Per poder utilitzar la llengua calmuca en les noves funcions, va caldre actualitzar la terminologia existent o crear-ne de nova per a tots els àmbits en què s’havia d’utilitzar. A més, algunes disciplines relativament noves (per exemple, la psicologia i la sociologia) i noves àrees d’interès (com poden ser Internet i el viatge espacial) estan en un procés constant de creació de terminologia. La llengua calmuca, per mantenir-se com una llengua moderna, ha d’estandarditzar la terminologia moderna i aquesta modernització ha de passar a ser el següent objectiu.

Per controlar el procés de purificació de la llengua i per crear nova terminologia, es va fundar el Comitè Terminològic. L’objectiu del Comitè era crear terminologia científica i tecnològica, desenvolupar un estil apropiat de llengua per poder usar-la en camps especialitzats com la informàtica i el dret, i en un ampli ventall de temes que actualment són molt rellevants. La nova terminologia es va difondre a través del diari local escrit en calmuc, Khalmig Unin, i es van publicar diversos diccionaris bilingües calmuc-rus sobre diferents àmbits. Els vincles amb l’altra comunitat Oyrat que viu a Xinjiang (una província de la Xina que pot considerar-se la terra nadiua de tots els grups mongòlics occidentals i on viuen els descendents dels que van deixar la regió del Volga l’any 1771) es van establir amb l’inici de la Perestroika i van representar una gran ajuda en aquest procés de modernització i purificació de la llengua, ja que aquesta comunitat se n’ha sortit millor a l’hora de mantenir i desenvolupar la seva llengua nadiua. Cal destacar el fet que encara s’utilitza el Todo bichig, l’antiga escriptura de la llengua de la comunitat. El calmuc modern conté moltes paraules manllevades d’aquesta llengua.

L’escriptura o la reforma de l’ortografia ha esdevingut un altre objectiu de la reforma lingüística. La reforma de l’ortografia és un tema especialment important per a la llengua calmuca per molts motius. Com ja s’ha comentat anteriorment, els calmucs han patit tres vegades un canvi d’alfabet; cada vegada que havien superat el xoc inicial havien de tornar a començar des del principi. Segons Goraev i Omakaeva, les conseqüències per a l’estandardització de la llengua són greus i sovint irreparables. Gairebé tres generacions de calmucs han crescut allunyats dels tresors de la seva herència cultural, ja que la literatura passada està escrita en l’antiga escriptura calmuca. Actualment, i davant d’un interès creixent de la gent per la cultura i la història tradicionals, és urgent que els estudiants i el públic general tinguin accés a aquests antics manuscrits (Goraev i Omakaeva, 1999). Alguns responsables de la reforma estaven a favor de la restauració de l’antiga escriptura, però la majoria optaven pel sistema d’escriptura actual. Aquests especialistes consideren que un sistema ortogràfic inadequat, juntament amb d’altres factors, agreuja la situació lingüística de Calmúquia. Els parlants nadius, més vinculats a l’estat de la seva llengua materna, van demanar la reforma de l’escriptura calmuca com un primer pas cap a la millora de la situació lingüística de la República. Els projectes relacionats amb aquesta qüestió es van elaborar però no es van executar, ja que no hi ha hagut intents per promoure’ls en l’àmbit estatal, mentre que la codificació de les normes ortogràfiques és un tema que pertany a la política de l’estat.

El 7 de maig de 1998, es va emetre el Decret del president de la República de Calmúquia sobre mesures per a la revitalització i desenvolupament de la llengua calmuca (núm. 87), que s’havia esperat durant molt de temps. Aquest decret marcava les prioritats de la reforma lingüística a Calmúquia. El següent Decret del president de la República de Calmúquia sobre mesures per a la introducció gradual de l’ortografia reformada de la llengua calmuca (núm. 203, adoptat el 5 de novembre de 1998) va transferir la responsabilitat de dur a terme la redacció completa dels principis i regles normatius d’una ortografia reformada, la preparació d’un diccionari ortogràfic de la llengua calmuca i la presentació d’una nova gramàtica en el marc dels conceptes teòrics comuns a l’Institut Calmuc d’Estudis Humanitaris i Aplicats. El conjunt de normes ortogràfiques de la llengua calmuca va ser aprovat per la Comissió Estatal per a la Millora de la Llengua Calmuca el 19 de març de 1999 (Goraev i Omakaeva, 1999). Aquests autors han observat que la reforma actual de l’escriptura calmuca ha provocat que alguns parlants nadius no diferenciïn les formes escrites de les formes orals de la llengua i consideren que els intents per millorar l’ortografia són una amenaça per a la mateixa llengua, mentre que el que pretén aconseguir la reforma és obtenir la correspondència màxima entre l’ortografia de les paraules i la seva pronunciació.

De tota manera, les noves normes ortogràfiques ja s’han adoptat i s’han començat a introduir. Les publicacions periòdiques de Calmúquia van ser les primeres que van utilitzar la nova ortografia en una part de les seves edicions. La senyalització de tots els llocs públics ja ha estat canviada. L’any escolar 2000-2001 ha estat el primer que ha tingut els llibres de text del primer curs de primària escrits amb l’ortografia reformada. Els professors han estat formats específicament per a aquesta tasca. Un altre dels objectius previstos és introduir un llibre de text nou a banda de nous mètodes d’ensenyament. De tota manera, ens trobem en el primer pas del procés i encara és massa aviat per extreure’n conclusions, tot i que els debats sobre aquesta qüestió continuen.