|
Segons això, el nostre objetiu
danalitzar el procés de canvi lingüístic en què es troben els trets morfològics
nominals de la varietat nord-occidental que hem esmentat sha valgut de
laplicació de càlculs freqüencials i inferencials a les dades obtingudes del
corpus de llengua oral que serveix de base a lestudi(2). Així doncs, shan calculat
les probabilitats en els casos en què les característiques de les dades recollides
sadequaven als paràmetres que requereix el programa informàtic per al seu
processament i per a la validesa de la interpretació dels seus resultats
concretament a les variables lingüístiques article definit masculí, pronoms
febles personals singulars i adjectius demostratius. Aquest procediment, portat a terme a
través del programa Goldvarb 2.0, ha permès obtenir resultats generalitzables a altres
situacions de les mateixes característiques que lestudi. Pel que fa a les variables
lingüístiques corresponents als pronoms febles de primera persona del plural i als
adjectius possessius femenins, hem treballat a nivell destadística descriptiva. De
la mateixa manera, les dades del corpus han servit de base per a la descripció general de
la varietat, tal com exposem en lapartat següent.
3. La parla de la Conca de Tremp: una
actualització
En general, la
informació consultable sobre aspectes específics de la parla de la Conca és francament
minsa. Per obtenir-ne una aproximació hem recorregut, duna banda, a les
descripcions generals de la varietat nord-occidental fonalmentalment a Veny (1989),
per al vessant geogràfic; i a Segarra & Farreny (1996) i Creus, González, Julià
& Romero (2000) per a la perspectiva de lús oral actual; del lleidatà
a Turull (1990) i Solans (1990 i 1996); i del pallarès a Coromines
(1935) i Coll (1991). I, daltra banda, hem consultat estudis específics de parles
veïnes com la de la Terreta, que ocupa part de lactual terme municipal de Tremp,
estudiada per Barrull & Sistac (1992: 51-62) i per Tort (1992: 446-468); o com les
parles de les valls pirinenques dÀssua (Andreva, Ramoneda & Toldrà, 1992:
371-380), dÀneu el poc rigorós treball de Pol (1962/1973) i Sistac (1998a:
75-88) i de Cardós i Vallferrera (Coromines, 1935). Hem comptat també amb
aportacions més puntuals sobre trets fonètics del pallarès per exemple, Alamon
& Andreu (1992: 363-365) o sobre aspectes lèxics, especialment extrets de
lobra de Violant Simorra i de Joan Lluís per exemple Lluís (1955/1994:
89-93) i més darrerament de les novel·les de la primera època de Maria Barbal i
de Pep Coll.
Pel que fa a
aspectes fonètics i morfològics de la Conca de Tremp stricto sensu, hem recollit
referències explícites a Alcover & Moll (1929-1932) també a través de Perea
(2001), Griera (1949: 45-63), Mir (1983: 14), Coll (1990 i 1991: 21-29), als
quaderns de camp de lAtlas Lingüístic del Domini Català (ALDC) i al Corpus
Oral de Variació Geogràfica inclòs al Corpus del Català Contemporani de la
Universitat de Barcelona. A nivell lèxic, hem obtingut dades més completes
procedents fonamentalment del Diccionari català-valencià-balear (Alcover &
Moll, 1930-1962) i, més últimament, de Coll (1991: 30-73) i Fortuny (1992: 401-429),
autor dun recull de vocabulari de la Conca de Tremp.
Les dades
bibliogràfiques aplegades juntament amb la competència lingüística activa de la
investigadora i el corpus de treball ens han servit de base a la descripció de les pautes
lingüístiques que defineixen en lactualitat la parla de la Conca de Tremp, que
sha plantejat amb el doble objectiu de proporcionar un estat de la qüestió i de
destacar ladscripció subdialectal dels diferents trets a les parles veïnes per tal
de ressaltar-ne el seu caràcter de transició intradialectal i la influència de les
diferents zones en lactualitat. Així hem dividit els trets segons presentin
adscripció a les (1) característiques generals de la varietat nord-occidental, (2) de
làrea ribagorçanopallaresa, (3) del lleidatà, o (4) específiques de la CT.
Arribats a aquest punt, no podem obviar el fet que aquest plantejament comporta evidents
dificultats de compartimentació, ja que molts trets són compartits per diferents àrees
subdialectals. Aquest aspecte es fa especialment manifest a nivell lèxic, que deixem a
banda, pendent dun estudi més aprofundit.
(1) Característiques generals de la
varietat nord-occidental en la parla de la Conca de Tremp.
Caldria destacar
la plena vigència dels aspectes de caràcter vocàlic, fins i tot daquells que són
circumscrits a àmbits informals per les propostes estàndard com la pronúncia [a] en
grups de e inicial en síl·laba travada per consonant. També a nivell de
consonantisme es mantindrien altres trets fonètics generals del català nord-occidental,
especialment aquells menys marcats com lafricació de la sibilant prepalatal sorda
[tE] i la pronúncia de [j] semivocal
davant fricativa prepalatal. Dins de la considerable variació intradialectal que afecta
la realització dels grups bl, gl en nord-occidental, a la
Conca de Tremp (com la Franja de Ponent, el tortosí i el valencià) les realitzacions
majoritàries serien les aproximants, mentre que el pallarès tendiria a la geminació o
allargament en termes fonètics (Coll, 1991: 24; Sistac, 1998a: 65) i el lleidatà
alternaria la realització sorda (Gili i Gaya, 1931) amb les pronúncies aproximants,
oclusives i geminades (Creus, González, Julià & Romero, 2000: 157). Com a exemple de
trets, especialment morfològics, que es troben en situació dalternança
equilibrada trobaríem lelisió i la sensibilització de la r dels
infinitius davant de pronom àton. En canvi, en clara recessió, apareixerin trets
fonètics marcats com la palatalització de certes vocals en contacte amb un so
consonàntic, grup in: cuina [ku/e], feina
[fe/e].
Els aspectes
morfològics tractats quantitativament se situarien en una posició de substitució
avançada en els casos de larticle definit (lo, los) i els pronoms febles
singulars (me, te, se) i el de primera persona del plural (mos), i
dalternança quant als adjectius possessius femenins (meua, teua, seua / meva,
teva, seva). Pel que fa al lèxic, sobservaria també una important regressió
de formes patrimonials lligada a la desaparició de la forma de vida tradicional.
(2)
Característiques de làrea ribagorçanopallaresa en la parla de la Conca de Tremp.
Quant al
vocalisme, trobaríem que les escasses característiques compartides amb el pallarès se
circumscriurien ja a les generacions més grans i a nivells informals. Cal pensar que, com
en el cas del lèxic, sovint afectaven inventaris tancats molt reduïts que han caigut en
desús o que mantenen escassa vigència: el cas de [j] medial i final arcaica provinent de
diversos grups llatins Y, DY, BY, GY: puiar,
roi, maior, i els casos en què [j] va precedida de vocal anterior, que pot ser
absorbida: passeiá>passeá. També detectaríem algunes reminiscències de
tancament de [e]>[i] en el present dindicatiu, limperfet i linfinitiu
dels verbs tenir i venir. Encara a nivell fonètic, lúnic tret propi
de làrea ribagorçanopallaresa que mantindria una vigència destacable seria la
sonorització, a més de lespirantització, de k en els
demostratius (aguest, aguell / aquest, aquell), que estudiem més detalladament des
del punt de vista quantitatiu. |