|
5. Enquestes d'abast més reduït
En aquest
apartat farem referència a treballs que no abracen el conjunt de les Illes Balears, sinó
només una part de la població delimitada per raons geogràfiques (una illa) o socials
(un grup dedat).
5.1. Enquesta sociolingüística sobre la població de Mallorca
Segons aquest
treball, elaborat lany 1986 per la Universitat de les Illes Balears per encàrrec
del Consell Insular de Mallorca, el 74,71 % de les persones entrevistades parlaven
català. De les persones nascudes als Països Catalans (75,19 %), el 93,29 % parlaven
català; de les persones nascudes fora dels Països Catalans (24,88 %), el parlaven el
18,39 %.
En aquest
treball, els individus són adscrits als grups lingüístics segons la llengua que varen
emprar per respondre el qüestionari, sense tenir en compte la possibilitat que una part
de les persones entrevistades que varen parlar en català no el tinguessin com a llengua
primera. Aquest fet es reflecteix en la taula 9, sobre la transmissió intergeneracional
de la llengua. Altrament, resulta difícil dexplicar la diferència de prop de 14
punts entre la llengua de lentrevistat i la llengua que aquest parla amb els fills.
Taula
9. Transmissió intergeneracional de la llengua
|
Llengua
dels pares de la persona enquestada |
Llengua
pares » persona enquestada |
L1
persona enquestada (llengua en què respon el qüestionari) |
Llengua
persona enquestada
» fills |
Català |
68,64% |
66,08% |
74,71% |
60,91% |
Català
i Castellà |
0% |
3,18% |
0% |
0% |
Castellà |
31,35% |
30,73% |
25,28% |
39,08% |
5.2. Estudis sobre la població juvenil
La
importància dels joves en levolució futura de la nostra comunitat lingüística ha
empès diverses entitats i investigadors a dedicar estudis sociolingüístics a aquest
sector de població. En aquest apartat ens referirem a cinc daquests estudis, de
metodologia i abast diversos.
5.2.1 "La llengua dels joves"
Es tracta
dun estudi monogràfic sobre estudiants densenyament secundari de Mallorca
realitzat lany 1991 (Melià 1997). Lautor hi proporciona informació sobre
coneixements, comportaments i representacions lingüístics daquest sector.
Lestudi posa en relleu que gairebé el cent per cent dels joves enquestats són
competents en català en les quatre habilitats. No obstant això, sobserva una
disminució del contingent dindividus que tenen el català com a llengua primera, si
ho comparam amb el nombre dindividus que lhi tenen en la generació dels pares
(vid. taula 10a). Aquesta disminució és deguda, principalment, a les
parelles mixtes, el membre catalanoparlant de les quals sovint no transmet la seva llengua
als fills. Quan els pares dels joves són tots dos autòctons, la proporció de
transmissió de la llengua és alta, sobretot als pobles, on frega el 100 % (vid.
taula 10b). En canvi, quan es tracta de fills de matrimonis mixts (24,6 % del
conjunt), sobserva un trencament important de la transmissió de la llengua catalana
als fills. Aquest fenomen es constata sobretot a Palma, on viuen més del 70 % dels joves
que pertanyen a famílies mixtes (vid. taula 10c), dels quals només un 13,4
% tenen el català com a llengua primera.
Lautor
del treball arriba a la conclusió que hi ha dos factors que condicionen duna manera
important la competència, els usos i les actituds dels enquestats: duna banda,
lorigen geograficolingüístic de les famílies dels alumnes; de laltra, el
lloc de residència. Lautor detecta que els alumnes que viuen a pobles mantenen un
comportament molt menys castellanitzat que els de Palma. En els usos fora de làmbit
familiar, fins i tot els grups dalumnes de pobles amb un progenitor dorigen
immigrant més que els de Palma, donen respostes més favorables al català que aquests
darrers.
Taula
10a. Transmissió intergeneracional de la llengua.
Dades referides al conjunt
(No s'hi compten els parlants d'altres llengües)
|
Llengua
pare |
Llengua
pare » alumne |
Llengua
mare |
Llengua
mare » alumne |
Llengua
pare-mare |
L1
alumne |
Català |
60,1% |
52% |
59,9% |
52,6% |
52,5% |
51,70% |
Català
i castellà |
0,2% |
2,2% |
0,1% |
2,2% |
2,8% |
4,10% |
Castellà |
36,3% |
42% |
36,8% |
41,7% |
41% |
42,20% |
Taula
10b. Transmissió intergeneracional de la llengua.
Fills de parelles autòctones (55%)
(No s'hi compten els parlants d'altres llengües)
|
|
Llengua
pare |
Llengua
pare » alumne |
Llengua
mare |
Llengua
mare » alumne |
Llengua
pare-mare |
L1
alumne |
Català |
pobles |
96,9% |
96,8% |
97,7% |
96,9% |
97,6% |
95,8% |
Palma |
87,9% |
72,3% |
82,1% |
71,4% |
80,8% |
69% |
Català
i castellà |
0% |
2% |
0,2% |
2,2% |
1,4% |
1,8% |
Castellà |
7,5% |
12% |
9,6% |
13% |
8,8% |
15,1% |
Taula
10c. Transmissió intergeneracional de la llengua.
Fills de parelles mixtes (24,6%)
(No s'hi compten els parlants d'altres llengües)
|
|
Llengua
pare |
Llengua
pare » alumne |
Llengua
mare |
Llengua
mare » alumne |
Llengua
pare-mare |
L1
alumne |
Català |
pobles |
43,3% |
47,5% |
56,7% |
55,2% |
37,9% |
52,5% |
Palma |
41% |
38,9% |
19,6% |
20,6% |
12,1 |
13,4% |
Català
i castellà |
0% |
0% |
4% |
4,4% |
8 |
11,6% |
Castellà |
55,3% |
68,6% |
50,4% |
63,4% |
71,4% |
63,8% |
5.2.2 "Estudi sociològic sobre els joves de les Illes Balears"
Lany
1997, la Direcció General de Joventut i Família de la Conselleria de Presidència va
encarregar a la Universitat de les Illes Balears (UIB) lelaboració dun estudi
sobre la joventut de les Balears. De les 108 preguntes del qüestionari, 9 feien
referència a la llengua. El responsable daquesta part de lestudi va ser Jordi
Vallespir, professor de la UIB. La informació sofereix detallada per grups
dedat (15-19, 20-24, 25-29) i per zones. El 55,7 % dels enquestats tenen el català
com a llengua primera, mentre que el 44,3 % hi tenen el castellà. El 73,1 % del conjunt
parlen català amb més o menys fluïdesa o correcció. La distribució de la capacitat de
parlar català per zones és la següent: a Palma saben parlar-lo el 62,75 %; a Mallorca
(sense Palma), en saben el 75,63 %; a Eivissa, en saben el 75,55 %, i a Menorca, el 82,35
%. Dels que saben parlar en català, el 49,03 % diuen que sexpressen millor en
aquesta llengua, el 24,31 % diuen que sexpressen igual de bé en català i en
castellà, mentre que el 26,65 % manifesten que sexpressen millor en castellà.
La taula 11
mostra alguns usos lingüístics en diferents situacions. Els percentatges shan
calculat per als individus que saben català. Sumant el percentatge de persones que empren
el català i el de les que alternen català i castellà, les freqüències dús més
altes es produeixen en làmbit familiar (74,56 %), amb els amics (74,97 %), a tendes
i comerços (70,80 %) i amb els companys destudis (63,37 %).
Taula
11. Usos lingüístics en diferents situacions
|
Català |
Català o castellà indistintament |
Castellà |
Llengua en
què s'adrecen als desconeguts |
34,07% |
16,88% |
49,03% |
Llengua
emprada en l'àmbit familiar |
68,36% |
6,20% |
25,43% |
Llengua
emprada amb els amics |
51,88% |
23,09% |
25,02% |
Llengua
emprada amb els companys d'estudi |
42,42% |
20,95% |
36,62% |
Llengua
emprada a la feina |
39,47% |
17,70% |
42,82% |
Llengua
emprada per prendre apunts |
31,84% |
13,53% |
54,62% |
Llengua
emprada per redactar treballs o exàmens |
31,53% |
17,29% |
51,16% |
Llengua
emprada a tendes i comerços |
41,81% |
28,99% |
29,19% |
5.2.3 "Joves balears"
Lestudi Joves
balears (Elzo et al. 2002), elaborat per encàrrec de la Fundació "SA
NOSTRA", abraça la població de les Balears dentre 15 i 24 anys. Es tracta
dun treball de caràcter general que sinteressa per altres aspectes, a part
del lingüístic. Segons aquest estudi, el 42 % dels joves parlen català a casa seva, el
4 9% hi parlen castellà i el 8 % hi parlen totes dues llengües. La distribució dels
percentatges per illes apareix reflectit a la taula 12. Segons els autors de
lestudi, la gran majoria dels qui parlen castellà a casa seva entenen el català, i
molts fins podrien parlar-lo.(5)
Taula
12. Llengua que els joves enquestats parlen a casa seva
|
Mallorca |
Menorca |
Eivissa |
Formentera |
Conjunt Balears |
Català |
40% |
64% |
36% |
29% |
42% |
Català
i castellà |
7% |
9% |
11% |
14% |
8% |
Castellà |
51% |
26% |
48% |
57% |
49% |
Segons es
desprèn daquest treball, el català és emprat per les classes mitjanes-altes,
mentre que el castellà és emprat per les classes mitjanes-baixes i baixes treballadores,
sobretot per aquestes darreres. Quant a les opinions dels enquestats sobre la situació
social de les llengües, el 76 % estan totalment o bastant dacord que a tots els qui
vulguin viure en català sels han doferir les condicions necessàries per
fer-ho. La majoria dels enquestats estan en desacord amb la possibilitat dimposar
lespanyol o el català com a única llengua oficial de la comunitat i de relegar
laltra als usos privats. Sembla que els individus més joves i el conjunt
dindividus de Menorca són els més favorables al català. Els més grans i els de
Mallorca en conjunt manifesten més inclinació pel castellà.
5.2.4 "Usos i representacions socials del català a les Balears"
Es tracta
dun estudi sobre població juvenil elaborat per Ernest Querol per encàrrec de la
Secretaria de Política Lingüística del Govern insular. Lautor proposa un
nou model teòric per estudiar els usos de les llengües (variable dependent) basat en
lestudi de tres variables independents: la representació de les llengües, la xarxa
social i el grup de referència. Ofereix resultats de caràcter descriptiu (sobre
coneixements lingüístics, transmissió de les llengües, etc.) i resultats de caràcter
explicatiu basats en correlacions, anàlisis discriminants, anàlisis de regressió
múltiple i tècniques dinducció de grafs, que permeten preveure el valor que pren
una variable en funció daltres variables. Paral·lelament, Melià (1997), constata
que gairebé tots els individus són competents en català i que gairebé totes les
parelles catalanoparlants transmeten el català als fills; en canvi, en el cas de les
parelles mixtes, només devers el 46% els transmeten el català.
Sobserva
que les al·lotes presenten puntuacions més altes respecte del castellà, especialment en
representació de la llengua, xarxa social i grau dús. També sobserven
diferències degudes a la classe social: els grups dextracció social mitjana-alta i
mitjana són els que presenten unes característiques més favorables a lús del
català; el grup dextracció social mitjana més baixa és el que presenta unes
característiques més favorables a lús del castellà. Daltra banda, sembla
que lorientació lingüística dels centres afecta totes les variables estudiades:
representació de les llengües, xarxes socials i grau dús de cada llengua. Com és
lògic, els individus de centres dorientació més catalana presenten per al català
uns valors superiors als de centres dorientació més castellana. Es detecta que els
joves de centres amb una orientació lingüística pretesament equilibrada presenten una
puntuació més favorable a la llengua castellana que no els joves de centres
dorientació castellana. Les diferències segons la titularitat del centre no són
gaire significatives, tot i que els alumnes de centres privats tenen una representació i
un grau dús més alts del català i els centres públics presenten una xarxa social
en castellà més elevada.
Les variables
estudiades també són afectades pel tipus daglomeració en què sintegren els
centres. Les puntuacions més favorables al català sobtenen en els centres situats
en entorns urbans interiors o rurals interiors, mentre que les puntuacions més favorables
al castellà es donen en entorns urbans litorals i a la perifèria de Palma.
Lautor
arriba a la conclusió que hi ha una correlació positiva entre la representació de cada
llengua i la xarxa social daquesta llengua, i entre aquestes dues variables i
lús de les llengües. Es comprova que la representació que cada grup lingüístic
té de la pròpia llengua és més elevada que la que té de laltra llengua en
contacte. Així, lús del català presenta una correlació positiva molt alta amb la
representació del català i amb la xarxa social catalana, i una correlació negativa,
també alta, amb la representació del castellà i amb la xarxa social castellana.
Daltra banda, la interacció entre la xarxa social i les representacions de les
llengües està condicionada pel grup social de referència, el qual marca la percepció
dels grups lingüístics i determina un desig de convergència o de divergència respecte
del propi grup. |