Logotip de la revista Noves SL

Presentació

hemeroteca

bústia

Logo

Sociolingüística catalana


Identitat i usos lingüístics a Catalunya, per Albert Fabà, Olga Gàlvez, Joan Manrúbia i Noemí Ubach


CONTINUA


Finalment, i per acabar, observem el mateix fenomen, creuat amb la variable edat, als gràfics 5, 6 i 7.

Gràfic 5. Individus que parlen en català amb el pare i amb els fills, per edats. 1997. Percentatges

individus que parlen en català amb el pare i amb els fills, per edats

Font: DYM 97. Elaboració pròpia.

Gràfic 6. Individus que parlen ambdues llengües amb el pare i amb els fills, per edats. 1997. Percentatges

individus que parlen ambues llengües amb el pare i amb els fills

Gràfic 7. Individus que parlen en castellà amb el pare i amb els fills, per edats. 1997. Percentatges

individus que parlen en castellà amb el pare i amb els fills

Font: DYM 97. Elaboració pròpia.

Uns gràfics que bé es mereixen uns comentaris més detallats.

En primer lloc, pel que fa a la llengua parlada amb el pare, és evident el pes més gran del castellà en les franges joves i intermèdies, mentre que el català només és majoritari entre les persones de 65 anys o més. Destaquen les puntes dels que tenen de 45 a 54 anys i de 15 a 24 anys, un fet generacional, sense cap mena de dubte.

En segon lloc, en el cas de la llengua que es parla amb els fills, el resultat és el contrari en totes les franges analitzades, excepte en l’esmentada dels 45 als 54 anys: el grup majoritari és el dels que parlen català amb els fills, amb una tendència a la baixa del castellà, reforçada, d’altra banda, per l’increment de l’opció bilingüe. Caldrà esperar el pas d’un lustre o d’una dècada per poder saber què passa amb els que ara tenen entre 15 i 24 anys, encara sense fills pràcticament, i, per tant, sense possibilitats de tenir en compte les xifres actuals. Cal recordar que aquests són els fills i les filles del sector d’edat amb menys ús familiar del català. Si el resultat fos el manteniment del català amb xifres del 55% o més, ja podríem afirmar que hem superat un bon entrebanc i que l’opció de la integració lingüística té tendència a consolidar-se. En el cas contrari, caldria esperar més, i veure què passa amb les generacions següents.

Finalment, convé fixar-se en l’apropament o l’allunyament de les dues línies a mesura que passa el temps. Aquí, contràriament, la tendència és marcadament positiva, i augmenta de més grans a més joves. I és, precisament, la franja d’edat que hem considerat més "difícil", la que marca el tomb: així es passa d’una diferència de 4,6 punts a favor dels que parlen català amb els fills en el grup d’edat entre els 55 i els 64 anys, a una de 11 punts en el grup d’edat anterior.

3. Usos «no familiars»

3.1. Ús en diverses situacions

Començarem el recorregut pel gràfic 8.

Gràfic 8. Ús lingüístic en diverses situacions. 2000. Percentatges

ús lingüístic en diverses situacions


3 de 6