Política lingüística mundial a l'era de la globalització: diversitat i intercomunicació des de la perspectiva de la 'complexitat', per Albert Bastardas i Boada

"La dificultat profunda és doncs de concebre la unitat d’allò que és múltiple, la multiplicitat d’allò que és u. Aquells que veuen la diversitat de les cultures tendeixen a minimitzar o ocultar la unitat humana, aquells que veuen la unitat humana tendeixen a considerar com a secundària la diversitat de les cultures."

Edgar Morin, L’identité humaine

versió per imprimir en PDF. 155 k

1. Introducció

2. Diversitat i intercomunicació: la gestió del contacte lingüístic des de la ‘complexitat’

3. Contacte, equilibri i substitució lingüístiques

4. Nous principis per a una nova fase històrica

5. Prioritats immediates per al manteniment general de la diversitat lingüística

6. Síntesi i conclusió: alguns principis i valors per a la pau i l’equitat lingüística planetària

1. Introducció (1)

Si més no per a les àrees més desenvolupades econòm¡cament i tecnològicament del planeta, l'actual conjunt de processos que anomenem 'globalització', 'mundialització', o 'planetarització' plantegen una nova situació sociolingüística que cal explorar i comprendre en profunditat si en volem controlar els efectes i intervenir en la seva evolució.

Des de les conseqüències en el pla lingüístic, caracteritzen principalment aquest fenomen d'una banda el fort augment de la transnacionalització de l'economia -amb tendència al lliure comerç a escala mundial i a la constitució de grans corporacions a base de fusions i absorcions-, i de l'altra, els avenços en les tecnologies de la comunicació.

En el primer cas, veiem com l'extensió de les àrees de mercat tradicionals provoquen la necessitat del coneixement de noves llengües a fi de poder tractar amb els nous proveïdors o potencials compradors. Alhora, l'absorció d'empreses nacionals per grans companyies d'escala mundial o bé la implantació de factories d'aquestes en nous territoris, demanen per als treballadors -en especial, per als més qualificats i per als quadres intermedis i directius- el coneixement i l'ús quotidià de llengües distintes a les de les seves comunitats tradicionals. Així, doncs, aquest conjunt de factors econòmics tendeixen a produir canvis en les competències lingüístiques requerides per les professions i, per tant, en el factor 'llengua de treball', que, com sabem, tanta influència pot arribar a tenir, en determinats contextos, per a l'estabilitat o abandonament de les llengües dels distints grups humans.

En el segon dels aspectes -les innovacions en les tecnologies de la comunicació- en el 'primer món' especialment, l'aparició del fenomen d'Internet ha fet possible com a fet quotidià el contacte amb persones i continguts de procedència molt allunyada, trencant així les constriccions de la proximitat física. Moltes persones avui es comuniquen per via electrònica amb d'altres que resideixen molts quilòmetres enllà i que poden tenir com a llengua inicial codis molt distints. Alhora, els satèl·lits de comunicacions fan possible cada vegada més l'exposició a emissions produïdes també molt enllà del lloc de recepció, i també, doncs, vehiculades en llengües distintes a les de la comunitat tradicional.

Alhora, i en gran part com a conseqüència d'aquests canvis, assistim a determinades respostes en el pla de l'organització política de parts importants de la humanitat, especialment a l'escala continental. Així, en aquest mateix espai europeu on som ara un procés d'integració no només econòmica sinó també política i cultural és en marxa, amb la necessitat de plantejar-se la resolució dels problemes que presenta el fet de crear una gran àrea d'interrelació fluida entre un gran nombre de col·lectius humans amb llengües distintes.

El fet és, per tant, que assistim a un eixamplament important de les àrees tradicionals de comunicació i d'interrelació humanes, les quals havien assegurat fins ara el manteniment d'un cert status quo històric que, si més no per a aquells grups que havien pogut mantenir el seu autocontrol polític, havia permès de mantenir els individus i les societats en un cert monolingüisme funcional.

Aquesta extensió de les àrees d'interrelació humana, fonamentalment de caràcter econòmic i tecnològic, està duent a molts individus a un fenomen important de bilingüització o de poliglotització funcional, donades les necessitats lingüístiques de la nova situació i els avantatges -reals o suposats- que cada vegada més persones perceben del fet de tenir competències lingüístiques múltiples. Un fet que és nou és que allò que abans era massivament només propi de les elits o dels grups lingüístics minoritzats o petits en nombre -saber més d'una llengua i haver d'utilitzar-les per a distints interlocutors o funcions- ara també va essent un fenomen quotidià per a un bon nombre de persones de grups lingüístics més grans i/o majoritaris en els seus Estats.

Aquesta extensió del contacte lingüístic i de la necessitat de poliglotització a més i més persones dels conjunts humans fins ara no minoritaris en el sentit tradicional del terme, està produint en alguns d'aquests grups sentiments d'amenaça cultural i reaccions defensives contra aquest fet, abans només experimentats pels conjunts minoritzats habitualment per integració política sense reconeixement oficial i públic. Tot i que en la gran majoria de casos aquests sentiments d'amenaça i d'inseguretat lingüística poden ser exagerats, potser aquest efecte de la globalització és bo per a una revisió seriosa de les bases de l'organització lingüística de la humanitat en el seu conjunt. El fet que el sentiment d'amenaça no sigui ja patrimoni exclusiu dels grups políticament subordinats sinó també dels que comencen a patir (inter)dependència econòmica i tecnomediàtica hauria de ser utilitzat per a augmentar la comprensió de la situació clàssica de minorització per grups més grans i minoritzants. S'obre potser una nova etapa històrica en què la intercomprensió i la fraternitat lingüístiques entre els distints col·lectius humans pugui avançar i traduir-se en nous principis d'organització politicolingüística més justos i equitatius dels que fins ara han prevalgut.