D’acord amb el cens de 1989, el 97% dels calmucs va declarar que la llengua calmuca era la seva llengua materna i, en aquest mateix moment, la República esdevenia la primera del país pel que fa a nombre de població que parlava un rus fluït (88,5%). Però segons l’altra estadística oficial, el 1985, el 93% dels calmucs de la ciutat i el 87,2% dels calmucs del medi rural parlaven, llegien i escrivien en rus, però només el 27,3% dels primers i el 45,8% dels darrers tenien un nivell similar de competència en calmuc (Dambinova, Korostelev, 1993).

L’eliminació de la religió (a final del segle XIX hi havia gairebé 62 temples budistes en els territoris, però després de la Revolució Russa no en va quedar cap), que permetia transmetre i conservar les tradicions dels pobles i la seva cultura, la prohibició i la despreocupació per les pràctiques educatives tradicionals i la manca d’una tradició adequada d’ensenyament de la llengua van ser també alguns dels motius principals que van conduir la llengua calmuca fins a una situació més crítica.

La Perestroika va fer possible debatre qüestions com la deportació, els problemes ecològics i el ressorgiment de la llengua. El 30 de gener de 1991, es va adoptar la Llei sobre les llengües de la República Socialista Soviètica dels Calmucs (núm. 137 – IX). D’acord amb aquesta Llei, el rus i el calmuc van ser declarades les llengües estatals de la República de Calmúquia.

4. Política lingüística i planificació lingüística de la República de Calmúquia

4.1. Planificació de l’estatus

El paper de l’estat en la protecció de la prosperitat d’una llengua minoritària és evident. L’estat és qui té el poder per garantir la situació legal d’una llengua, per assegurar formalment el seu lloc en l’administració i els serveis públics i en el sistema d’ensenyament estatal. Un suport d’aquesta naturalesa permet que la condició de la llengua quedi englobada en la legislació i que sigui font de finançament per a la promoció de noves activitats i projectes.

La legislació de la República de Calmúquia sobre les llengües dels pobles de la República inclou la Constitució de la República de Calmúquia (Stepnoye Ulozheniye), el Decret sobre llengües de la RSS dels calmucs (4) i el Programa estatal per al desenvolupament del calmuc i d’altres llengües minoritàries del període fins al 2000, emès d’acord amb aquestes lleis principals.

El 1993 es va iniciar una reforma lingüística planificada específica quan es van adoptar, d’acord amb el programa presidencial de la República, alguns dels decrets més importants del president de la República de Calmúquia i algunes regulacions governamentals sobre el ressorgiment ètnic i cultural del poble. Incloïa molts aspectes relacionats amb tots els àmbits de la vida de la població, el desenvolupament socioeconòmic, cultural, educatiu, sanitari, esportiu, de comunicació de masses, etc. Cal destacar-ne els següents: mesures per a la promoció i el desenvolupament de la llengua calmuca; suport governamental per a l’estudi i popularització del "Djangar", èpic heroic calmuc; el paper de "Djangariad" en els esports i jocs tradicionals de la república, etc.

Per promoure el procés de revitalització de la llengua materna, el 1993 es va adoptar el Concepte del sistema nacional d’ensenyament; per primera vegada en els últims 30 anys de la República les classes nacionals es van tornar a iniciar a les escoles d’ensenyament secundari. Actualment, el sistema educatiu de la República inclou dues escoles nacionals primàries, 142 classes nacionals en escoles primàries, 121 grups nacionals en ensenyament preescolar; tots amb la llengua calmuca com a llengua de l’ensenyament.

El 7 de maig de 1998, el Decret del president de la República de Calmúquia sobre mesures per a la revitalització i el desenvolupament de la llengua calmuca (núm. 87) es va emetre seguit del Decret sobre mesures per a la introducció gradual de l’ortografia reformada de la llengua calmuca (núm. 203, adoptat el 5 de novembre de 1998). S’hi van destacar les prioritats de la reforma lingüística a Calmúquia, una gran part de la qual es referia a la reforma de l’ortografia.

La nova Llei lingüística sobre les llengües dels pobles de la República de Calmúquia es va signar el 27 d’octubre de 1999. L’article 3 d’aquesta llei afirma que el calmuc i el rus són les llengües estatals de la República i "garanteix la revitalització, la preservació i el desenvolupament de les llengües com l’element més important de l’herència espiritual dels pobles que viuen a la República". La Llei lingüística de la República de Calmúquia estableix que: