Logotip de la revista Noves SL

Presentació

hemeroteca

bústia

Logo

Sociolingüística catalana


Coneixements i usos lingüístics a les Illes Balears. Revisió dels estudis promoguts per institucions i altres, per Joan-Albert Villaverde i Vidal


CONTINUA


5. Enquestes d'abast més reduït

En aquest apartat farem referència a treballs que no abracen el conjunt de les Illes Balears, sinó només una part de la població delimitada per raons geogràfiques (una illa) o socials (un grup d’edat).

5.1. Enquesta sociolingüística sobre la població de Mallorca

Segons aquest treball, elaborat l’any 1986 per la Universitat de les Illes Balears per encàrrec del Consell Insular de Mallorca, el 74,71 % de les persones entrevistades parlaven català. De les persones nascudes als Països Catalans (75,19 %), el 93,29 % parlaven català; de les persones nascudes fora dels Països Catalans (24,88 %), el parlaven el 18,39 %.

En aquest treball, els individus són adscrits als grups lingüístics segons la llengua que varen emprar per respondre el qüestionari, sense tenir en compte la possibilitat que una part de les persones entrevistades que varen parlar en català no el tinguessin com a llengua primera. Aquest fet es reflecteix en la taula 9, sobre la transmissió intergeneracional de la llengua. Altrament, resulta difícil d’explicar la diferència de prop de 14 punts entre la llengua de l’entrevistat i la llengua que aquest parla amb els fills.

Taula 9. Transmissió intergeneracional de la llengua

  Llengua dels pares de la persona enquestada Llengua pares » persona enquestada L1 persona enquestada (llengua en què respon el qüestionari) Llengua persona enquestada
» fills
Català 68,64% 66,08% 74,71% 60,91%
Català i Castellà 0% 3,18% 0% 0%
Castellà 31,35% 30,73% 25,28% 39,08%

5.2. Estudis sobre la població juvenil

La importància dels joves en l’evolució futura de la nostra comunitat lingüística ha empès diverses entitats i investigadors a dedicar estudis sociolingüístics a aquest sector de població. En aquest apartat ens referirem a cinc d’aquests estudis, de metodologia i abast diversos.

5.2.1 "La llengua dels joves"

Es tracta d’un estudi monogràfic sobre estudiants d’ensenyament secundari de Mallorca realitzat l’any 1991 (Melià 1997). L’autor hi proporciona informació sobre coneixements, comportaments i representacions lingüístics d’aquest sector. L’estudi posa en relleu que gairebé el cent per cent dels joves enquestats són competents en català en les quatre habilitats. No obstant això, s’observa una disminució del contingent d’individus que tenen el català com a llengua primera, si ho comparam amb el nombre d’individus que l’hi tenen en la generació dels pares (vid. taula 10a). Aquesta disminució és deguda, principalment, a les parelles mixtes, el membre catalanoparlant de les quals sovint no transmet la seva llengua als fills. Quan els pares dels joves són tots dos autòctons, la proporció de transmissió de la llengua és alta, sobretot als pobles, on frega el 100 % (vid. taula 10b). En canvi, quan es tracta de fills de matrimonis mixts (24,6 % del conjunt), s’observa un trencament important de la transmissió de la llengua catalana als fills. Aquest fenomen es constata sobretot a Palma, on viuen més del 70 % dels joves que pertanyen a famílies mixtes (vid. taula 10c), dels quals només un 13,4 % tenen el català com a llengua primera.

L’autor del treball arriba a la conclusió que hi ha dos factors que condicionen d’una manera important la competència, els usos i les actituds dels enquestats: d’una banda, l’origen geograficolingüístic de les famílies dels alumnes; de l’altra, el lloc de residència. L’autor detecta que els alumnes que viuen a pobles mantenen un comportament molt menys castellanitzat que els de Palma. En els usos fora de l’àmbit familiar, fins i tot els grups d’alumnes de pobles amb un progenitor d’origen immigrant més que els de Palma, donen respostes més favorables al català que aquests darrers.

Taula 10a. Transmissió intergeneracional de la llengua.
Dades referides al conjunt

(No s'hi compten els parlants d'altres llengües)

  Llengua pare Llengua pare » alumne Llengua mare Llengua mare » alumne Llengua pare-mare L1 alumne
Català 60,1% 52% 59,9% 52,6% 52,5% 51,70%
Català i castellà 0,2% 2,2% 0,1% 2,2% 2,8% 4,10%
Castellà 36,3% 42% 36,8% 41,7% 41% 42,20%

Taula 10b. Transmissió intergeneracional de la llengua.
Fills de parelles autòctones (55%)

(No s'hi compten els parlants d'altres llengües)

    Llengua pare Llengua pare » alumne Llengua mare Llengua mare » alumne Llengua pare-mare L1 alumne
Català pobles 96,9% 96,8% 97,7% 96,9% 97,6% 95,8%
Palma 87,9% 72,3% 82,1% 71,4% 80,8% 69%
Català i castellà 0% 2% 0,2% 2,2% 1,4% 1,8%
Castellà 7,5% 12% 9,6% 13% 8,8% 15,1%

Taula 10c. Transmissió intergeneracional de la llengua.
Fills de parelles mixtes (24,6%)

(No s'hi compten els parlants d'altres llengües)

    Llengua pare Llengua pare » alumne Llengua mare Llengua mare » alumne Llengua pare-mare L1 alumne
Català pobles 43,3% 47,5% 56,7% 55,2% 37,9% 52,5%
Palma 41% 38,9% 19,6% 20,6% 12,1 13,4%
Català i castellà 0% 0% 4% 4,4% 8 11,6%
Castellà 55,3% 68,6% 50,4% 63,4% 71,4% 63,8%

5.2.2 "Estudi sociològic sobre els joves de les Illes Balears"

L’any 1997, la Direcció General de Joventut i Família de la Conselleria de Presidència va encarregar a la Universitat de les Illes Balears (UIB) l’elaboració d’un estudi sobre la joventut de les Balears. De les 108 preguntes del qüestionari, 9 feien referència a la llengua. El responsable d’aquesta part de l’estudi va ser Jordi Vallespir, professor de la UIB. La informació s’ofereix detallada per grups d’edat (15-19, 20-24, 25-29) i per zones. El 55,7 % dels enquestats tenen el català com a llengua primera, mentre que el 44,3 % hi tenen el castellà. El 73,1 % del conjunt parlen català amb més o menys fluïdesa o correcció. La distribució de la capacitat de parlar català per zones és la següent: a Palma saben parlar-lo el 62,75 %; a Mallorca (sense Palma), en saben el 75,63 %; a Eivissa, en saben el 75,55 %, i a Menorca, el 82,35 %. Dels que saben parlar en català, el 49,03 % diuen que s’expressen millor en aquesta llengua, el 24,31 % diuen que s’expressen igual de bé en català i en castellà, mentre que el 26,65 % manifesten que s’expressen millor en castellà.

La taula 11 mostra alguns usos lingüístics en diferents situacions. Els percentatges s’han calculat per als individus que saben català. Sumant el percentatge de persones que empren el català i el de les que alternen català i castellà, les freqüències d’ús més altes es produeixen en l’àmbit familiar (74,56 %), amb els amics (74,97 %), a tendes i comerços (70,80 %) i amb els companys d’estudis (63,37 %).

Taula 11. Usos lingüístics en diferents situacions

  Català Català o castellà indistintament Castellà
Llengua en què s'adrecen als desconeguts 34,07% 16,88% 49,03%
Llengua emprada en l'àmbit familiar 68,36% 6,20% 25,43%
Llengua emprada amb els amics 51,88% 23,09% 25,02%
Llengua emprada amb els companys d'estudi 42,42% 20,95% 36,62%
Llengua emprada a la feina 39,47% 17,70% 42,82%
Llengua emprada per prendre apunts 31,84% 13,53% 54,62%
Llengua emprada per redactar treballs o exàmens 31,53% 17,29% 51,16%
Llengua emprada a tendes i comerços 41,81% 28,99% 29,19%

5.2.3 "Joves balears"

L’estudi Joves balears (Elzo et al. 2002), elaborat per encàrrec de la Fundació "SA NOSTRA", abraça la població de les Balears d’entre 15 i 24 anys. Es tracta d’un treball de caràcter general que s’interessa per altres aspectes, a part del lingüístic. Segons aquest estudi, el 42 % dels joves parlen català a casa seva, el 4 9% hi parlen castellà i el 8 % hi parlen totes dues llengües. La distribució dels percentatges per illes apareix reflectit a la taula 12. Segons els autors de l’estudi, la gran majoria dels qui parlen castellà a casa seva entenen el català, i molts fins podrien parlar-lo.(5)

Taula 12. Llengua que els joves enquestats parlen a casa seva

  Mallorca Menorca Eivissa Formentera Conjunt Balears
Català 40% 64% 36% 29% 42%
Català i castellà 7% 9% 11% 14% 8%
Castellà 51% 26% 48% 57% 49%

Segons es desprèn d’aquest treball, el català és emprat per les classes mitjanes-altes, mentre que el castellà és emprat per les classes mitjanes-baixes i baixes treballadores, sobretot per aquestes darreres. Quant a les opinions dels enquestats sobre la situació social de les llengües, el 76 % estan totalment o bastant d’acord que a tots els qui vulguin viure en català se’ls han d’oferir les condicions necessàries per fer-ho. La majoria dels enquestats estan en desacord amb la possibilitat d’imposar l’espanyol o el català com a única llengua oficial de la comunitat i de relegar l’altra als usos privats. Sembla que els individus més joves i el conjunt d’individus de Menorca són els més favorables al català. Els més grans i els de Mallorca en conjunt manifesten més inclinació pel castellà.

5.2.4 "Usos i representacions socials del català a les Balears"

Es tracta d’un estudi sobre població juvenil elaborat per Ernest Querol per encàrrec de la Secretaria de Política Lingüística del Govern insular. L’autor proposa un nou model teòric per estudiar els usos de les llengües (variable dependent) basat en l’estudi de tres variables independents: la representació de les llengües, la xarxa social i el grup de referència. Ofereix resultats de caràcter descriptiu (sobre coneixements lingüístics, transmissió de les llengües, etc.) i resultats de caràcter explicatiu basats en correlacions, anàlisis discriminants, anàlisis de regressió múltiple i tècniques d’inducció de grafs, que permeten preveure el valor que pren una variable en funció d’altres variables. Paral·lelament, Melià (1997), constata que gairebé tots els individus són competents en català i que gairebé totes les parelles catalanoparlants transmeten el català als fills; en canvi, en el cas de les parelles mixtes, només devers el 46% els transmeten el català.

S’observa que les al·lotes presenten puntuacions més altes respecte del castellà, especialment en representació de la llengua, xarxa social i grau d’ús. També s’observen diferències degudes a la classe social: els grups d’extracció social mitjana-alta i mitjana són els que presenten unes característiques més favorables a l’ús del català; el grup d’extracció social mitjana més baixa és el que presenta unes característiques més favorables a l’ús del castellà. D’altra banda, sembla que l’orientació lingüística dels centres afecta totes les variables estudiades: representació de les llengües, xarxes socials i grau d’ús de cada llengua. Com és lògic, els individus de centres d’orientació més catalana presenten per al català uns valors superiors als de centres d’orientació més castellana. Es detecta que els joves de centres amb una orientació lingüística pretesament equilibrada presenten una puntuació més favorable a la llengua castellana que no els joves de centres d’orientació castellana. Les diferències segons la titularitat del centre no són gaire significatives, tot i que els alumnes de centres privats tenen una representació i un grau d’ús més alts del català i els centres públics presenten una xarxa social en castellà més elevada.

Les variables estudiades també són afectades pel tipus d’aglomeració en què s’integren els centres. Les puntuacions més favorables al català s’obtenen en els centres situats en entorns urbans interiors o rurals interiors, mentre que les puntuacions més favorables al castellà es donen en entorns urbans litorals i a la perifèria de Palma.

L’autor arriba a la conclusió que hi ha una correlació positiva entre la representació de cada llengua i la xarxa social d’aquesta llengua, i entre aquestes dues variables i l’ús de les llengües. Es comprova que la representació que cada grup lingüístic té de la pròpia llengua és més elevada que la que té de l’altra llengua en contacte. Així, l’ús del català presenta una correlació positiva molt alta amb la representació del català i amb la xarxa social catalana, i una correlació negativa, també alta, amb la representació del castellà i amb la xarxa social castellana. D’altra banda, la interacció entre la xarxa social i les representacions de les llengües està condicionada pel grup social de referència, el qual marca la percepció dels grups lingüístics i determina un desig de convergència o de divergència respecte del propi grup.


3 de 5