Així doncs, el fet de l’escolarització de nens i nenes sords, dins el marc d’una política d’integració educativa, i la seva iniciació escolar en una llengua diferent de la materna, per raó dels programes d’immersió lingüística que es duen a terme a Catalunya, és, doncs, el que ens va fer plantejar quina seria la realitat dels infants sords exposats a medis bilingües dins l'àmbit educatiu. En un primer moment, es tractava d’investigar sobre quina era la influència d'una segona llengua en les persones amb dèficits auditius: és el bilingüisme un factor tan disruptiu com s'ha dit?, és veritat que dificulta l'adquisició de qualsevol de les dues llengües implicades i només complica el procés educatiu?, o per el contrari pot ser un medi enriquidor per a la persona sorda i fins i tot pot propiciar certa plasticitat mental i enriquiment cognitiu? La nostra hipòtesi inicial parteix de la creença que el bilingüisme lluny de ser negatiu és un factor molt positiu d'enriquiment del subjecte, tal com s’ha demostrat que succeeix amb els oïdors.

2. Objectius generals

L’objectiu principal de la investigació és conèixer el grau de complexitat que desenvolupen els infants sords quan estructuren els conceptes cognitius, i quan posteriorment els evoquen amb el llenguatge, transformant-los d’estructures semàntiques, a unes altres de caire morfosintàctic, tot considerant la influència que el medi bilingüe, com a fenomen específic, pot tenir en el nivell de desenvolupament de cada subjecte.

Tal com ja hem comentat, la importància del bilingüisme es justifica pel fet que vivim en una societat bilingüe. Considerem important veure com el tractament lingüístic, i les diferències d’ús, interactuen amb les estructures de pensament. Hem volgut tractar el tema idiomàtic del bilingüisme com a variable que intervé en el procés d’estructuració i evocació de conceptes, atès el seu protagonisme durant tot el sistema educatiu i, en general, a tota la nostra societat. Volem insistir que el bilingüisme que aquí tractem és de tipus simultani, ja que és el més present en els programes d'immersió lingüística que es duen a terme a Catalunya, i amb el que es troben usualment els nostres alumnes sords, quan inicien l’escolarització.

La finalitat principal de la nostra recerca se centra, doncs, a descobrir els efectes del bilingüisme simultani en l'estructuració i organització dels conceptes, i en la seva formulació lingüística. Volem determinar si els infants sords, en unes edats on el llenguatge encara es troba en període de formació, en estar exposats a situacions bilingües difereixen i, en cas afirmatiu de quina manera, dels alumnes monolíngües.

Es tracta igualment de comprovar si la formació del llenguatge en aquests subjectes queda retardada o, en tot cas, varia respecte dels de l'altre col·lectiu; ens referim concretament als efectes de caire bàsicament morfosintàctic i fonològic que aquest fenomen del bilingüisme té sobre les llengües implicades. En definitiva, volem valorar si es produeixen interferències entre ambdues llengües i quin és el procés d'adquisició de les regles morfosintàctiques i semàntiques.

Així doncs, els objectius estan dividits en una doble perspectiva, en funció de:

• La relació entre la formulació lingüística dels subjectes i la seva major o menor aproximació al català (grau de contacte amb la segona llengua –Ll2-).

• La relació entre el nivell conceptual dels subjectes i la seva formulació lingüística. A un bon nivell d’elaboració conceptual, correspon també un bon nivell de formulació lingüística?, aquesta pregunta no està gens clara en el cas de la persona sorda.

• Aquests objectius ens porten a estudiar quina importància té el grau de contacte amb la Ll2 en l’àmbit escolar, i el fenomen de la pèrdua auditiva, en el procés de la formació de conceptes i la seva posterior formulació lingüística.