Gràfic 2. Identitat lingüística i lloc de naixement de la mare. 2000. Percentatges

Segonament, pel que fa a l’aparició dels bilingües, tot fa pensar que és un fenomen que ja era present fa vint-i-cinc anys i que no és una novetat dels últims temps, encara que a poc a poc es vagi incrementant el seu pes, mentre que, alhora, davallaria el de les persones que únicament consideren el castellà com la seva llengua.(4)

Es pot pensar que aquest sector bilingüe és poc significatiu sociolingüísticament, especialment pel que fa a l’ús del català. Molt més, si recordem que és una identitat poc afermada. Segons les nostres dades no és així: en efectuar el creuament de les preguntes sobre ús lingüístic i les d’identitat lingüística, hi ha importants diferències entre els castellanòfons i els bilingües en l’ús de les llengües a Catalunya, com es podrà apreciar més endavant.

2. Llengua familiar

Començarem amb una panoràmica general mitjançant el gràfic 3.

Gràfic 3. Llengua parlada amb el pare, la parella i els fills. 2000. Percentatges

Sovint no som prou conscients del pes transcendental que han tingut les migracions en la història recent de Catalunya. Aquestes xifres no fan sinó recordar-nos-ho. Que a Catalunya el grup majoritari, pel que fa a la llengua de relació tant amb la mare com el pare, sigui el dels ciutadans i les ciutadanes que hi parlaven en castellà n’és la mostra més clara. Parlem del 50% de la població, o fins i tot una mica més, gairebé amb deu punts de diferència, aproximadament, envers els que s’hi comunicaven en català. (5) Encara que la resta de les xifres que comentarem siguin relativament positives a partir d’aquesta base, la qual cosa ens indica que durant les últimes dècades hem progressat, la situació de l’ús del català és encara molt limitada i no podem, en absolut, donar-nos per satisfets.

En l’esglaó següent, la llengua parlada amb la parella, no es produeixen canvis especialment remarcables.

Hem d’esperar, doncs, a baixar un tercer esglaó, la llengua parlada amb els fills, per poder apreciar canvis importants en la llengua familiar.

Aquí és, finalment, el català la llengua que s’avança i passa a ser l’opció més triada. Pel que fa a l’opció bilingüe, pren proporcionalment més importància que en els altres dos casos. (6)

Així, doncs, igual que en l’apartat anterior, pel que fa a aquest aspecte transgeneracional, sembla que s’ha produït un cert guany lingüístic. Confirmem-ho mitjançant el creuament, que exposem al gràfic 4, entre la llengua que les persones enquestades parlaven amb el pare, amb la que parlen amb els seus fills i filles (sempre, és clar, que en tinguin).

Gràfic 4. Evolució generacional de l’ús de la llengua: llengua parlada amb el pare i llengua parlada amb els fills. 2000. Percentatges

Podem apreciar diàfanament que el grup dels que tenien el català (o ambdues llengües) com a llengua inicial, ha mantingut la transmissió intergeneracional de la llengua: un 93% és un índex molt elevat. Per contra, en l’altre grup s’ha produït una certa defecció lingüística, tant cap al català com a l’opció bilingüe.