 |
Finalment,
i per acabar, observem el mateix fenomen, creuat amb la variable edat, als gràfics 5, 6 i
7.Gràfic 5. Individus que parlen en català amb el pare i amb els fills, per
edats. 1997. Percentatges
Font: DYM 97. Elaboració
pròpia.
Gràfic
6. Individus que parlen ambdues llengües amb el pare i amb els fills, per edats. 1997.
Percentatges
Gràfic
7. Individus que parlen en castellà amb el pare i amb els fills, per edats. 1997.
Percentatges
Font: DYM 97. Elaboració
pròpia.
Uns gràfics que bé es
mereixen uns comentaris més detallats.
En primer lloc, pel que fa a la
llengua parlada amb el pare, és evident el pes més gran del castellà en les franges
joves i intermèdies, mentre que el català només és majoritari entre les persones de 65
anys o més. Destaquen les puntes dels que tenen de 45 a 54 anys i de 15 a 24 anys, un fet
generacional, sense cap mena de dubte.
En segon lloc, en el cas de la llengua que es parla amb els fills, el resultat
és el contrari en totes les franges analitzades, excepte en l’esmentada dels 45 als
54 anys: el grup majoritari és el dels que parlen català amb els fills, amb una
tendència a la baixa del castellà, reforçada, d’altra banda, per l’increment
de l’opció bilingüe. Caldrà esperar el pas d’un lustre o d’una dècada
per poder saber què passa amb els que ara tenen entre 15 i 24 anys, encara sense fills
pràcticament, i, per tant, sense possibilitats de tenir en compte les xifres actuals. Cal
recordar que aquests són els fills i les filles del sector d’edat amb menys ús
familiar del català. Si el resultat fos el manteniment del català amb xifres del 55% o
més, ja podríem afirmar que hem superat un bon entrebanc i que l’opció de la
integració lingüística té tendència a consolidar-se. En el cas contrari, caldria
esperar més, i veure què passa amb les generacions següents.
Finalment, convé fixar-se en
l’apropament o l’allunyament de les dues línies a mesura que passa el temps.
Aquí, contràriament, la tendència és marcadament positiva, i augmenta de més grans a
més joves. I és, precisament, la franja d’edat que hem considerat més
"difícil", la que marca el tomb: així es passa d’una diferència de 4,6
punts a favor dels que parlen català amb els fills en el grup d’edat entre els 55 i
els 64 anys, a una de 11 punts en el grup d’edat anterior.
3. Usos «no
familiars»
3.1. Ús en
diverses situacions
Començarem el recorregut pel gràfic 8.
Gràfic
8. Ús lingüístic en diverses situacions. 2000. Percentatges
|
