A la Llei sobre les llengües dels pobles de la Federació Russa adoptada el 25 d’octubre de 1991, la primera d’aquest tipus de tota la història de Rússia, es declara que les llengües de tots els pobles d’aquest país són de propietat nacional, part de l’herència històrica i cultural protegida per l’estat. Segons la Llei sobre les llengües, "en el territori de la RSFSR, l’estat garanteix la sobirania lingüística de cada poble independentment del nombre d’habitants i de la posició legal que tingui, i la sobirania lingüística d’una persona independentment del seu origen com a ésser humà, de la seva posició social o material, de l’origen racial o nacional, del sexe, l’educació, la religió i el lloc de residència" (art. 2.2.). L’estat rus "reconeix la igualtat de drets de totes les llengües dels pobles de la RSFSR per al manteniment i desenvolupament d’aquestes. Totes les llengües dels pobles de la RSFSR reben suport estatal" (art. 3.1.). En diversos articles d’aquesta llei, les llengües dels grups ètnics minoritaris tenen garantit el suport estatal, l’estipulació de condicions necessàries per preservar-les i desenvolupar-les (art. 6.), ajuda a l’hora d’oferir educació i ensenyament en la seva llengua nadiua, independentment del nombre de parlants, però d’acord amb les seves necessitats" (art. 9.5.); "qualsevol nació (...) que no tingui un sistema propi d’escriptura té dret a introduir i a adoptar l’escriptura en la seva llengua nadiua. L’estat proporciona les condicions necessàries per fer-ho" (art. 10.4.).

"La llengua russa, pel fet de ser un mitjà principal de comunicació transnacional dels pobles de la RSFSR, d’acord amb els costums culturals i històrics establerts, té la consideració de llengua estatal en tot el territori de la RSFSR" (art. 3.2.).

La Llei sobre educació de 10 de juliol de 1992 (revisada i completada el 13 de gener de 1996) fa referència a la Llei sobre les llengües, relativa a la política lingüística en el camp de l’educació (art. 6.1.), ofereix als ciutadans el dret a rebre l’educació bàsica en la llengua materna així com el dret a poder triar la llengua de l’ensenyament d’entre el ventall de possibilitats que proporciona el sistema d’ensenyament (art. 6.2.).(1)

Les regulacions legals relatives a l’ús de les llengües dels pobles de Rússia i les garanties per al seu desenvolupament queden corroborades en l’àmbit constitucional. La Constitució de la Federació Russa, adoptada el 12 de desembre de 1993, prohibeix la propagació de la superioritat lingüística (art. 29.2.), reconeix el rus com la llengua oficial de l’estat, proporciona a les repúbliques de la Federació el dret a introduir la seves llengües estatals oficials i garanteix a tots els pobles de la Federació Russa el dret a mantenir les seves llengües maternes i les condicions adequades per estudiar-les i cultivar-les (art. 68).

Hi ha dos documents més que també són importants: la Llei federal sobre principis generals per organitzar l’autogovern local de 28 d’agost de 1995 (revisada el 22 d’abril de 1996), que relaciona l’escolarització municipal amb l’autogovern local (art. 6.2.6.), i la Llei federal sobre autonomia nacional i cultural de 17 de juny de 1996, que proclama la protecció estatal de les llengües maternes (art. 8), ofereix el dret a mantenir i a cultivar les llengües maternes (art. 9), reconeix el dret a rebre l’educació bàsica en la llengua nadiua i a poder triar la llengua de l’educació i l’ensenyament (art. 10, 11, 12).

I, per acabar, la preservació i el desenvolupament de les llengües i les cultures dels pobles russos és una de les prioritats expressades en el Concepte de la política nacional estatal de la Federació Russa, ratificat pel president l’any 1996.

La diversitat de situacions etnolingüístiques de Rússia, juntament amb la multiplicitat de panorames amb diferents tipus de bilingüisme i multilingüisme, el desenvolupament no predictible de situacions etnopolítiques, les discussions interminables entre els que anaven a favor i en contra de la reforma lingüística, així com entre els del centre i les repúbliques, són factors que, units a d’altres, no van permetre que la Federació Russa, després de l’adopció dels decrets lingüístics, elaborés i posés en funcionament el programa estatal per a l’execució de les disposicions de les lleis lingüístiques (Guboglo, 1998). L’any 1992, el Concepte del programa estatal per al manteniment i el desenvolupament de les llengües dels pobles de la Federació Russa, elaborat pel grup d’experts encapçalat per Vladimir Neroznak, no va obtenir la condició d’un programa estatal i va confirmar que l’execució de la legislació lingüística i l’elaboració científica del problema implica un gran esforç organitzatiu i recursos financers molt importants.(2)

Així, a final dels anys 90, la legislació lingüística de la Federació Russa està en procés de permetre, potser per primera vegada, la possibilitat d’introduir un sistema multicultural i multilingüístic viable que reflecteixi la diversitat humana de la Federació Russa i en promogui la preservació.