Una qüestió importantíssima que es desprèn de l'actual situació d'augment de la interrelació i del contacte és com ho hem de fer els humans per entendre'ns entre tots, vinguem del grup lingüístic que vinguem. Si cada vegada més les escales de comunicació habitual s'eixamplen fins a ser no ja només estatals o regionals sinó plenament continentals i fins i tot planetàries, no seria ja hora que la humanitat, en el seu conjunt, es plantegés com resol la comunicació entre el conjunt de l'espècie?

A la pràctica, i en absència d'estructures efectives d'organització política a escala del planeta que es plantegin aquest problema general, cada individu i cada organització va resolent les seves necessitats comunicatives cap a l'exterior del seu grup de la manera que els sembla més convenient. Així, vist el gran pes tecnològic i econòmic i la supremacia política que han tingut en els darrers dos segles els països anglòfons, aquesta és la llengua que va essent vista i adoptada per més i més persones i organitzacions com la que pot resoldre de manera més satisfactòria les necessitats d’intercomunicació que ara mateix i en el futur immediat es plantegen per a les societats contemporànies. L'anglès és, doncs, sens dubte la llengua segona més apresa actualment, la llengua usada més correntment com a codi de relació entre grups lingüístics distints, i la més usual de comunicació científica i comercial internacional.

Aquesta extensió exponencial de la competència i de l'ús de l'anglès -de vegades en funcions innecessàries decidides per esnobisme o com a indicador de 'modernitat'- està provocant en molts llocs una polarització igualment perillosa. En un extrem, determinats grups van en contra del seu aprenentatge i ús basant-se en la seva condició de 'llengua imperialista' -pel fet d'associar-la especialment a l'actual hegemonia nord-americana- mentre que en l'altre punt, determinades elits l'adopten com a llengua habitual i/o la transmeten als seus fills, pensant en els avantages econòmics i simbòlics que els pot reportar. Aquest fet pot iniciar processos de substitució lingüística en determinades capes socials, els comportaments de les quals poden posteriorment ser imitats per grups més amplis de la societat i, en conseqüència conduir, com sabem, al progressiu abandonament general de l'ús de la llengua pròpia de la comunitat.

Els nous contactes, però, poden no ser només amb l'anglès -certament la d'extensió més àmplia com a L2- sinó també, en especial en les àrees no occidentals, amb les llengües d'hegemonia regional, en el marc de processos d'integració econòmica en aquesta escala. Així, a l'Àfrica llengües com ara el swahili s'estenen més enllà de les seves àrees tradicionals, a l'Amèrica llatina, l'espanyol va completant la seva penetració entre els grups lingüístics autòctons; l'àrab es consolida també en una àrea extensa, i a l'Àsia també poden tenir lloc fenòmens semblants. El fet clar, doncs, és l'augment del contacte lingüístic per a més i més grups de la humanitat. El gran repte és com gestionar aquest contacte i com organitzar harmònicament la intercomunicació estatal, regional i planetària a partir de la diversitat lingüística existent.

Per si tots aquests canvis no fossin prou, en el marc d'aquest actual procés de globalització, la desesperació econòmica i el desig de progrés van fent que s'incrementi el desplaçament d'importants conjunts de persones d'una àrea lingüística a una altra, amb notables conseqüències potencials, depenent de les circumstàncies, tant per als migrants com per a les societats receptores, en especial, si aquestes són grups políticament minoritzats o amb llengües de poca demografia. Determinats ecosistemes socioculturals ja inestables i amb poc equilibri abans de l'arribada de nous grups immigrants, poden veure's afectats per l'evolució lingüística que tinguin les persones desplaçades. Aquestes poden creure que han d'orientar la seva conducta lingüística més cap a la llengua dominant i majoritària que no pas cap a la del grup receptor subordinat o en situació de minoria dins de l'estat corresponent. Aquest fet, òbviament, pot contribuir a l'augment de la minorització demolingüística d'aquest darrer grup i causar situacions de tensió intergrupal.(2)

Per altra banda, el fet del desplaçament migratori pot causar també l'abandonament i la pèrdua d'un grau important de diversitat lingüística en aquells casos en què una gran majoria dels seus membres surten del territori històric i s'incorporen atomitzadament a d'altres societats, amb poques possibilitats de poder continuar sostenint allí l'ús del seu codi d'origen.

És clara, doncs, la necessitat d'una atenció dels poders públics a totes les escales, des de la planetària a la local, sobre les necessitats i els problemes lingüístics contemporanis de la humanitat. No es tracta més ja d'una qüestió de les 'minories' menyspreades sinó del conjunt d'una espècie culturament diversa que vol viure en harmonia i solidaritat tot avançant-se a les situacions problemàtiques que potencialment puguin produir-se.