en el qual va reintroduir-se la pregunta referida a coneixements lingüístics. Els tècnics de la Secretaria de Política Lingüística varen participar directament en la formulació d’aquesta pregunta del qüestionari. La idea inicial (mantenir l’ús de l’expressió llengua catalana, i completar-la amb una explicació sobre la identitat de la llengua) es va haver de descartar a causa del poc espai que l’INE havia assignat a aquesta pregunta en el qüestionari. Finalment, es va formular la pregunta en aquests temes: "Coneixements de llengua catalana (varietats balears o altres): no l’entén; l’entén; l’entén i la sap llegir; la sap parlar; la sap parlar i llegir; la sap parlar, llegir i escriure". Així mateix, es varen donar instruccions explícites als agents censals sobre aquesta qüestió, a fi que aclarissin qualsevol dubte o malentès que la pregunta pogués suscitar entre els ciutadans.

L’altre estudi que s’està preparant és l’enquesta del mapa sociolingüístic de les Illes Balears. Actualment s’està treballant en l’elaboració del qüestionari, amb el qual es vol obtenir informació sobre la història lingüística de les persones entrevistades, sobre els seus coneixements i usos lingüístics en diferents situacions, sobre les seves actituds amb relació a la qüestió lingüística i sobre la seva percepció subjectiva de la vitalitat del català. S’espera disposar dels primers resultats d’aquest estudi al començament de l’any 2003.

7. Apèndix

Oferim les fitxes tècniques dels treballs que hem ressenyat més amunt i les referències bibliogràfiques de les obres on se’n reprodueixen o comenten els resultats.