Logotip de la revista Noves SL

Presentaciķ

hemeroteca

bústia

Logo

Sociolingüística catalana


Educaciķ trilingüe a la Vall d'Aran. Una anālisi en termes d'interdependčncia lingüística, per Jordi Suīls Subirā, Āngel Huguet Canalís i Xavier Lamuela Garcia


CONTINUA


Certament, la variable CLF es va mostrar molt més relacionada amb les diferčncies quant a competčncia en totes tres llengües, perō especialment en catalā i occitā, i de manera més evident a Cicle Mitjā i Cicle Superior (grāfics 2 i 3). De manera general, el que s’esdevé a Cicle Mitjā i Superior és que aquells grups on l’occitā forma part de la CLF obtenen les puntuacions més altes per a totes tres llengües per separat. Al costat d’aixō, els monolingües en castellā i els bilingües catalā-castellā obtenen puntuacions baixes en catalā i occitā i només veuen afavorit el castellā, perō sense arribar a puntuacions gaire altes en cap cas. Aquestes diferčncies es fan especialment marcades a Cicle Superior: aquells dos grups de CLF hi obtenen puntuacions no especialment altes en PG1 castellā, i clarament baixes en catalā i occitā.

Grāfic 1. Mitjanes de PG1 per grups CLF. Cicle Inicial

mitjanes de PG1 per grups CLF. cicle inicial

Grāfic 2. Mitjanes de PG1 per grups CLF. Cicle Mitjā

mitjanes de PG1 per grups CLF. cicle mitjā

Grāfic 3. Mitjanes de PG1 per grups CLF. Cicle Superior

mitjanes de PG1 per grups CLF. cicle superior


3 de 6